ÚLTIMA PÀGINA D´UN SOMNI.

Si, després d´estar a casa desde fa gairebè un mes em veig amb prou ganes d´escriure l´última pàgina d´aquest blog-diari molt personal que va començar fa 6 mesos amb la intenció de mantenir el contacte amb tots vosaltres i que penso ho hem aconseguit entre tots.

A nivell personal ha estat de vital importància poder tenir aquest canal obert perque tots vosaltres coneguessiu la realitat d´un món que es troba a 5.000km de casa nostra però tambè a molts anys de la nostra realitat. Tanmateix, m´ha servit per mantenir intactes les meves arrels, saber d´on soc i on és casa meva i la meva gent, i això us ho dec a tots vosaltres.

De vegades els somnis es compleixen a mitjes, per un motiu o un altre no es pot tenir tot a la vida i la meva experiència de cooperant ha complert molts dels objectius que m´havia plantejat però no n´he pogut aconseguir molts altres i això fa que, tot i que estic content per tornar a ser casa, et queda aquell mal regust de boca de quan les coses no surten com un volia, però ha estat decisió meva i ho assumeixo.

Personalment penso que dins el món de la cooperació del nostre país hi ha gent molt i molt vàlida, en totes les organitzacions, i que són gent que es mereix un respecte inmens per l´esforç que estan fent, de vegades en projectes no gaire ben definits però aportant els seus coneixements en favor de gent que pel sol fet d´haver nascut en una altre zona del món, no tenen les mateixes oportunitats que nosaltres. Vagi desd´aquí el meu reconeixement i el meu aplaudiment a tots!!!

I per anar acabant m´agradaria donar les gràcies:

A tots els expatriats que he conegut i que m´han fet la vida més fàcil en condicions que moltes vegades són complicades. Com no, sobretot l´Alfonso, de qui he après moltíssim!

Als "lejías", hi ha de tot (com a tot arreu) però molts d´ells eren, senzillament, collonuts, a més de procurar per la meva seguretat esclar. Un record especial per l´Antonio, l´infermer!

Als "jefes de Madrid" d´una i altra banda, sempre han estat força pendents de mi i m´han facilitat moltes coses durant la meva estada allà. Especialment en Pablo pel gran favor que li vaig demanar a nivell personal, gracias!

A la meva dona, la Irantzu per la santa paciencia! als meus pares i les meves germanes, cunyats i nebodets (Arnau i Aniol) per ser-hi sempre!

Als meus amics de tota la vida, perque no canviin mai!

A tots els amics i amigues, companys i companyes d´urgències i SEM, corretorns i ESB, en definitiva, tot l´hospital.

A la gran família de Creu Roja, Equip de formació, TTS i AST, bombers....a tots els equips d´emergència!

i a tota la gent que en un moment o altre s´ha interessat en la meva experiència i ha fet l´esforç d´entrar en el blog i fer-hi una ullada.

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!

VOSALTRES SI QUE SOU COLLONUTS!!!

"Más allá de las nubes

dormía mi libertad

la encontré cautiva

llorando su amarga soledad

Soñé que su llanto

acogía mi aliento

tuve un sueño,soñé...

ser parte del cielo

Viajé con el viento

danzando en la tempestad

le entregué mi alma perdida

buscando su amistad

Sentí su lamento

descender de lo alto

él me ofreció su hogar

yo, ser su hermano

No dejaré de soñar

ni perderé su lamento

sólo añoro poder

ser hermano del viento

Tuve un sueño,soñé...

ser parte del cielo"

Hermano del viento, Tierra Santa.

A UN AMIGO....

Si, creo que esta es la palabra que mejor te define....aunque hay otra que me gusta mucho también, un maestro.

Han sido casi 6 meses juntos, en QiN o vía mail, da igual, en todo este tiempo sabía que tenía a un compañero de proyecto en el que se podía confiar, con el que se podía hablar de cualquier tema, que me ha aconsejado y me ha hecho ver la realidad de un mundo que yo desconocía. Los amigos saben cuando estar, cuando hablar y cuando callar y escuchar. Me has apoyado en todo y has estado a mi lado en todo momento. Has sido el mejor compañero que he tenido durante mi aventura y te agradezco, de todo corazón, todo lo que has hecho por mi, gracias amigo!!!

