HELLO-HERAT

Hoooooooola desde HERAT!!!!!!! SI, SI ,SI.....Salutacions desde el locutori!!

Ja hem començat el viatje de tornada; ahir a la tarda ens van confirmar un vol per aquest matí a primera hora, així que, tot i que gairebè no he dormit dels nervis (com quan erem petits i l´endemà anavem amb el cole al zoo...je je je), a les 10h ja estava pujat al primer dels 4 o 5 avions que he d´anar agafant aquests dies.

Així que, ja ens veus en Jaime, en Luis i jo mateix, a les 12 del migdia a la cantina del campament d´Herat amb la nostra Coca light (la birra és a partir de les 19h) i la nostra tapilla de jamoncito rico rico, escarxofats en uns sofas i llegint el diari, un lujo!!!!

En principi ens quedem fins demà que volarem cap a Manàs, a les 7h del matí!!!! (és que aquí no dormen????), guapo, guapo, de moment tot surt rodó......a Manás però, seran 6 dies d´espera del vol a Spain però, si més no, ja hi serem! i segur que no el perdem!!!!

De moment, aquí, continua el monòleg de sol, sol i sol, i aquí no hi ha pins!!!! però sempre podem anar a la base militar italiana del costat que hi ha un pizzeria que diuen, les pizzes estan bonísssssimes!!

Potser trigo una miqueta a tornar a escriure, un cop arribi a Manàs hauré de identificar on és el locutori americà i veure com s´ha de fer tot, per tant, nod esespereu si en un parell de dies no sabeu rés de mi........és el viatje de tornada i mai se sap!!!!!!!

"Pero al ponerse el sol

habrá algún concierto

y mi gente allí se reunirà

al ponerse el sol

todas las almas puras

oiran acordes de metal,

cada concierto,

cada canción,

me hace sentir que hoy gano yo

cada bareto

cada actuación

me hace sentir que hoy gano yo

ooooh ooooh ooooooooooh"

Hoy gano yo, Warcry.

Avui hem començat a guanyar, TOTS!!!

UNES CRISPETES???

Bè, potser ens faltaria el cinema (Irantzu, aquí estem com a Figueres, estan en obres desde fa anys....je je je) , tot i que ara es poden veure les pel·lícules a l´ordinador, que moderns!! jo aquests dies he estat veient la saga de "Torrentes", "Año Mariano" i "Ja me maten", totes elles amb grans argument.....je je je.

Avui hem parlat amb el comandant dels vols, per sort no és el tinent d´Herat us en enrecordeu (luego te digo algo...) i ens ha dit que a partir d´avui i fins diumenge, les sortides dels vols només es saben amb 24h d´antelació o fins i tot el mateix dia, per tant, serà dit i fet.

Jo m´he dit, saps que Antoniu, anem plegant veles, deixem el despatx ben recollidet, i la maleta a punt de tancar...."no sea que nos pille el toro", aixì que avui m´he dedicat a deixar-ho tot a punt per sortir pitant!!!

D´aquí una estoneta, un partidet de bàsquet, una dutxeta, sopar, lectura "cometas en el cielo", messenger i a dormir que demà serà un altre dia. Per cert si a algú li sobra un generador de 100kw , és per l´hospital, ens aniria molt bè, estem a "media luz" (literalment).
"...la vida te sonríe

hace frío y llovizna

también sonrie tu jefe

allà arriba en la oficina,

que ha pasado Rodriguez

llega usted tarde otra vez

si se vuelve a repetir

voy a dar cuenta de usted.

Callas y sin decir nada

comienzas a teclear

así toda la mañana,

hasta las dos, siempre igual..."

Siempre igual, Los Suaves.

Potser quan torni el meu ja no hi és....rumores, rumores.

3 MESOS JUSTOS

Ahir va fer exactament 3 mesos que vaig veure per última vegada l´Empordà i tota la meva gent, i avui en fa 3 que, just a aquesta hora (són les 15h per vosaltres) anava en taxi sortint de Madrid direcció la base de Torrejón per embarcar-me en aquesta aventura.....

Diguin el que diguin, han passat 3 mesos i encara aguanto....hi ha hagut dies que em pensava que no podria, però ho he aconseguit, més ben dit, ho hem aconseguit entre tots, ara només em queda esperar uns dies més, quatre i començar el viatge que m´ha de dur a donar-vos les gràcies en persona!

Dia de tancament de històries que he anat fent durant el mes, dia de despedida per telèfon dels "pajarillus" que tinc a Kabul perque fins dissabte no arriben i jo conto ser fora, em sembla que tothom de la base ja sap que marxo divendres (je je je) en fi que, poc a poc m´adono que la primera part de l´aventura arriba a la seva fi.....

"No se si es cierto lo que he visto,

o es el efecto de una droga,

que bien, hoy todo es tan distinto

parece que el mundo funciona

la gente ya no siente miedo

las sombras tienen mil colores

el viento barre los problemas

y en las pistolas crecen flores.

Y es que es tan alucinante

que hace días que no duermo

por si acaso al despertarme

veo que todo ha sido un sueño...."

Alucinante, Platero y tu.

Experiència Al·lucinant!!!!

CHIKILIQUATRE....

