divendres, 15 d’agost del 2008

A UN AMIGO....

Si, creo que esta es la palabra que mejor te define....aunque hay otra que me gusta mucho también, un maestro.

Han sido casi 6 meses juntos, en QiN o vía mail, da igual, en todo este tiempo sabía que tenía a un compañero de proyecto en el que se podía confiar, con el que se podía hablar de cualquier tema, que me ha aconsejado y me ha hecho ver la realidad de un mundo que yo desconocía. Los amigos saben cuando estar, cuando hablar y cuando callar y escuchar. Me has apoyado en todo y has estado a mi lado en todo momento. Has sido el mejor compañero que he tenido durante mi aventura y te agradezco, de todo corazón, todo lo que has hecho por mi, gracias amigo!!!


Y un maestro, cuando aterrizé en el aeropuerto internacional de QiN, no tenía ni idea de cooperación, mi primera experiencia sobre el terreno, con un miedo a lo desconocido que me tenía acojonado a la vez que ilusionado. Todo este tiempo ha sido un aprendizaje continuo, cada día he aprendido algo de mi maestro, pero por encima de todo, espero haber entendido el significado de la palabra cooperación. Las cosas no han ido como esperábamos, nos hemos reido juntos con el proyecto, pero también lo hemos "llorado".......y, aunque me haya marchado un poco desilusionado, en ningún momento he pensado (y tu tienes bastante culpa en ello) que el tema de la cooperación no sea apasionante y que ante un buen proyecto, no hay duda posible. Como me decías en el mail, algunos no acaban de funcionar pero otros si y seguro que la satisfacción es inmensa....que te voy a contar que tu no sepas.

En lo profesional y en lo personal, poca gente me ha enseñado tantas cosas como tu, recuerdo posiblemente 4 o 5 personas más.....En un momento profesional en el que, erróneamente, crees que te queda poco por aprender, una persona te hace descubrir otro mundo, otras ideas, otras realidades, otra forma de hacer las cosas......gracias de nuevo, maestro!!

Espero y deseo que las cosas realmente den un cambio radical y la salud del pueblo afgano pueda beneficiarse de la cooperación española....te deseo lo mejor!!!!!


"Cuando un sueño se te muera

o entre en coma una ilusión,

no lo entierres ni lo llores, resucítalo.

Y jamás des por perdida

la partida, cree en ti.

y aunque duelan, las heridas curarán.

Hoy el día ha venido a buscarte

y la vida huele a besos de jazmín,

la mañana esta recién bañada,

el Sol la ha traído a invitarte a vivir.

Y verás que tú puedes volar,

y que todo lo consigues.

Y verás que no existe el dolor,

hoy te toca ser feliz.

Si las lágrimas te nublan

la vista y el corazón,

haz un trasvase de agua

al miedo, escúpelo.

Y si crees que en el olvido

se anestesia un mal de amor,

no hay peor remedio

que la soledad.

Deja entrar en tu alma una brisa

que avente las dudas

y alivie tu mal.

Que la pena se muera de risa,

cuando un sueño se muere

es porque se ha hecho real..."

Hoy te toca ser feliz, Mago de Oz.


Gracias Alfonso, aquí tienes un amigo, para siempre!!!!

(nos vemos en septiembre)

REIVINDICACIO!!

Després d´un final de viatje una miqueta accidentat amb un retard més que considerable (1h30´) del vol Madrid-BCN, ja soc a CASA!!!! La meva recomanació personal és: si ho podeu evitar NO voleu amb Spanair són un desastre, jo he viatjat amb ells 3 vegades i dos d´elles amb retards de més de 1h.....impresentables!!!
Bè, però malgrat tot ja estic a caseta. Vaig arribar el dimecres a la nit i després de passar tot el dia d´ahir visitant a la family, fent el cafetó a la terrasseta de l´hotel París i anant al festival de Perelada a veure "El Quixot contra l´àngel blau" passat per aigua i finalment havent de marxar sense veure el final de l´espectacle, segona recomanació d´avui, aquesta pels organitzadors: Lamentable que amb tants anys de festival no hagin pensat mai a col·locar una lona mòvil en el sostre perque en dies de pluja la gent que ha pagat l´entrada no acabi remullada con els preciosos cignes de la bassa (a veure si ens gastem uns calerons home!!!).
Aquest matí, amb la pluja, vent, fresqueta (........com a QiN, je je je!!) he decidit escriure dos o tres comentaris, segurament finals ja, de l´aventura afgana.
Aquests ha estat el primer, una miqueta reivindicatiu.

dimecres, 13 d’agost del 2008

D' OCA A OCA i....