Y un maestro, cuando aterrizé en el aeropuerto internacional de QiN, no tenía ni idea de cooperación, mi primera experiencia sobre el terreno, con un miedo a lo desconocido que me tenía acojonado a la vez que ilusionado. Todo este tiempo ha sido un aprendizaje continuo, cada día he aprendido algo de mi maestro, pero por encima de todo, espero haber entendido el significado de la palabra cooperación. Las cosas no han ido como esperábamos, nos hemos reido juntos con el proyecto, pero también lo hemos "llorado".......y, aunque me haya marchado un poco desilusionado, en ningún momento he pensado (y tu tienes bastante culpa en ello) que el tema de la cooperación no sea apasionante y que ante un buen proyecto, no hay duda posible. Como me decías en el mail, algunos no acaban de funcionar pero otros si y seguro que la satisfacción es inmensa....que te voy a contar que tu no sepas.

En lo profesional y en lo personal, poca gente me ha enseñado tantas cosas como tu, recuerdo posiblemente 4 o 5 personas más.....En un momento profesional en el que, erróneamente, crees que te queda poco por aprender, una persona te hace descubrir otro mundo, otras ideas, otras realidades, otra forma de hacer las cosas......gracias de nuevo, maestro!!

Espero y deseo que las cosas realmente den un cambio radical y la salud del pueblo afgano pueda beneficiarse de la cooperación española....te deseo lo mejor!!!!!

"Cuando un sueño se te muera

o entre en coma una ilusión,

no lo entierres ni lo llores, resucítalo.

Y jamás des por perdida

la partida, cree en ti.

y aunque duelan, las heridas curarán.

Hoy el día ha venido a buscarte

y la vida huele a besos de jazmín,

la mañana esta recién bañada,

el Sol la ha traído a invitarte a vivir.

Y verás que tú puedes volar,

y que todo lo consigues.

Y verás que no existe el dolor,

hoy te toca ser feliz.

Si las lágrimas te nublan

la vista y el corazón,

haz un trasvase de agua

al miedo, escúpelo.

Y si crees que en el olvido

se anestesia un mal de amor,

no hay peor remedio

que la soledad.

Deja entrar en tu alma una brisa

que avente las dudas

y alivie tu mal.

Que la pena se muera de risa,

cuando un sueño se muere

es porque se ha hecho real..."

Hoy te toca ser feliz, Mago de Oz.

Gracias Alfonso, aquí tienes un amigo, para siempre!!!!

(nos vemos en septiembre)

REIVINDICACIO!!

Després d´un final de viatje una miqueta accidentat amb un retard més que considerable (1h30´) del vol Madrid-BCN, ja soc a CASA!!!! La meva recomanació personal és: si ho podeu evitar NO voleu amb Spanair són un desastre, jo he viatjat amb ells 3 vegades i dos d´elles amb retards de més de 1h.....impresentables!!!

Bè, però malgrat tot ja estic a caseta. Vaig arribar el dimecres a la nit i després de passar tot el dia d´ahir visitant a la family, fent el cafetó a la terrasseta de l´hotel París i anant al festival de Perelada a veure "El Quixot contra l´àngel blau" passat per aigua i finalment havent de marxar sense veure el final de l´espectacle, segona recomanació d´avui, aquesta pels organitzadors: Lamentable que amb tants anys de festival no hagin pensat mai a col·locar una lona mòvil en el sostre perque en dies de pluja la gent que ha pagat l´entrada no acabi remullada con els preciosos cignes de la bassa (a veure si ens gastem uns calerons home!!!).

Aquest matí, amb la pluja, vent, fresqueta (........com a QiN, je je je!!) he decidit escriure dos o tres comentaris, segurament finals ja, de l´aventura afgana.

Aquests ha estat el primer, una miqueta reivindicatiu.

D' OCA A OCA i....

De QiN a Herat, d' Herat a Manas/Bıskhek......aqui m en conto 100 (de dolars), be, jo no, el dels vısats que al fınal no ens li ha fet pero ens ha colat ıgualment ı que se jo...ı de Bıskhek a Istambul, aıxo sı en busiess class. Ara portem un parell d' horetes pululant per l' aeroport no hı ha nı un lloc per fumar!!!!! ı he hagut denar al WC en plan "excursıo de l' ınstıtut" ı m'han enganxat!!!! quın pet de crıts!!!!! je je je.