Era per posar un títol atractiu al comentari d´avui perque la veritat és que ha estat d´aquells dies que han passat sense pena ni gloria. Tot el dia al´oficina acabant alguns documents que tenia a punt, una miqueta de bàsquet passat per aigua.....no, no ha plogut, és que algún graciòs dels nous s´ha posat a rentar unes alfombres de plàstic just a la pista, es ben be, aquests novatos!!!, després classe de dari accidentada perque s´han posat a discutir el profe i el graciòs de les alfombres...la discussió anava del pal que el novatillo li deia al profe que ell (el profe, natiu de la ciutat) )no sabia dari i que ara volia aprendre persa (farsi, que és semblant).....Al final, quant se m´han inflat els c....... li he dit que es tractava de parlar amb els de la ciutat no amb els perses, i he afegit que la meva gata es callejera no persa!!!! je je je...i amb aquest he de passar gairebè un any aquí!!!!!! com si no en tingués prou amb el j..f.. i els pàjarus, ara va i arriba el "listillo" de torn....

Crec que està desorientat en temps i espai, encara no ha entès on es troba aquest noi.

"Diciembre 2001.

Me convertí en lo que hoy soy a los doce años. Era un frío y encapotado dia de invierno de 1975. Recuerdo el momento exacto: estaba agazapado detrás de una pared de adobe desmoronada, observando a hurtadillas el callejón próximo al riachuelo helado. Des eso hace muchos años, pero con el tiempo he descubierto que lo que dicen del pasado, que es posible enterrarlo, no es cierto. Porque el pasado se abre paso a zarpazos. Ahora que lo recuerdo, me doy cuenta de que llevo los últimos veintiséis años observando a hurtadillas ese callejón desierto....."

Cometas en el cielo, Khaled Hosseini.

Així comença aquest llibre, amb Afganistan de fons, molt interessant i totalment recomanable a qui vulgui saber una miqueta més......

Avui no hi ha cançoneta.

MOLT CONTENT....

Aire fresc; És un dir perque he anat aquest matí i allò està més "viciat", sobretot ara amb l´epidèmia de diarrees que tenim a nivell provincial que hem hagut de muntar una de les tres tendes que teníem preparades "para tal evento". Però bè, després de 5 dies tancat, doncs ha anat bè sortir del campament, creuar el carrer i veure cares afganes per tot arreu....

Una reunió d´una horeta (tampoc volia forçar massa no fos cas que em vingués l´apreton, je je je) amb els "jefes" de l´hospi per rebre demandes, demandes i més demandes....i quan soc jo el que demana que facin una coseta, el que costa que em facin cas!!!! Ai senyor!!!! Resistirem!!

Però avui la història ha estat a l´infermeria del campament. Fa unes tres setmanes un pare afgà que treballa al campament va portar el seu nadó de 1 mes amb diarrees (un nen guapíssim), se li va donar tractament i cap a casa. Avui el pare i la mare han tornat amb el nen en molt mal estat, molt deshidratat (pels experts: plec cutani, fontanel·les i ulls enfonsats i color cendra), estava molt fotut.... A mi m´ha vingut a buscar un dels DUIs per si el volia ajudar a punxar i......hi he anat de pet!!!!! total que en un minut ens hi hem posat i li hem posat la via (a la primera of course!), suero per la vena durant cinc horetes i.......cap a casa força recuperat!! ara falta que continuin el tractament amb el sueroral i el petitó es recuperarà del tot sense problema.....i la cara dels pares era.....la definició de la paraula agraïment.

Crec que aquest petitó m´ha fet passar el yala-yala de cop perque he recuperat les forçes!!!!

"...y el cielo se iluminó con su sonrisa

las estrellas parecian brillar más

aun recuerdo el fulgor de su mirada

sus palabras no olvidaré jamás

dijo, ahi delante está la libertad

dijo, ahi delante está la libertad..."

Hacia adelante, Warcry

Per suposat, el nen de dos mesos no ha dit rés, però no feia falta.....

L´ÚLTIM MERCADILLO

I com que encara no havia penjat cap foto doncs aprofito avui que era l´últim que veuré en força temps, je je je.

Tot i que moltes coses ja les tinc (gràcies a un dels intèrprets que ho pot aconseguir tot), sempre hi ha les típiques compres d´última hora per anar carregant la maleta de tornada (què bè que sona).

Avui m´he pres una cervesseta, com que m´han dit que va bè per tallar el tema "cagarrines", doncs aquest migdia n´he pres una i de moment sembla que s´ha posat bè....tindran raó? Després l´arròs amb el peix per variar (tot i que avui el peixet estava bò) i anar fent.

Ara al vespre una miqueta de tertulia, futbolins, sopar, messenger, i apa, ja haurà passat un altre dia.

Demà, si tot va be, vaig a l´hospital que fa com 5 dies que no hi passo i segurament em troben a faltar (????) perque cada dia em truquen els pesats dels pàjarus, sembla que ve una visita del "Ministry" i necessiten alguna cosa, però com que he estat malaltó no els he pogut ajudar i van una miqueta agobiats, a veure que expliquen demà.

"Un transistor, un televisor,

o un cassette de coche,

le da igual lo que quieras tu

puede conseguir

y conoce bien

mil maneras de

buscarse la vida

no le asusta para nada

esta gran ciudad

porque el es,

El que más....."

El que más, Obús.

El que diu la cançó no és exactament el que li he demanat però si que se les sap totes l´Alí.

ARRÒS i PEIX

Així porto ja 24h, menjant arròs i peix per dinar i per sopar, dieta tova "variada", i poma de postre, tot ben regat amb una varietat de aquarius-aigua-sueroral.

