dimecres, 10 de setembre de 2008

ÚLTIMA PÀGINA D´UN SOMNI.

Si, després d´estar a casa desde fa gairebè un mes em veig amb prou ganes d´escriure l´última pàgina d´aquest blog-diari molt personal que va començar fa 6 mesos amb la intenció de mantenir el contacte amb tots vosaltres i que penso ho hem aconseguit entre tots.
A nivell personal ha estat de vital importància poder tenir aquest canal obert perque tots vosaltres coneguessiu la realitat d´un món que es troba a 5.000km de casa nostra però tambè a molts anys de la nostra realitat. Tanmateix, m´ha servit per mantenir intactes les meves arrels, saber d´on soc i on és casa meva i la meva gent, i això us ho dec a tots vosaltres.
De vegades els somnis es compleixen a mitjes, per un motiu o un altre no es pot tenir tot a la vida i la meva experiència de cooperant ha complert molts dels objectius que m´havia plantejat però no n´he pogut aconseguir molts altres i això fa que, tot i que estic content per tornar a ser casa, et queda aquell mal regust de boca de quan les coses no surten com un volia, però ha estat decisió meva i ho assumeixo.
Personalment penso que dins el món de la cooperació del nostre país hi ha gent molt i molt vàlida, en totes les organitzacions, i que són gent que es mereix un respecte inmens per l´esforç que estan fent, de vegades en projectes no gaire ben definits però aportant els seus coneixements en favor de gent que pel sol fet d´haver nascut en una altre zona del món, no tenen les mateixes oportunitats que nosaltres. Vagi desd´aquí el meu reconeixement i el meu aplaudiment a tots!!!
I per anar acabant m´agradaria donar les gràcies:
A tots els expatriats que he conegut i que m´han fet la vida més fàcil en condicions que moltes vegades són complicades. Com no, sobretot l´Alfonso, de qui he après moltíssim!
Als "lejías", hi ha de tot (com a tot arreu) però molts d´ells eren, senzillament, collonuts, a més de procurar per la meva seguretat esclar. Un record especial per l´Antonio, l´infermer!
Als "jefes de Madrid" d´una i altra banda, sempre han estat força pendents de mi i m´han facilitat moltes coses durant la meva estada allà. Especialment en Pablo pel gran favor que li vaig demanar a nivell personal, gracias!
A la meva dona, la Irantzu per la santa paciencia! als meus pares i les meves germanes, cunyats i nebodets (Arnau i Aniol) per ser-hi sempre!
Als meus amics de tota la vida, perque no canviin mai!
A tots els amics i amigues, companys i companyes d´urgències i SEM, corretorns i ESB, en definitiva, tot l´hospital.
A la gran família de Creu Roja, Equip de formació, TTS i AST, bombers....a tots els equips d´emergència!
i a tota la gent que en un moment o altre s´ha interessat en la meva experiència i ha fet l´esforç d´entrar en el blog i fer-hi una ullada.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
VOSALTRES SI QUE SOU COLLONUTS!!!
"Más allá de las nubes
dormía mi libertad
la encontré cautiva
llorando su amarga soledad
Soñé que su llanto
acogía mi aliento
tuve un sueño,soñé...
ser parte del cielo
Viajé con el viento
danzando en la tempestad
le entregué mi alma perdida
buscando su amistad
Sentí su lamento
descender de lo alto
él me ofreció su hogar
yo, ser su hermano
No dejaré de soñar
ni perderé su lamento
sólo añoro poder
ser hermano del viento
Tuve un sueño,soñé...
ser parte del cielo"
Hermano del viento, Tierra Santa.