Per cert, el teclat es una mıqueta extrany ı alguna paraula potser no l' escrıc be o em deıxo tots els accents, no penseu que he agafat una "turca", je je je! que son les 9h del matı!!!!!

De moment tot be ı "sobre el horarıo prevısto" o sıguı que segurament l`ultıma etapa acabarà a les 19:15 a BCN, je je je.

Ara em queda una estoneta ı com que estıc a la zona VIP de la turkısh, vaıg una estoneta a la sauna....??????.......per estar una mıqueta mes rpesentable que l' ultıma vegada!!!!!

Ufffff.....JA COMENCEM.

Encara estic a QiN i sembla que em quedo fins demà.

El vol d´aquest matí s´ha anul·lat per averia de l´avió, ens han tingut tres hores a l´aeroport (una sala amb cadira de plàstic....) i finalment ens han fet tornar a la base. La opció de marxar en helicòpter aquesta tarda tambè ha quedat descartada fa una estona perque finalment sembla que l´avió volarà demà matí, ens passaran a buscar i marxarem directament a Manàs (espero que s´enrecordin de passar per aquí!!). Per tant, un dia més en el "paradís" de QiN.

L´únic avantatge és que puc aprofitar per compartir unes hores més amb la gent d´aquí.....de tota manera ja voldria ser fora.

Si no hi ha més "sorpreses" d´última hora, l´arribada a Madrid està prevista pel dia 13 al migdia, previa paradeta a Istambul (si, aquesta vegada canviem de ruta, es que l´aeroport de Moscou ja l´he vist, je je je) i després agafo un vol fins a BCN a mitja tarda, per tant, tinc l´esperança de dormir el dimecres a casa!!!!!! 48h!!!

"Surcando los cielos huyó del edén

batiendo sus alas de fuego

Burló los caminos de la tentación

y ahora su fuego es eterno

La magia marcó su destino al volar

y resurgió de sus cenizas

Poeta del aire con alma inmortal

que nunca debió despegar

Y aunque la noche lo pueda atrapar

y reine la oscuridad

un nuevo día su vuelo traerá

y el fuego de nuevo arderá..."

Alas de fuego, Tierra Santa.

Esperem que l´avió, demà SI pugui volar...

ADEU 2

Ja està la maleta empaquetada, a punt per pujar-la a l´avió, i la motxilla preparada, només hauré d´afegir el neceser i un recanvi de roba "per si les mosques" i...... llestos, demà a les 11:30h sortirem camí d´Herat i iniciarem el caminet de tornada. Abans però, toca un altre sopar, aquest amb la resta de expatriats, es a dir, els que durant gairebè 5 mesos han estat els meus companys, amics i "família adoptiva" , i que són.......

Ignacio: Responsable de la Agencia, un tio bien parido, muy currante, y que, si alguna vez no ha estado muy metido en el tema salud (cosa que personalmente no creo) ha sido porque las relaciones institucionales se lo han comido.......A ver si te mandan un refuerzo!!!!!!

Angel: Jefe de actuación, nada que ver con el anterior (el día y la noche), un tio de puta madre y un gran jefe, divertido cuando hay que serlo, serio cuando toca y muy, muy cercano a todos. Solo por poner un ejemplo, el antiguo jefe vino dos veces al hospital (coincidiendo con la visita de jefes) en dos meses y tu has venido cada semana.... Como dicen en mi tierra, ets collonut!!!

Jose: Capataz, está en sus últimos días después de pasar un año aquí. Que te sea leve lo poquito que te queda!!! un abrazo y gracias por todo, sobretodo los primeros días que llegué a QiN.

Carola: Adminsitración. La niñita del cuento. Una tia cojonuda, gran amiga y con un par de narices para venirse aquí un año!!!! Me quito el sombrero por tu valor.

Juan Pedro: Ingeniero, amante del buen baloncesto, lo pasamos bien hablando del tema. Está de vacaciones y ya nos despedimos hace una semana, que vaya bien con las carreteras!!!!!