Ahir a la nit però, teníem sopar de "nens", per allò de cel·lebrar la diada internacional de la infermeria, i vam anar al mesón a menjar: Patates braves, chipirons, calamars, solomillo amb patates i gelat de xocolota...ummmm feia pinta d´estar boníssim!!!.....jo m´ho vaig mirar mentre em menjava els meus espaguettis blancs amb pollastre a la planxa, i aquarius en comptes del reserva 2001 (tot i que, en honor a la veritat, en vaig fer un tastet...je je je). Va estar molt bè el sopar amb els altres 4 DUIs del campament, l´Antonio, en Jose, en Diego i en Luis, un "lujo" de sopar explicant anècdotes sanitaries.....finalment vam batejar la trobada com "I congreso civico-militar de enfermería de emergencias de Qala-i-Naw 2008",a veure si es pot anar repetint cada any......amb altres protagonistes esclar......je je je.

De "lo meu" vaig una miqueta millor, aquest matí he anat a treballar però al migdia m´ha vingut una pàjara (que no es cap noia) i m´he tingut que estirar una miqueta i ves per on, m´he començat a trobar bè just a l´hora dels futbolins.......quines coses.....je je je.

"Alza tu aquarius,

brinda por la libertad

bebe y vente de fiesta

y la diarrea emborrachala

alza tu aquarius

brinda por la libertad

y que el cielo te espere

pues es el infierno

es este va(ter)..."

La posada de los muertos, Mago de Öz.

(Versió Caga-rri-Naw, je je je).

Dedicada a tots els que estan com jo....."ai amic Roca, quantes estones junts eh??"

BENVINGUDA

"No sé por qué
Tu llegada al mundo fue así
Te costó salir
No se por que
Me sentí el hombre más feliz
Ya estabas aquí
Pude entender
Que eras un pedazo de mi ser
Tan igual a mí
El sol te doro la piel
Para que morena fueras
Y a una palmada se oyó
El canto de una sirena
No sé por qué
Dos estrellas bajaron para rizar tu pelo
-olé y olé
no se por que dos cometas se convirtieron en tus ojos
negros
Tan bonita, tan morena
Tan gitana como era...
La flor que siempre quise en mi jardín
La flor que siempre quise en mi jardín..."
Alba, Antonio Flores.
Per la Judit, en Jordi i la nouvinguda: la Sira.
FELICITATS DESD´AFGANISTAN
(de part del gairebè recuperat)

YALE-YALE

Doncs si, per boques, yale-yale pillat.

Porto dos dies tirat al llit, avui una mica millor. Ahir amb mareig, dolors generalitzats, febre i una miqueta de diarrea. Avui sobretot, viatjes al lavabo....uffff!!! prenen paracetamol i suero oral.

Diuen que son tres dies, vaig per la meitat, o sigui que encara em queda una miqueta. Tranquil·litat, mentre estigui bè la propera setmana, cap problema, ara a recuperar-me i punt.

Per cert, un altre dels "pàjarus" ens diu adeu, quin mes de despedides!!!!

"LA PASSA DEL VENTRE"

Després de tants anys treballant a urgències, no vaig entendre mai la famosa frase "deu ser la passa del ventre, oi?". Aquí ja vaig comentar que li diuen Yala-Yala i sembla ser que ha atacat fort perque tenim mitja plantilla aixì, a mi de moment no m´ha tocat per sort, però pel que m´han comentat mig campament està amb GEA.

Curiós el Yala Yala aquest, tothom te la seva versió. hi ha qui diu que és pel menjar, d´altres que és l´aigua i d´altres que és la pols; Jo si he d´opinar diria que per mi és la pols perque menjo i bec el mateix que ells i a mi en gairebè tres mesos no m´ha passat rés......en canvi, aquests darrers dies hi ha força tempestes de sorra i podria ser que el Y-Y fos conseqüència directa. Bè, sigui com sigui i parlant amb els DUIs del ROLE, porten un parell de nits i dies que no paren de currar, amb tanta "cagarrina". I això que tambè hi ha qui diu que el millor tractament són unes bones birrilles......potser per això no l´he agafat......je je je.

Parlant dels DUIs militars, aquest dimecres tenim sopars de "nens", cel·lebrarem la diada de la Infermeria (que va ser la setmana passada) i ja que hi som, tambè cel·lebrarem que començo el caminito de vuelta el proper dia 30.

"Te haré, artista de verdad

tu solo has de cantar

y aprende a sonreir,

verás tu foto en la pared

dinero a tu merced.

preparate a vivir

un sueño de papel..."

Sueños de papel, La fuga.

Més d´un ha estat somiant tota la nit amb el paper.........de vàter!!!!!!

ui, ui, ui, us deixo que vaig a................je je je.

ENTRADA 100

"Primera part del viatje que m´ha de portar a descobrir racons d´aquest món que per mi i per la majoria són totalment desconeguts."

Aquestes van ser les primeres paraules que vaig escriure a l´inici del blog (després de l´agraïment, esclar!) ara ja fa 100 comentaris. I quanta raó tenia!!! Quantes coses noves, situacions, visions, experiències, persones, "personajillus", companys i nous amics, que et fan viure una realitat totalment diferent a la que estem acostumats i que jo us he intentat (i continuaré intentant) transmetre desde aquest blog que, més que un blog, és com un diari personal d´aventurilles.

Quan vaig començar l´aventura del blog, ni molt menys m´imaginava la resposta que ha tingut fins ara, amb una quantitat impressionant de gent que entra i surt cada dia, llegeix, escriu comentaris, entra en un lloc, torna a sortir, entra en un altre......i aquells que potser fa una setmana que no l´han mirat i de sobte veuen tot el que m´ha passat durant aquest dies......

