dijous, 20 d’agost de 2009

A 1 ANY VISTA......

Hoooooola a tothom.....si es que encara queda algú.....
Just fa 1 any i una setmana que vaig arribar a casa, i just fa un any que anava camí de Madrid a fer suport psicològic a les famílies de l´accident aeri.
Ha plogut molt i tambè ha fet molta calor desde l´últim dia que vaig escriure i, sentat en el despatx de la feina, sense voler o en el fons volent, he entrat en el blog per dir alguna cosa. No hi ha cap motiu especial per haver-ho fet, senzillament ho he fet.
De fet, val a dir que en 1 any no ha passat cap dia que no pensi en tot el que vaig viure, bo i dolent, i moltes (potser masses) penso que potser m´hauria d´haver quedat a cumplir la meva paraula, tot plegat són dubtes que tinc diàriament i que penso em seguiran durant força temps.
Avui és dia d´eleccions allà, desconec com aniran i si seran fiables o no els resultats....el que si que és cert és que en 1 any el panorama ha canviat molt allà, segons la premsa hi ha un augment de la inseguretat a la zona on era.....veient això el meu comentari seria.....si quan hi era jo, aquí no arribava ni la meitat del que passava realment, ara que diuen que està pitjor, com deu ser????
Potser un dels motius de tornar a escriure és perque un dels meus companys infermers d´aquí marxa a un projecte de cooperació a Amèrica del sud, el tiu s´ha demanat uns excedència de 2 anys!!! i , potser per això m´ha tornat a entrar aquella sensació "de no haver acabat els deures" que m´ha quedat. Només espero que a ell les coses li vagin molt bè, considero que en Xavi és un tiu molt vàlid i que li encanta poder-se dedicar a la cooperació i estic segur que la gent s´en podrà beneficiar molt, com la cervessa, "allà on va triomfa".
Molta sort Xavi!!!!!!