De QiN a Herat, d' Herat a Manas/Bıskhek......aqui m en conto 100 (de dolars), be, jo no, el dels vısats que al fınal no ens li ha fet pero ens ha colat ıgualment ı que se jo...ı de Bıskhek a Istambul, aıxo sı en busiess class. Ara portem un parell d' horetes pululant per l' aeroport no hı ha nı un lloc per fumar!!!!! ı he hagut denar al WC en plan "excursıo de l' ınstıtut" ı m'han enganxat!!!! quın pet de crıts!!!!! je je je.
Per cert, el teclat es una mıqueta extrany ı alguna paraula potser no l' escrıc be o em deıxo tots els accents, no penseu que he agafat una "turca", je je je! que son les 9h del matı!!!!!
De moment tot be ı "sobre el horarıo prevısto" o sıguı que segurament l`ultıma etapa acabarà a les 19:15 a BCN, je je je.
Ara em queda una estoneta ı com que estıc a la zona VIP de la turkısh, vaıg una estoneta a la sauna....??????.......per estar una mıqueta mes rpesentable que l' ultıma vegada!!!!!

dilluns, 11 d’agost del 2008

Ufffff.....JA COMENCEM.

Encara estic a QiN i sembla que em quedo fins demà.
El vol d´aquest matí s´ha anul·lat per averia de l´avió, ens han tingut tres hores a l´aeroport (una sala amb cadira de plàstic....) i finalment ens han fet tornar a la base. La opció de marxar en helicòpter aquesta tarda tambè ha quedat descartada fa una estona perque finalment sembla que l´avió volarà demà matí, ens passaran a buscar i marxarem directament a Manàs (espero que s´enrecordin de passar per aquí!!). Per tant, un dia més en el "paradís" de QiN.
L´únic avantatge és que puc aprofitar per compartir unes hores més amb la gent d´aquí.....de tota manera ja voldria ser fora.
Si no hi ha més "sorpreses" d´última hora, l´arribada a Madrid està prevista pel dia 13 al migdia, previa paradeta a Istambul (si, aquesta vegada canviem de ruta, es que l´aeroport de Moscou ja l´he vist, je je je) i després agafo un vol fins a BCN a mitja tarda, per tant, tinc l´esperança de dormir el dimecres a casa!!!!!! 48h!!!
"Surcando los cielos huyó del edén
batiendo sus alas de fuego
Burló los caminos de la tentación
y ahora su fuego es eterno
La magia marcó su destino al volar
y resurgió de sus cenizas
Poeta del aire con alma inmortal
que nunca debió despegar
Y aunque la noche lo pueda atrapar
y reine la oscuridad
un nuevo día su vuelo traerá
y el fuego de nuevo arderá..."
Alas de fuego, Tierra Santa.
Esperem que l´avió, demà SI pugui volar...