Luis: Ingeniero metrosexual, je je je. un tio cojonudo, amante del ping-pong y buen jugador de baloncesto. Lo hemos pasado muy bien estos meses, aun nos queda el viajecito de vuelta..... y cuidadin cuando vuelvas no rompas aguas, je je je!!

Eduardo: Ingeniero erudito, le gusta tenerlo todo controlado. está empezando con el proyecto de agricultura, que vaya muy bien, me gustó muchoi la granja y seguro que hareis un gran trabajo!!!

Fernando: Veterinario??? (me parece que si.....) bueno y si no lo eres, me mandas un comentario y lo modifico, ok? Un tio de puta madre, hemos coincidido poco tiempo pero creo que eres una de las personas más interesantes que he conocido, por cierto, al final no tengo tu dirección de blog!!!! mandamela!!!

Baldomero: Otro veterinario (me parece....), estuvo solo un mes pero me pareció otro tio cojonudo, espero que vaya bien por Egipto o por donde estés!!!!

Andrés: Jefe del parque de maquinaria, maño (yo que me se), hemos coincidido poco pero ha sido divertidisimo y nos hemos partido muchas veces....te queda mucho trabajo por hacer pero seguro que irá perfecto!!!

Y el que vuelve en breve....

Alberto: Capataz, cumplió el año hace mes y medio pero vuelve en septiembre, repite!!!!! ya comenté, es un poquito el alma de la base y un tio con mucha labia y que desprende buen rollito, un tio de puita madre!!! Que vaya muy bien la segunda etapa en QiN!!!!

Camila: La noruego-koreana, vaya esfuerzo hablar con ella en inglès!!!! una tía también cojonuda igual que su gran amiga Carola, la verdad es que se han entendido a la perfección y nos lo hemos pasado muy bien riendonos todos juntos.

GRACIAS A TODOS POR EL BUEN ROLLO Y POR TODO LO QUE HABÉIS HECHO POR MI, SOLO ESPERO QUE TODOS VUESTROS PROYECTOS VAYAN MUY BIEN!!!!

En Figueres teneis un amigo para lo que sea.

(en el grupo falta uno que lo dejo para mañana)

ADEU 1

Si tot va be, aquest és el penúltim dia a Qala-i-Naw, i és l´hora dels comiats....ja m´he despedit dels pàjarus i de l´hospital, demà ja no hi vaig, he de fer la maleta. I en aquest comentari em vull acomiadar dels afgans que han treballat amb mi a les oficines tots aquests mesos.

Sardar: Intèrpret. Molt educat i atrevit, és el que mai te por d´anar on sigui, hi hagi o no hi hagi Tb.

Alí: intèrpret. Bastant "xulillo i guaperes", és el més "europeitzat" de tots. Molt divertit.

Mirwais: Intèrpret. és com en Wini de Pu. cara d´osito i un bon flotador, aquest no passa gana.

Khair- Mohammad: Intèrpret. És el més jovenet i "tendre". Me l´estimo molt perque és un gran tiu i m´ha agradat molt treballar amb ell. Ens ho hem passat molt be.

Enginyers: Són 7, Rashid, Reza, Ataula.....no he treballat gaire amb ells perque en el nostre projecte no hi ha enginers (de moment!!!) però són molt trempats tots.

Netejadores: Rosanna and company, són les que ens han estat rentat la roba i netejant les habitacions i oficines.....molt maques totes i molt currantes, perque rentar la roba de tots porta molta feina! Tambè hi ha un noi, no recordo el nom (soc un cas, es deu dir Mohammad tambe...) diriem que és com una navalla suïssa, multiusos.

Altres: Sargon, l´encarregat del garatge i en Rashid, un dels mecànics, constructors com en Nasser.....i segurament altres afgans que em deixo i que han passat per les nostres oficines en un o altre moment.

Per tots ells, una abraçada ben forta i molts ànims per tirar endavant el projecte

però sobretot aquest pais!!!!!!!

"Un viejo mago, a un pueblo encanto

A otro tiempo, a todos envió

Como eran fuertes, los hizo separar

Para que nunca, se volvieran encontrar

Mas no calculo, su poder

Grande el pueblo fue...

Y será

Sembró ese mago, odio a su alrededor

Para que nadie, les prestare favor

Y su pasado, les hizo olvidar

Puso en sus mentes, sonidos de metal

Mas ese metal, les unió

Y el sonido fue...