Comentaris i entrades desde Figueres, L´Empordà, Girona provincia, Catalunya, Madrid, Alemanya, tambè algú (que no se qui és) desde Sud-América i Thailàndia i desde altres llocs, molta, moltíssima gent està fent possible que aquest blog vagi endavant i pugui anar explicant, desde un punt de vista segurament molt particular, la realitat d´un dia a dia en un país que en moltes coses està molt endarrerit i en altres és millor que el nostre.

La primera part del viatje, poc a poc, va arribant a la seva fi, però si una cosa tinc clara, és que el suport de tota aquesta gent que entreu en el blog, per mi és fonamental i m´ajuda moltíssim en aquells moments on per circumstàncies de l´entorn les coses no van tant bè, és.....potser..... aquell amic de tota la vida que t´agradaria tenir al costat però que malauradament no tens......

"Hoy vuelvo a recordar,

todas la veces que tu amistad

me ayudó

no dejo de pensar

que en tus palabras siempre hay

una paz sincera

nunca es tarde para hablar

el tiempo es el testigo

mudo de mis actos....

Ahora avanzo sin dudar

sin miedo a la caida

de mi propia sombra

veo quién está a mi lado

quien me guía

siento tu alma en el camino

junto a mi..."

Junto a mi, Warcry.

Dedicada a tots vosaltres, especialment en Desky (el padrino de boa!!)

i tambè al blog (je je je).

SOBRETAULA

Ahir al vespre, després de sopar ens vam ajuntar amb un grup de lejías dels autèntics, "de la vieja escuela"; entre històries, batalletes i sobretot acudits (ja us podeu imaginar el tema de tots ells), vam passar més d´una hora plorant de riure i amb mal d´estòmac, i es que aquesta gent, quant s´hi posa, tenen encara més capacitat de sorpresa que els propis afgans, i ja és dir!!! Això és, potser, de "lo" millor que m´enduré d´aquests tres primers mesos, i no vull dir els acudits, sino el bon rotllo que hi ha hagut cada dia amb ells.

D´altra banda, per fi ha arribat la caixa!!!

Llibres de lectura (p.e. el jueves....je je je), robeta d´estiu, tabac, mitjonets, galetones, desodorant (sc), els gallumbus dels suaves!!!!!! un dibuix del meu fillol que m´ha agradat moltíssim, GRÀCIES ARNAU i AIRANTZU!!! i alguna coseta més........

"...pasan los años

y en nuestro interior

arde la llama

tal como empezó,

sentimiento, pasión

fuerza y libertad

somos la vieja guardia...

No, no nos cambiaran

no nos callarán,

mientras nos queden fuerzas

para continuar,,,,"

La vieja Guardia, Warcry.

Autèntics, una miqueta sonats, però molt, molt bona gent!!

Possiblement vol amb arribada a Madriz el 6 al migdia.....ja s´acosta....

DE TURISTA....

Com que no em permeten sortir lliurement per Qala-i-Naw a veure la ciutat, ahir vaig decidir enviar en Pep-Mohammad, amb gorra, ulleres de sol i la cámera, a fer fotos per la ciutat, en plan turista....je je je. i la cosa va anar molt bè perque va tornar amb la memòria plena i les piles gastades, o sigui que ja em puc fer una idea del que hi ha més enllà del PRT i de l´hospital. És difícil mentalitzar-se que a fora hi ha una ciutat plena de coses interessants però que els "extrangers" no hi podem accedir lliurement.

Bè, sigui com sigui, tinc sort d´en Pep-M i entre els dos estem preparant un reportatge fotogràfic guapo, guapo, que espero el pogueu veure ben aviat. (power point amb fondo gris i lletres taronjes??? je je je).

Avui dia de festa, de fer el manta....L´Alberto s´ha currat una paella per 50 persones i els intèrprets ho han acompanyat amb uns pixitos dels seus, tot ben remullat amb vinet blanc o negre (jo, blanc).

Ara m´en vaig al mercadillo a comprar el regal de la persona afortunada amb el moviment nº10.000 del blog.....Qui serà???? Què serà???

"Correcaminos,

estate al loro,

que viene el coyote

montao en un vespino

y no tiene licencia

y no tiene seguro,

acelera un poco más

y no tiene carné

y no tiene luz de atrás..."

Correcaminos, Extremoduro.

El proper dia 13 de juny toquen a Girona. Ja se que és el dia abans del casament però........Ens veiem allà!!!

OBJECTIU 12.000 ???

Fa uns dies i veient el ritme de visites del blog, calculant mitjanes, mitjes i desviacions estàndar...... m´havia plantejat com a objectiu abans del descans arribar als 10.000 moviments però com que encara falten un parell de setmanetes per tornar i ja gairebè hi hem arribat (gràcies a tots!!), doncs ara us plantejo arribar als 12.000 moviments, què us sembla??? podrem o no???

je je je........

Per cert el moviment nº10.000 tè premi gordo......qui serà??? jo no soc que estic primet, je je je......

D´AQUÍ 1 MES JUST

"Que el maquillaje no apague tu risa,
que el equipaje no lastre tus alas,
que el calendario no venga con prisas,
que el diccionario detenga las balas.

Que las persianas corrijan la aurora,
que gane el quiero la guerra del puedo,
que los que esperan no cuenten las horas,
que los que matan se mueran de miedo.