diumenge, 10 d’agost del 2008

ADEU 2

Ja està la maleta empaquetada, a punt per pujar-la a l´avió, i la motxilla preparada, només hauré d´afegir el neceser i un recanvi de roba "per si les mosques" i...... llestos, demà a les 11:30h sortirem camí d´Herat i iniciarem el caminet de tornada. Abans però, toca un altre sopar, aquest amb la resta de expatriats, es a dir, els que durant gairebè 5 mesos han estat els meus companys, amics i "família adoptiva" , i que són.......
Ignacio: Responsable de la Agencia, un tio bien parido, muy currante, y que, si alguna vez no ha estado muy metido en el tema salud (cosa que personalmente no creo) ha sido porque las relaciones institucionales se lo han comido.......A ver si te mandan un refuerzo!!!!!!
Angel: Jefe de actuación, nada que ver con el anterior (el día y la noche), un tio de puta madre y un gran jefe, divertido cuando hay que serlo, serio cuando toca y muy, muy cercano a todos. Solo por poner un ejemplo, el antiguo jefe vino dos veces al hospital (coincidiendo con la visita de jefes) en dos meses y tu has venido cada semana.... Como dicen en mi tierra, ets collonut!!!
Jose: Capataz, está en sus últimos días después de pasar un año aquí. Que te sea leve lo poquito que te queda!!! un abrazo y gracias por todo, sobretodo los primeros días que llegué a QiN.
Carola: Adminsitración. La niñita del cuento. Una tia cojonuda, gran amiga y con un par de narices para venirse aquí un año!!!! Me quito el sombrero por tu valor.
Juan Pedro: Ingeniero, amante del buen baloncesto, lo pasamos bien hablando del tema. Está de vacaciones y ya nos despedimos hace una semana, que vaya bien con las carreteras!!!!!
Luis: Ingeniero metrosexual, je je je. un tio cojonudo, amante del ping-pong y buen jugador de baloncesto. Lo hemos pasado muy bien estos meses, aun nos queda el viajecito de vuelta..... y cuidadin cuando vuelvas no rompas aguas, je je je!!
Eduardo: Ingeniero erudito, le gusta tenerlo todo controlado. está empezando con el proyecto de agricultura, que vaya muy bien, me gustó muchoi la granja y seguro que hareis un gran trabajo!!!
Fernando: Veterinario??? (me parece que si.....) bueno y si no lo eres, me mandas un comentario y lo modifico, ok? Un tio de puta madre, hemos coincidido poco tiempo pero creo que eres una de las personas más interesantes que he conocido, por cierto, al final no tengo tu dirección de blog!!!! mandamela!!!
Baldomero: Otro veterinario (me parece....), estuvo solo un mes pero me pareció otro tio cojonudo, espero que vaya bien por Egipto o por donde estés!!!!
Andrés: Jefe del parque de maquinaria, maño (yo que me se), hemos coincidido poco pero ha sido divertidisimo y nos hemos partido muchas veces....te queda mucho trabajo por hacer pero seguro que irá perfecto!!!
Y el que vuelve en breve....
Alberto: Capataz, cumplió el año hace mes y medio pero vuelve en septiembre, repite!!!!! ya comenté, es un poquito el alma de la base y un tio con mucha labia y que desprende buen rollito, un tio de puita madre!!! Que vaya muy bien la segunda etapa en QiN!!!!
Camila: La noruego-koreana, vaya esfuerzo hablar con ella en inglès!!!! una tía también cojonuda igual que su gran amiga Carola, la verdad es que se han entendido a la perfección y nos lo hemos pasado muy bien riendonos todos juntos.
GRACIAS A TODOS POR EL BUEN ROLLO Y POR TODO LO QUE HABÉIS HECHO POR MI, SOLO ESPERO QUE TODOS VUESTROS PROYECTOS VAYAN MUY BIEN!!!!
En Figueres teneis un amigo para lo que sea.
(en el grupo falta uno que lo dejo para mañana)

dissabte, 9 d’agost del 2008

ADEU 1

Si tot va be, aquest és el penúltim dia a Qala-i-Naw, i és l´hora dels comiats....ja m´he despedit dels pàjarus i de l´hospital, demà ja no hi vaig, he de fer la maleta. I en aquest comentari em vull acomiadar dels afgans que han treballat amb mi a les oficines tots aquests mesos.