La señal

Yo sé bien quien de mi pueblo es

Sé muy bien quien comparte mi fe

Sé que un día todo acabara

Y este pueblo volverá a brillar

Yo sé bien quien de mi pueblo es

Sé muy bien quien comparte mi fe

Sé que un día todo acabara

Y este pueblo volverá a brillar..."

Pueblo Maldito, Warcry

GRÀCIES A TOTS PER L´EXPERIÈNCIA!!!!!!!

08-08-08

Aquí estem, gaudint de l´últim divendres de festa....lleugerament ressacós d´ahir nit, que vam acabar tots (erem 24, tots civils, 7 espanyols+1 catalanet, 14 afgans, 1 americà, 1 noruega) ballant "típiques danses afganes"(????).....sense més comentaris, je je je!! va estar molt bè!!!!

Acabant de lligar el viatge de tornada que fa pinta de repetir-se en part l´odissea de l´altra vegada perque sembla que passarem novament per Moscou (algú vol vodka??) i m´hauré de quedar a dormir a Madrid perque no arribo a temps de pillar cap vol a la meva terra, en fi, veurem com acaba "l´aventura2" aquesta vegada....

Últim mercadillo, poqueta cosa, el de sempre......m´he gastat uns quants dòlars, però cap rellotge (no n´hi ha cap de marca! je je je)....parlant de dòlars i americans.....

"La noche se está cayendo

y con ella cae el tiempo.

El día no sirvió de nada,

tarde de nubes sin agua.

Hoy el cielo es de cemento,

parece que Dios está muerto.

Golpean la puerta de casa,

mensajeros de desgracia...

¡malas noticias!

En el barrio del infierno

la muerte va buscando empleo.

Corre, corre que en la plaza

se pasean las navajas.

¡Ay! corazones de hielo,

la noche de un viernes negro

y en los billares de la esquina

se están jugando la vida...

¡malas noticias!

Hay martillazos de fuego

contra el cristal del silencio.

Los pasos perdidos se paran

en una noche estrellada.

Quieto se quedó en el suelo,

sólo, rodeado de miedo.

Al sur de la gran ciudad

Satanás anda de fiesta...

¡malas noticias!..."

Malas notícias, Los Suaves.

A la base estem tranquils i no passa res però al nord....imagino que surtirà alguna cosa a la premsa.....

CUNYAAAAAAA!!!

(2on comentari d´avui)

FELICITATS SANDRA!!!!!! TRENTA QUANTS????? JE JE JE.

Thanks Dr. Guiri for your song in the last comment. I unknow that Frank Sinatra has writted this song for me, I will contact with him to thank!!! ji ji ji...........(és je je je però en anglès).

THE FINAL COUNTDOWN

Ui!!! que aviat avui no???

Dia de despedides (millor fer-ho amb una miqueta de temps). Tinc dinar amb els pàjarus a l´hospital, és un dinar sorpresa que em fan i jo no en se res, je je je.....Aquí no es poden tenir secrets!!

Al vespre he convidat a tots els civils que treballen amb nosaltres, companys, intèrprets, enginers...a un sopar afgà (cuinen ells) i una miqueta de festeta desprès, per "cel·lebrar" que marxo.

Les darreres informacions diuen que és molt probable que surti de QiN el proper dia 12 i per tant arribaria el dia 13 a caseta, això si les coses surten rodades, el plan B és arribar fins Kabul i marxar el dia 15, per tant arribaria l´endemà "at home"!

Comença el compte enrera!!!

"We're leaving together,

But still it's farewell

And maybe we'll come back,

To earth, who can tell ?

I guess there is no one to blame

We're leaving ground

Will things ever be the same again?

It's the final countdown...

We're heading for Venus

and still we stand tall

Cause maybe they've seen us

and welcome us all

With so many light years to go

and things to be found

I'm sure that we'll all miss her so..."

The Final Countdown, Europe

(jo vaig fer el play-back fa..........mooooolts anys, era el bateria)

CONDUINT PER QiN...

Una experiència única!