Que el fin del mundo te pille bailando,
que el escenario me tiña las canas,
que nunca sepas ni cómo, ni cuándo,
ni ciento volando, ni ayer ni mañana.

Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.

Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.

Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentira,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.

Que no se ocupe de ti el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.

Que no te compren por menos de nada,
que no te vendan amor sin espinas,
que no te duerman con cuentos de hadas,
que no te cierren el bar de la esquina."
Noches de boda. Joaquín Sabina.

Irantzu!!!!! La nit del 14 de juny serà "nuestra noche de bodas"

Un petonàs desd´Afganistan!!!

(amb barba o sense?...je je je)

PER MOLTS ANYS!!!!

Primer de tot he de dir que avui és l´aniversari de la meva mare, per tant, desd´Afganistan i via blog.........FELICITATS!!!! i PER MOLTS ANYS!!!! (millor no posem quants , oi???....je je je) ja ho cel·lebrarem conjuntament "en breve", potser 20-22 dies, espero!

D´altra banda val a dir que la visita a l´hospital ha estat un "èxit", quins edificis més bonics que hem fet, i quants aparatos....llàstima que no hi hagi prou personal per cobrir-ho tot i a més no estigui format en tot aquest aparatatge "atòmic" que tenim en caixes. En fi, tenim punts de vista mooooolt diferents......

Com podeu veure ja tenim en marxa el nostre "calabuig" particular, avui a les 20:00 fem la gran inauguració (i sense birrilles, només aquarius...je je je), amb els primers partidets. A partir d´ara cada dia....Pibe, tremoleu quan torni....je je je.

Abans del bàsquet però, tenim classe de dari. Poc a poc anem ocupant el temps lliure que tenim (que no és gaire encara que no us ho creieu) i així els dies passen encara més rapidet. Crecque la pista de bàsquet ens anirà molt i molt bè els divendres que tenim festa i és avorrit.

"Anys i anys

per molts anys,

a la una per molts anys,

anys i anys,

per molts anys,

a les dues per molts anys,

anys i anys,

per molts anys,

a les tres per molts anys....."

Club Super3 (je je je)

A la millor mama del món ( si més no per mi.....)

NURSES DAY

12 de maig, Diada Internacional d´Infermeria. Es cel·lebra el naixement de la persona que va donar un lloc en el món a la nostre professió, la Florence Nightigale. Per tant, FELICITATS a tots els DUIs, DUEs, Nurses......especialment als de la Fundació Salut Empordà i els de l´Hospital de Qala-i-Naw (estaria bè un agermanament entre centres no?, hi pensarem......)

No se si per aquest motiu (o pel fet que els legionaris estan just a la meitat de la seva missió) avui s´ha fet un acte oficial a la plaça del PRT on han cantat les seves cançonetes i després hem anat a dinar: Mitja llagosta amb gambetes, vedella amb bolets, flam i cervesseta......Què us sembla?? un dia és un dia. Un detallàs dels legionaris cap a mi i els infermers del ROLE que cel·lebrem la nostra diada (je je je).

"Entre llàgrimes" he fet la carta de recomanació dels nostre young bird que es despedeix aquesta setmana i ,quan m´he recuperat, he continuat amb el projecte de transport sanitari que està quedant "xulo, xulo" (ni el SAMUR!!), no se si demanar un helicòpter pel proper any (o potser una zodiac) perque com que la meitat de la provincia està sense carreteres, les ambulàncies tampoc podran circular!!!

Demà tenim visita oficial dels "jefes" a l´hospital, quedaran contents quan vegin que la realitat no té res a veure amb els informes que s´havien enviat. Jo aprofitaré per felicitar personalment i un per un als infermers i infermeres de l´hospital perque avui no he pogut sortir a cel·lebrar la diada amb ells.

"Florence,

ding dong,

Florence,

ding dong,

Florence,

ding dong,

..................."

The Toy Dolls.

Dedicada a la Florence i a tot-es els-les DUIs!!!

LA MILLOR BIRRA...

Que m´he begut desde que soc aquí....

La setmana passada un dels nostres intèrprets (en Sardar) va marxar a portar material per montar unes escoles a un dels pobles del nord-est de la provincia, marxava amb escolta de la policia i l´exèrcit afgà per si de cas........doncs bè, ahir, quan enfilava el camí de tornada van caure en una emboscada dels TB (no vol dir tubercul·losos) i van haver de demanar reforços, s´han passat tota la nit "liats", nosaltres ens hem assabentat aquest matí i la veritat és que sabiem que estava bè gràcies al mòbil, i aquest migdia, cap a les 13h ha aparegut per la porta, brut i amb cara de fet pols....però d´una peça!!! i després de les abraçades, a fer una birrilla per cel·lebra-ho, ha estat la millor que m´he begut aquí, un plaer perque és un tio collonut!!

Bye, little bird, you are ready to fly.......je je je. Un dels nostres "big pàjarus" ha vingut a despedir-se, diu que marxa a Herat perque......(no l´he acabat d´entendre).....però jo he posat carona de circumstàncies i "pena", una "llàstima".... i segurament, altres el seguiran.....(we hope!!!)

"Se fue buscando otro lugar

Dejo su tierra y se marcho de allí

Subió a su barco y navegó

Surcando mares donde nunca al fin

Y en la noche recuerda a su amor

Implorando volver donde un día la dejo

Surcando el viento sobre el mar

Veloz su barco atravesó la tempestad

Para luchar en un lugar

En una guerra en la que nunca quiso estar

Pero pronto la guerra acabara

Y un pensamiento su mente inundara

Regresar a su hogar

Y abrazarla una vez mas

Sangre de reyes

Por sus venas aun corre sangre azul

Sangre de reyes

Que fluye entre los fieles

Que siguen a su rey

Por fin la espera terminó..."