Sardar: Intèrpret. Molt educat i atrevit, és el que mai te por d´anar on sigui, hi hagi o no hi hagi Tb.
Alí: intèrpret. Bastant "xulillo i guaperes", és el més "europeitzat" de tots. Molt divertit.
Mirwais: Intèrpret. és com en Wini de Pu. cara d´osito i un bon flotador, aquest no passa gana.
Khair- Mohammad: Intèrpret. És el més jovenet i "tendre". Me l´estimo molt perque és un gran tiu i m´ha agradat molt treballar amb ell. Ens ho hem passat molt be.
Enginyers: Són 7, Rashid, Reza, Ataula.....no he treballat gaire amb ells perque en el nostre projecte no hi ha enginers (de moment!!!) però són molt trempats tots.
Netejadores: Rosanna and company, són les que ens han estat rentat la roba i netejant les habitacions i oficines.....molt maques totes i molt currantes, perque rentar la roba de tots porta molta feina! Tambè hi ha un noi, no recordo el nom (soc un cas, es deu dir Mohammad tambe...) diriem que és com una navalla suïssa, multiusos.
Altres: Sargon, l´encarregat del garatge i en Rashid, un dels mecànics, constructors com en Nasser.....i segurament altres afgans que em deixo i que han passat per les nostres oficines en un o altre moment.
Per tots ells, una abraçada ben forta i molts ànims per tirar endavant el projecte
però sobretot aquest pais!!!!!!!
"Un viejo mago, a un pueblo encanto
A otro tiempo, a todos envió
Como eran fuertes, los hizo separar
Para que nunca, se volvieran encontrar
Mas no calculo, su poder
Grande el pueblo fue...
Y será
Sembró ese mago, odio a su alrededor
Para que nadie, les prestare favor
Y su pasado, les hizo olvidar
Puso en sus mentes, sonidos de metal
Mas ese metal, les unió
Y el sonido fue...
La señal
Yo sé bien quien de mi pueblo es
Sé muy bien quien comparte mi fe
Sé que un día todo acabara
Y este pueblo volverá a brillar
Yo sé bien quien de mi pueblo es
Sé muy bien quien comparte mi fe
Sé que un día todo acabara
Y este pueblo volverá a brillar..."
Pueblo Maldito, Warcry
GRÀCIES A TOTS PER L´EXPERIÈNCIA!!!!!!!

divendres, 8 d’agost del 2008

08-08-08

Aquí estem, gaudint de l´últim divendres de festa....lleugerament ressacós d´ahir nit, que vam acabar tots (erem 24, tots civils, 7 espanyols+1 catalanet, 14 afgans, 1 americà, 1 noruega) ballant "típiques danses afganes"(????).....sense més comentaris, je je je!! va estar molt bè!!!!
Acabant de lligar el viatge de tornada que fa pinta de repetir-se en part l´odissea de l´altra vegada perque sembla que passarem novament per Moscou (algú vol vodka??) i m´hauré de quedar a dormir a Madrid perque no arribo a temps de pillar cap vol a la meva terra, en fi, veurem com acaba "l´aventura2" aquesta vegada....
Últim mercadillo, poqueta cosa, el de sempre......m´he gastat uns quants dòlars, però cap rellotge (no n´hi ha cap de marca! je je je)....parlant de dòlars i americans.....
"La noche se está cayendo
y con ella cae el tiempo.
El día no sirvió de nada,
tarde de nubes sin agua.
Hoy el cielo es de cemento,
parece que Dios está muerto.
Golpean la puerta de casa,
mensajeros de desgracia...
¡malas noticias!
En el barrio del infierno
la muerte va buscando empleo.
Corre, corre que en la plaza
se pasean las navajas.
¡Ay! corazones de hielo,
la noche de un viernes negro
y en los billares de la esquina
se están jugando la vida...
¡malas noticias!
Hay martillazos de fuego
contra el cristal del silencio.
Los pasos perdidos se paran
en una noche estrellada.
Quieto se quedó en el suelo,
sólo, rodeado de miedo.
Al sur de la gran ciudad
Satanás anda de fiesta...
¡malas noticias!..."
Malas notícias, Los Suaves.
A la base estem tranquils i no passa res però al nord....imagino que surtirà alguna cosa a la premsa.....

dijous, 7 d’agost del 2008

CUNYAAAAAAA!!!

(2on comentari d´avui)

FELICITATS SANDRA!!!!!! TRENTA QUANTS????? JE JE JE.

Thanks Dr. Guiri for your song in the last comment. I unknow that Frank Sinatra has writted this song for me, I will contact with him to thank!!! ji ji ji...........(és je je je però en anglès).