Aquest matí hem anat a revisar les diferents cases i edificis que tenim llogats a la ciutat, per fer una actualització del personal que hi viu i que hi treballa (guards, cleaners, cookers...). Hem anat l´administrativa, Carola (o com diuen aquí Curulá), en Pep-Mohammad (que ara resulta que es diu Khair-Mohammad) i jo mateix................m´ha tocat conduir el Nissan 4x4 blindat pels carrers de la city.

Imagineu tots els carrers de terra plens de forats de 2m per les obres, bicicletes, motos, burros, cavalls, ovelles, cotxes, camions, gent per tot arreu, sense cap ordre, aquí no val això d´anar per la dreta o l´esquerra, ni els intermitents, ni hi ha Guardia Urbana, je je je. Ha estat genial!!! cert és que no hem passat de 20km/h i a més anavem amb un cotxe blindat de l´exèrcit al darrera que ens feia l´escolta esclar.

"El fruto del progreso nació

el tiempo de los sueños pasó

ciudades hechas de hormigón

autopista como distracción

Cada día hay un puente más

una nueva autopista

fría, inmensa, más ancha y más cruel

intenta seducirme

Y yo caigo en su trampa

mi máquina también

y mis venas se alteran

vamos a tope

kilómetros sin fin

Me domina la autopista

Me domina la autopista

Voy quemando gasolina a cien

me siento hipnotizado

la autopista me quiere absorver

por ella ruedo ciego

y yo caigo en su trampa

mi máquina también

y mis venas se alteran

vamos a tope

kilómetros sin fin..."

Autopista, Obús.

ON

Avui a algú se li ha encès la llumeta i ha connectat el botonet d´internet en ON (és broma, la cosa no ha estat tant senzilla però per fi ens hem pogut connectar).

Apart d´internet tampoc teniem accès al servidor dels ordinadors i per tant poca cosa hem pogut durant aquests dies (encara menys!!!!). Així que jo ahir m´en vaig anar d´excursió a 25km de QiN.....

S´havíen d´anar a veure unes obres d´una carretera en un pas de muntanya que diuen és molt "guapo"......diuen, perque jo no el vaig veure......no, no ens van atacar ni res per l´estil......es va espatllar el cotxe, es va "gripar el motor" i....... no portavem neobrufens!!!! je je je. tot i no arribar, la veritat és que el paisatge era impressionant, com si fos un altre planeta, amb muntanyes de sorra de més de 2.000m, camells, nòmades, camions carregats de gent que ve d´Herat......Van ser sis horetes i 2 càmeres digitals que vaig deixar sense piles....Uffff!!! l´únic problema és que la majoria d´elles son desde dins del cotxe.

Parlant del cotxe.......vam tornar remolcats per un vamtac, a 8km/h i sense aire acondicionat.....imagineu!!!!!! aixi 25 km!!!!

Avui poca cosa....una miqueta tristot perque he estat preparant la caixa per enviar tota la roba d´hivern, llibres... vaja, desmuntant aquesta habitació que ha estat la meva casa durant gairebè 5 mesos......................

i ara atenció a la perla que he trobat per internet....Dedicada a tots els que el dia 7 de maig de 1994 estavem com uns "pepes" a Barraques de Figueres.....que bo!!!

"Veig el món desde el cel

sento els homes com respiren

i de lluny rera el temps

veig com lluiten per la vida

una llar, un amor, una feina que els obliga

i el sentit de la rao, mai el podran entendre

............

Quan facis el viatje, a l´espai, a l´infinit

rebras el meu misstage, una ampolla i un pergamí

quan llegeixis la carta que quedi entre tu i jo

el que diu el missatge, el sentit de la rao..."

El sentit de la rao, DIGIT ARTS

www.youtube.com/watch?v=XQ606G93HIs&feature=related

COM EL 6 DE GENER.

Com si fos el dia de Reis, així em sento, obrint caixes i caixes "sorpresa", plenes de regals, algunes de les quals em costa endevinar perque son i els guardes que m´ajuden en aquesta feixuga tasca de obrir i obrir, inventariar en una base de dades, classificar, enganxar el logo, distribuir,... es pensen que els prenc el pèl, però és veritat....

En tenim per tota la setmana......serà la setmana de Reis!!!!!! (igual m´enduc alguna coseta de record....per exemple un aparell de fototerapia per posar-me morenet, je je je).