Sangre de Reyes, Tierra Santa.

Potser no és de sang blava però valent i atrevit ho és un bon tros en Sadar!

COM EL DIA i LA NIT

Aixì podríem definir el dia d´ahir comparat amb el d´avui.

Per "cel·lebrar" l´arribada de tots els nouvinguts, ahir al migdia vam fer una barbacoa en "el escalón" (era una zona del campament on no vaig veure ni escalons ni rampes, però...) i al vespre una festeta de música............maquinorra!, no em deixen posar la meva música (je je je), total, a dormir tardet i esclar, aquest matí m´he despertat.......més ben dit m´ha despertat un dels nous agrònoms que s´ha equivocat d´habitació (això ha dit ell però ves a saber....je je je) i el matí ha estat "durillo" amb molt de curro perque tres nurses havien de marxar a la capital a fe un curs de supervisió (only nurses, no birds) i´s´havíen de fer uns tràmits econòmics d´última hora.

Per cert, ja us explicaré les converses d´ahir nit amb un dels lejías......de les millors que he sentit mai, "uslojuro po ejta".....em sembla que a part de castellà, anglès i dari hi ha un altre idioma aquí....je je je.

"...y mientras yo a mi bola

de ronda en ronda

apuré mis últimas neuronas

anoche no fui yo, fue el señor jb

que a última hora me engañó..."

Las Olas, La Fuga.

Alberto! ponme la penúltima que me voy..........i aixì fins a........... (no recordo exactament).

Per cert, perque veieu lo formal que soc, la gent va quedar extranyada de veure´m a la nit en un garito.

CARES NOVES

Amb retard (per variar) sobre el dia previst però per fi han arribat els nous civils. Alguns venen per només 1 mes i d´altres venen per quedar-se tot un any aquí.

Han vingut un responsable de l´agencia que ve per quedar-se aquest mes de maig i prou, després torna l´oficial. Es diu Luis i va ser l´infermer que es va ocupar del projecte de salut l´any passat. A part d´aquest punt en común, en tenim d´altres, és infermer, treballava en emergències i en el samur (ex-samur-ai, je je je), d´entrada no està malament, ja veurem.....

Tambè han vigut 2 enginyers agrònoms que es queden tot l´any, un altre projecte que es posarà en marxa.........

i finalment han vingut dos jefes, que venen per un mes, el que em ha fer l´entrevista a Madrid, i que em va donar bones "vibracions" i un altre que no coneixia i fa la pinta que està aquí en plan vac........Bè, sigui com sigui, Benvinguts a tots!!

Dona gust veure que hi ha gent nova, vol dir que el temps va passant i cada cop queda menys per tornar...je je je

"Buenas noches bienvenidos,

hijos del rock and roll

os saludan los aliados

de la noche

bienvenidos al concierto

gracias por estar aquí..."

Bienvenidos, Miguel Ríos.

Por cierto Alfonso, imagino que el "ultimatum" (je je je) ya ha terminado.... Espero que todo haya ido perfecto y FELICIDADES!!!!!!!!!

Bienvenida!!!!!!!

NOU RECORD

Dilluns 5 de maig: 337 moviments en el blog amb 96 persones que hi van entrar.....Gràcies, Gracias, Thankyou, Merci, Tashakor a tots!!!

Es nota que van acabar les festes de Figueres i hi havia gent que feia dies que no entrava i anava una miqueta "retrassadeta" de l´aventura.....je je je

Un plaer poder continuar escrivint "aventurilles" desde lluny i que, gairebè dos mesos i mig desprès, tots vosaltres continueu igual de fidels.

Avui, finalment, aire fresc...........amb pols esclar! però si més no, desprès de gairebè 6 dies sense sortir doncs fins i tot he agraït poder anar a l´hospital i fer un "passeig" per dins. Hem anat amb un dels enginyers per donar un cop d´ull a veure quines reformes es poden fer....a poc a poc, que primer s´ha de parlar amb el Director, però de moment, el fet que corri una persona nova per l´hospital i mirant-se els edificis vells i apuntant coses en un mapa, ha posat nerviós a més d´un que no s´ho esperava i no sabia exactament què fer......tenim el galliner ben esverat però "controladillo".

Avui he preguntat el preu d´un burro com el de la foto, entre 30 i 90 dòlars m´han comentat, de que depèn?? de lo "burro" que sigui??, je je je .

Que ningú faci la gràcia de demanar-ne un perque no es poden treure del país, m´han dit que es marejen amb l´avió, a més nosaltres ja tenim el nostre burro català autòcton i que a més juga a futbol (el burronaldinho del Farça......je je je). Passadís i 4-1 no sabeu lo afectat que estic psicològicament, em cauen per totes bandes.......

"...Este es mi destino,

al cabo de la calle estoy;

me siento como aquel ladrón

que busca su fortuna

en un callejón

por donde nunca pasa nadie.

Como un burro amarrado en la puerta del baile.

Mi primo, que tiene un bar,

desde siempre me ha dicho..."

Como un burro amarrado en la puerta de baile.

El Último de la Fila (abans..........................Los Burros)

Todavía me acuerdo cuando íbamos con el carro y el burro al huerto del abuelito en Villeguillo.....a comer tomates!