THE FINAL COUNTDOWN

Ui!!! que aviat avui no???

Dia de despedides (millor fer-ho amb una miqueta de temps). Tinc dinar amb els pàjarus a l´hospital, és un dinar sorpresa que em fan i jo no en se res, je je je.....Aquí no es poden tenir secrets!!
Al vespre he convidat a tots els civils que treballen amb nosaltres, companys, intèrprets, enginers...a un sopar afgà (cuinen ells) i una miqueta de festeta desprès, per "cel·lebrar" que marxo.
Les darreres informacions diuen que és molt probable que surti de QiN el proper dia 12 i per tant arribaria el dia 13 a caseta, això si les coses surten rodades, el plan B és arribar fins Kabul i marxar el dia 15, per tant arribaria l´endemà "at home"!
Comença el compte enrera!!!
"We're leaving together,
But still it's farewell
And maybe we'll come back,
To earth, who can tell ?
I guess there is no one to blame
We're leaving ground
Will things ever be the same again?
It's the final countdown...
We're heading for Venus
and still we stand tall
Cause maybe they've seen us
and welcome us all
With so many light years to go
and things to be found
I'm sure that we'll all miss her so..."
The Final Countdown, Europe
(jo vaig fer el play-back fa..........mooooolts anys, era el bateria)

dimecres, 6 d’agost del 2008

CONDUINT PER QiN...

Una experiència única!
Aquest matí hem anat a revisar les diferents cases i edificis que tenim llogats a la ciutat, per fer una actualització del personal que hi viu i que hi treballa (guards, cleaners, cookers...). Hem anat l´administrativa, Carola (o com diuen aquí Curulá), en Pep-Mohammad (que ara resulta que es diu Khair-Mohammad) i jo mateix................m´ha tocat conduir el Nissan 4x4 blindat pels carrers de la city.
Imagineu tots els carrers de terra plens de forats de 2m per les obres, bicicletes, motos, burros, cavalls, ovelles, cotxes, camions, gent per tot arreu, sense cap ordre, aquí no val això d´anar per la dreta o l´esquerra, ni els intermitents, ni hi ha Guardia Urbana, je je je. Ha estat genial!!! cert és que no hem passat de 20km/h i a més anavem amb un cotxe blindat de l´exèrcit al darrera que ens feia l´escolta esclar.
"El fruto del progreso nació
el tiempo de los sueños pasó
ciudades hechas de hormigón
autopista como distracción
Cada día hay un puente más
una nueva autopista
fría, inmensa, más ancha y más cruel
intenta seducirme
Y yo caigo en su trampa
mi máquina también
y mis venas se alteran
vamos a tope
kilómetros sin fin
Me domina la autopista
Me domina la autopista
Voy quemando gasolina a cien
me siento hipnotizado
la autopista me quiere absorver
por ella ruedo ciego
y yo caigo en su trampa
mi máquina también
y mis venas se alteran
vamos a tope
kilómetros sin fin..."
Autopista, Obús.

dimarts, 5 d’agost del 2008

ON

Avui a algú se li ha encès la llumeta i ha connectat el botonet d´internet en ON (és broma, la cosa no ha estat tant senzilla però per fi ens hem pogut connectar).
Apart d´internet tampoc teniem accès al servidor dels ordinadors i per tant poca cosa hem pogut durant aquests dies (encara menys!!!!). Així que jo ahir m´en vaig anar d´excursió a 25km de QiN.....
S´havíen d´anar a veure unes obres d´una carretera en un pas de muntanya que diuen és molt "guapo"......diuen, perque jo no el vaig veure......no, no ens van atacar ni res per l´estil......es va espatllar el cotxe, es va "gripar el motor" i....... no portavem neobrufens!!!! je je je. tot i no arribar, la veritat és que el paisatge era impressionant, com si fos un altre planeta, amb muntanyes de sorra de més de 2.000m, camells, nòmades, camions carregats de gent que ve d´Herat......Van ser sis horetes i 2 càmeres digitals que vaig deixar sense piles....Uffff!!! l´únic problema és que la majoria d´elles son desde dins del cotxe.
Parlant del cotxe.......vam tornar remolcats per un vamtac, a 8km/h i sense aire acondicionat.....imagineu!!!!!! aixi 25 km!!!!
Avui poca cosa....una miqueta tristot perque he estat preparant la caixa per enviar tota la roba d´hivern, llibres... vaja, desmuntant aquesta habitació que ha estat la meva casa durant gairebè 5 mesos......................
i ara atenció a la perla que he trobat per internet....Dedicada a tots els que el dia 7 de maig de 1994 estavem com uns "pepes" a Barraques de Figueres.....que bo!!!
"Veig el món desde el cel
sento els homes com respiren
i de lluny rera el temps
veig com lluiten per la vida
una llar, un amor, una feina que els obliga
i el sentit de la rao, mai el podran entendre
............
Quan facis el viatje, a l´espai, a l´infinit
rebras el meu misstage, una ampolla i un pergamí
quan llegeixis la carta que quedi entre tu i jo
el que diu el missatge, el sentit de la rao..."
El sentit de la rao, DIGIT ARTS