Després he tingut una reunió amb el "pàjaru" per discutir sobre el projecte d´ambulàncies que li vaig traduir la setmana passada a l´ànglès (30 pàgines, uffff!!). La trobada ha durat 30´ on m´ha assenyelat les faltes d´ortografia que segons ell hi havia.........i ja està!!!! dels continguts res de res!!!!

"Soy un simple visitante

sin llegar al corazón

soy el vendedor ambulante

puede ser la solución.

Puede salir el sol.

Todo es más secillo.

Deja ya el escaparate

como simple condición

lo que tienes es bastante

puede ser la solución.

Puede salir el sol...."

Todo es mas sencillo, Leño.

DINAR DE MIGAS

Avui hem fet un dinar de migas, no confondre amb dinar amb amigues, je je je...tranki Airantzu!!!!

Ingredients:

Pa sec (portem tota la setmana mangant panets del menjador en plan nens petits, je je je).

Pimentón, all i oli.....tot passat per la paella i ens ho mengem amb una miqueta de meló perque passi millor......boníssim!!!! i més remullat amb 750cc de blanc....no apte per la operación bikini!!!!

La veritat, hi ha coses que si que les trobaré a faltar, com per exemple aquestes "reunions",

No hi ha mercadillo, no puc explicar el motiu, no fos cas que algun afgà "dels dolents" entengui el català.....je je je!! Les peticions, per la propera setmana.....si n´hi ha esclar!!!

Aquesta va per en Desky i el seu mail.........jo tambè voldria ser aquí ja!!!

Escucha bien,

mi viejo amigo,

no sé si recordarás

aquellos tiempos ahora perdidos

bajo las calles de esta ciudad.

Leímos juntos libros prohibidos,

creímos que nada nos haría cambiar,

vivimos siempre esperando una señal.

El límite del bien, el límite del bien.

El límite del mal, el límite del mal.

Te esperaré en el límite del bien y del mal.

Es duro estar tan abatido

cuando sientes ahora el dolor.

Es como clavar un cuchillo,

en lo más hondo de mi corazón.

Escucha bien, mi viejo amigo,

nunca olvidé nuestra amistad.

La vida sólo es un juego

en el que hay que apostar

si quieres ganar.

El límite del bien, el límite del bien.

El límite del mal, el límite del mal.

Te esperaré en el límite del bien y del mal.

En el límite, La Frontera

Tampoc cal que sempre sigui Heavy Metal, oi????

MAREJANT LA PERDIU...

Tot el matí a l´hospital....comitiva d´enginyers, jefes, traductors, pàjarus i nosaltres.....motiu: la rehabilitació dels pavellons antics (pediatria, maternitat...). Com sempre, a cada proposta que es feina en venia una altra més agosarada, i després una altra desproporcionada i sempre s´acabava amb un "is not possible" per part d´uns o altres.......4 hores!!!! Anar marejant la perdiu sense denifir absolutament res i anar fent, anar passant els dies sense tenir les coses clares (jo si que les tinc....cada dia més!!).

A part d´això, a la tarda he estat "jugant" a refer els plànols per tornar-los a presentar als de l´hospi el dissabte o el diumenge ja que demà.....és divendres!!!! penúltim mercadillo, per tant qui vulgui alguna cosa: barrets, mocadors, burkes, pulseretes, telèfons mòbils xinesos, rellotges "de marca", navalles, pistoleres, llanternes militars.......alfombres no, no dona temps a desinfectar-les....doncs que m´ho comuniqui i ja li pillaré, je je je.

"Cabeza inconexa,

rota por las dudas y el temor

caminos que abren paso

y tu esperando un momento mejor

y a la vista están

pero no ves nada

Nunca confiaste en retos simples

que poder alcanzar

lo complicado cuesta

vamos a dejarlo un día más

y la frustración

va empujando a la ilusión.

Sueeeeeña, adolescencia eterna

sueeeeeña por mi...

Infinita adolescencia

tirada en la cuneta

el tiempo a comenzado a maltratar..."

Sueña por mi, Àspid.

LA MARE DE DEU D´AGOST

Torno a casa el proper 15 d´agost (si tot va be).

La decissió està presa i els passos a seguir fets. Aquest migdia, després de parlar ahir amb la sots-Directora General de Madrid, he enviat via mail la meva renuncia a la plaça de Coordinador Sanitari de QiN.