MOHALIN HALIN...

Mohalin = Teacher = Profesor = Mestre (faig unes "amanides" idiomàtiques!!!!)

Halin = Halin = Halin = Halin (és el nom del mestre......je je je).

Així és, hem començat les classes de dari, havíem fet alguna coseta amb els intèrprets però ara ens hem agafat un profe dels de veritat i dos o tres dies a la setmana ens ve a fer classe al campament. De moment som 4 alumnes: L´administrativa, un enginyer, una locutora de radio koreana-noruega (????) i jo mateix. Suponemos que Alfonso se enganchará cuando vuelva!!

En Halin ens va preguntar si volíem aprendre gramàtica.......els "gusanitos"..... i nosaltres vam respondre que de moment millor que no, que de moment amb la conversa en teníem prou, així que Mohalín és com es pronuncia perque escrit.........."va a ser que no".

És una miqueta difícil perque cadascuna de les paraules les he de traduir als 3 idiomes de dalt i això la neurona que em queda ho pateix....je je je, espero agafar més agilitat mental amb la pràctica.

Crec que és interessant conèixer l´idioma, i més si contem que he d´estar un anyet aquí, per tant tinc molt de temps!!!!!

A més a més, com que els pájarus no ho saben (de moment), podré escoltar les seves converses i saber de què coi parlen quan de sobte, canvien de l´anglès al dari quan parlem amb ells.......parlant dels pàjarus, els tinc molt esvalotats, nerviosos i "respondones", serà que els comença a afectar la canya????

"....ser libre como tu sueño,

y ver el dia nacer

oscura como la noche

se acerca la soledad

y por las calles se oyen

palabras de libertad..."

Palabras de Libertad, Medina Azahara.

Tant de bo en Halin ens ensenyi aviat aquestes paraules..........en dari.

De moment però, continuem tancats.

A UN GRAN AMIC...........

"How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.
How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.
How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind."
Blowin in the wind, Bob Dylan.

Per en Jordi, que en aquests moments tant dolents, el vent d´Afganistan et porti l´abraçada d´un amic.

Toni.

CONTINUEM....

amb l´excursió de l´altre dia.....

Un altre dels motius pels quals varem anar d´excursió era el pagament de salaris als treballadors. De fet, a la ciutat només hi ha un banc (això posa en el mapa) però el pagaments de "nómines" es fa in situ, en mà i sempre en lloc diferent per evitar algun problemilla. Mentre l´administrativa i un dels capatassos estaven comprovant els calerons i repartint-los als treballadors jo em vaig dedicar a fer fotos, a més, vaig comprovar que desde dins del cotxe i a través del vidre tambè surten bè. Aquesta és una de les moltes placetes que hi ha a la city, si l´amplieu podreu observar com són els comerços de QiN. Molt interessant!!

Voldria fer un segon comentari: Important la crida que ha fet en Richard en els comentaris de l´entrada d´ahir. S´està organitzant un simulacre molt "ganso" a Figueres pel dia 8 de juny on participaran tots els equips d´emergències i es necessiten moltes persones perque facin de víctimes.......no se exactament de què va però com a primer promotor , puc assegurar que serà molt divertit i a més el dinar està inclòs!! per tant us ho recomano!! (per més informació podeu mirar els comentaris de l´entrada d´ahir, aixì de passada augmentem el número de moviments.....je je je). Sempre és important estar preparats per situacions reals........

"...y no lo vi,no lo esquivé
perdi el control,me desmayé
yo me encontré,al despertar
solo mi cuerpo,en la oscuridad.
Me arrastraba hacia la luz
cuando alguien me sujetó
nada hay que hacer
el coche ardía y entendí
que él a mi me despidió
y tu ardías dentro de él..."
Aire, Warcry.

Tot i que mai se sap, us asseguro que faré tots els possibles i més, per ser el proper dia 8 de juny al Camp Municipal d´Esports de Figueres per disfrutar de l´espectacle (jo no participaré perque amb el ´"jet lag" encara faria alguna bestiesa.....je je je).

Continuem tancats..............si veieu algú amb un xaleco.......cuidadín!!

Guanyadora del darrer concurs: Airantzu (.....per variar, je je je).

DIA DE LA MARE

4 de maig, dia de la mare, espero que tothom hagi felicitat a la seva. Jo ho he fet de bon matí (per vosaltres), més o menys quan la Beth (amb H) anava a dormir...je je je.

Fa uns dies varem anar d´excursió un parell d´horetes, s´havien de pendre mostres de l´aigua i com que soc personal sanitari, doncs millor que els acompanyi (el que sigui per veure una miqueta de pais), i vam anar al dipòsit rus que tè unes vistes de la ciutat.........acollonants!! i si no us ho creieu, amplieu la foto. La sortida va estar molt bè, una miqueta per la city, després al dipòsit i vam acabar anant a Gargueitiu tambè (això ja ho coneixeu), un parell d´horetes de passeig, desconnectant de la monotonia diaria de només travessar el carrer i poder gaudir d´unes vistes molt i molt guapes! Encara que fos per una estona.....era com anar de vacances a un país exòtic. Però va durar poquet, ara, uns dies tancats en el campament sense poder sortir, coses "típiques" d´aquí tambè.

És Afganistan..............."Pa lo bueno y pa lo malo"

"....Y que mi luz te acompañe

Pues la vida es un jardín

Donde lo bueno y lo malo

Se confunden y es humano

No siempre saber elegir

Y si te sientes perdido

Con tus ojos no has de ver

Hazlo con los de tu alma

Y encontrarás la calma

Tu rosa de los vientos seré..."