dissabte, 2 d’agost del 2008

COM EL 6 DE GENER.

Com si fos el dia de Reis, així em sento, obrint caixes i caixes "sorpresa", plenes de regals, algunes de les quals em costa endevinar perque son i els guardes que m´ajuden en aquesta feixuga tasca de obrir i obrir, inventariar en una base de dades, classificar, enganxar el logo, distribuir,... es pensen que els prenc el pèl, però és veritat....
En tenim per tota la setmana......serà la setmana de Reis!!!!!! (igual m´enduc alguna coseta de record....per exemple un aparell de fototerapia per posar-me morenet, je je je).
Després he tingut una reunió amb el "pàjaru" per discutir sobre el projecte d´ambulàncies que li vaig traduir la setmana passada a l´ànglès (30 pàgines, uffff!!). La trobada ha durat 30´ on m´ha assenyelat les faltes d´ortografia que segons ell hi havia.........i ja està!!!! dels continguts res de res!!!!
"Soy un simple visitante
sin llegar al corazón
soy el vendedor ambulante
puede ser la solución.
Puede salir el sol.
Todo es más secillo.
Deja ya el escaparate
como simple condición
lo que tienes es bastante
puede ser la solución.
Puede salir el sol...."
Todo es mas sencillo, Leño.

divendres, 1 d’agost del 2008

DINAR DE MIGAS

Avui hem fet un dinar de migas, no confondre amb dinar amb amigues, je je je...tranki Airantzu!!!!
Ingredients:
Pa sec (portem tota la setmana mangant panets del menjador en plan nens petits, je je je).
Pimentón, all i oli.....tot passat per la paella i ens ho mengem amb una miqueta de meló perque passi millor......boníssim!!!! i més remullat amb 750cc de blanc....no apte per la operación bikini!!!!
La veritat, hi ha coses que si que les trobaré a faltar, com per exemple aquestes "reunions",
No hi ha mercadillo, no puc explicar el motiu, no fos cas que algun afgà "dels dolents" entengui el català.....je je je!! Les peticions, per la propera setmana.....si n´hi ha esclar!!!
Aquesta va per en Desky i el seu mail.........jo tambè voldria ser aquí ja!!!
Escucha bien,
mi viejo amigo,
no sé si recordarás
aquellos tiempos ahora perdidos
bajo las calles de esta ciudad.
Leímos juntos libros prohibidos,
creímos que nada nos haría cambiar,
vivimos siempre esperando una señal.
El límite del bien, el límite del bien.
El límite del mal, el límite del mal.
Te esperaré en el límite del bien y del mal.
Es duro estar tan abatido
cuando sientes ahora el dolor.
Es como clavar un cuchillo,
en lo más hondo de mi corazón.
Escucha bien, mi viejo amigo,
nunca olvidé nuestra amistad.
La vida sólo es un juego
en el que hay que apostar
si quieres ganar.
El límite del bien, el límite del bien.
El límite del mal, el límite del mal.
Te esperaré en el límite del bien y del mal.
En el límite, La Frontera
Tampoc cal que sempre sigui Heavy Metal, oi????