Rosa de los Vientos, Mago de Oz.

Dedicada a la meva Rosalina particular, un petonàs mama!!!

TELEMEDICINA

Aparatatge d´última generació en el campament militar. Ja fa uns quants dies, el metge i els DUIs de la base ens van convidar, a mi i a l´Alfonso, a veure el nou "joguet" que tenien en el ROLE. Un aparell de telemedicina amb tots els avenços tecnológics imaginables per poder fer exploracions i probes complementaries bàsiques: Radiologia (aparell portàtil), ecògraf (mini), ECG (mini), monitor amb mesurador de Tª (guapo, guapo), càmara de video, ordinador, pantalla de TV i no recordo quin software per registrar tota la informació.

Tot aquest aparatatge està connectat via satèl·lit amb un Hospital de Madrid i mitjançant la càmera i tots els resultats de les probes, es poden fer consultes i indicacions en determinats casos complicats que es poden trobar aquí.

Sens dubte una joguina molt "interessant".

"Hoy venia en el diario,

el careto del más alto,

no lo había vuelto a ver

desde aquel día,

escapaba del asalto

al chalé de un millonario

y en la puerta le esperó

la policía,

mucha, mucha policía..."

Pacto entre caballeros, Joaquín Sabina.

En cert diari del sud d´Spain surt en l´edició d´ahir una foto, a tot drap!, actual d´en Toni que es va fer fa uns 10 dies aquí, a Afganistán.

Pista: Quan ens van ensenyar els aparells tambè hi havia un reporter fent fotos, i no era ni en Torner ni en Gustavo "reportero dicharachero" (je je je).

Concurs: El/la primer/a que publiqui en el blog el nom del diari té premi.

CORBS....

Com ja sabeu, avui és divendres i per tant dia de descans per dedicar-se a la vida contemplativa. I això és el que he fet, contemplar la pineda del nostre "camping". L´au per excel·lència aquí (amb el permís dels nostres estimats "pàjarus"), és el corb, n´hi ha uns quants en el PRT i cada matí, a partir de les 6:00 ens desperten amb els seus agradables càntics (us ho podeu imaginar), i aixì estan tot el dia, de tant en tant et deixen caure algún regal......a mi encara no m´ha tocat pero suposo que és una qüestió de probabilitats.

L´altre dia, just quan m´aixecava de la migdiada (costum espanyola de gran acceptació aquí i a la que jo m´hi vaig fer molt aviat..je je je), al que anava, m´aixeco mig atontat encara i m´enganxa l´"expert en ocells" i em fot un rotllo de halcones de vuelo alto y azores de vuelo bajo, i jo que tots els ocells els veig negres i diria que són corbs però ell és el que en sap (o no), en fi, que vaig decidir prendre un ibuprofé per poder superar el moment.

La veritat és que d´ocells aquí hi ha molta varietat però amb plomes diria que hi ha els corbs......tot i que potser alguna altra pluma si que corre per aquí...je je je.

Per cert, la meva opinió personal és que en aquest entorn l´ocell que més s´hi diu ja és el corb,

"Creí en ti,

e intenté ofrecer

lo mejor que hay en mi

Tendí mi mano

pero a cambio

solo recibí picotazos

Cría cuervos,

dales la ocasión,

cuando emprendan el vuelo

tápate los ojos,

van por ti...."

Cria cuervos, Obús.

Jo prefereriria un altre ocell per Afganistan.........El colom de la PAU.

TRANKIS.......

Tot bè, tranquils.....una mica de mogudeta aquest matí a la ciutat, suposo que sortirà alguna cosa a les notícies i potser estareu una xic preocupats (o no? je je je), així que he pensat....millor si m´avanço, i veieu que estic bè, Ok? A més, estic envoltat de lejías i això, pel que he pogut comprovar aquests dos mesos que porto amb ells, es una assegurança.

Aquest matí a l´hospital. li he comentat, in english of course, a un dels "pàjarus" que avui era el "dia mundial del treballador" i m´ha mirat amb una cara rara....no se si és que no m´ha entès, si no ho sabia que es cel·lebrava aquest dia o és que no coneix el significat de la paraula treballar......je je je. Fora conyes, la veritat és que tots s´estan posant les piles, al seu ritme, però tinc la sensació que fan alguna cosa i de fet m´han presentat uns resums d´aquests mesos que estan força bè.....Poc a poc potser els anirem redreçant.

Com podeu imaginar jo no he tingut festa avui, en part és millor perque el programa d´activitats en festius no és gaire variat aquí dins i a més, demà és el descans setmanal i 2 dies seguits sense currar pot ser una miqueta agobiant. Així que, a l´oficina, aire condicionat a tope, musiqueta bona, ordinador.......i a escriure al blog (que sembli que treballem!!!), bè, ara em poso a currar una miqueta.......

Tª oficial: 34ºC.

"Viejo amigo que duro es todo

no es fácil ni respirar

a veces pienso que nada tiene

principio ni final

mira esta es la visión

yo no se la solución

mas, mas, mas,

aguanta un poco

todo se terminará

mas, mas, mas,

y el sacrificio

es inútil

No ver, no hablar, no oír

es el juego

callar, pasar, fingir

quién da más..."

No ver, no hablar, no oir. Barón Rojo.

De vegades es millor no dir rés però jo prefereixo que estigueu trankis!!!!

"Vivito y coleando"