Les raons, no les penjaré a la xarxa. Espero que ens anem retrobant per l´Empordà i us ho pugui explicar directament i ho pogueu comprendre. No ha estat una decissió fàcil (ni molt menys) i fa molts dies que hi penso, que intento trobar-li un sentit a seguir endavant i no hi ha hagut manera.......es cert, podria quedar-me i anar fent coses en les que no hi crec, si, però no seria honest amb mi mateix i prefereixo deixar-ho aquí.....si ha de venir un altre, amb aire fresc, doncs molt millor.....

La lletra d´aquesta cançò és, segurament de les millors que personalment he escoltat mai......."Un mar de estrellas" de Warcry.

"Amanece y sentado junto al mar

la mirada fija en la inmensidad

esbozando una sonrisa

imaginando no despertar

hubo un tiempo en le que el hombre fue feliz

disfrutando cada día su existir

ella era toda su vida

su principio y su fin

Y aunque el mar se la llevo, el aun oye su voz

susurrándole frases de amor

cada día se le ve,

sentado al amanecer

esperando verla volver

Un deseo cada amanecer

y un lamento cada atardecer

esperando, deseando que la muerte

venga pronto a por él

[Mas un día, ya no apareció

en la playa ya no se le vio

ya por fin esta contento

la muerte se lo llevo

Y en el cielo se les ve

casi hasta el amanecer

por fin juntos otra vez

se reflejan sobre el mar

al llegar la oscuridad

y las lagrimas ya no volverán"

L´HOME DE CABELLS BLANCS.

"Sabe más el diablo por viejo que por diablo"

Avui, dins la comitiva que ens acompanyava a la visita a l´hospital, hi havia un home gran, de cabells blancs, extranger, d´aquests que ningú sap exactament a què és dedica, que només li he sentit dir una frase, però amb una n´hi ha hagut prou perque ho ha resumit tot en general...

"Però, quants calers s´han gastat en això???", en referencia a la visió de tot l´aparatatge vingut d´un altre planeta......Quanta raò, home dels cabells blancs....

La cara del director de l´hospi quan ha vist la sala atòmica tambè ha estat tot un poema....jo no l´he vist, m´ho ha dit l´Alfonso. Crec que no sabia si riure o plorar, perque la majoria de coses no sap ni perque serveixen.....

La canconeta d´avui és de Sangtraït, de La Jonquera, igual que en Tomeu Font Artigas...Benvingut menut!!!!!

"Perseguint

la lluna plena

mentre fuig sobre el mar

sento el cant

d´una sirena

m´està cridant

caic, genolls a terra

estic suplicant

que no vull

ser una altra pedra

enmig del mar

amb l´ànima morta

cants

que emplenen de llum

d´allà on el mar

cau dins de l´espai

cants que endolçen l´esperit

i et fan tancar els ulls

camí de la mort

cants de bressol

que em fan somiar

que soc el rei

d´un horitzó

que mai s´acaba..."

La lluna i el navegant, Sangtraït.

Demà, us faré saber la decissió final.

UN SOMRIURE VAL MÉS........

Que quatre hores a l´oficina........ha estat precissament al sortir de l´hospital, mentre esperavem que ens vingués a buscar l´escolta que, amb dos nens afgans d´uns cinc o sis anys ens hem posat amb l´Alfonso a jugar fent el burro (cares rares, sorolls...) i ens hem fet un tip de riure tots quatre durant una bona estona.....Han acabat menjant-se les meves galetes que duia a la butxaca...una gana que tenien!!!! això si, les han compartit com bons amics.

A la tarda hem estat gairebe tres hores reunits amb els jefes, plantejant el futur del projecte de salut i tambè del meu futur aquí...

Se despertó a medianoche a mirar

si el reflejo del agua podía encontrar

aquella risa que un día mudó

y, por segunda piel,

de soledad se vistió.

Buscó respuesta en el aire,

mientras el mar le arropó.

Pidió ayuda a su estrella,

que le abandonó,

pues olvidó llorar.

Llorar es purgar la pena,

deshidratar todo el miedo que hay en ti,

es sudar la angustia que te llena,

es llover tristeza para poder ser feliz.

El poema de la lluvia triste, Mago de Oz.

Aquí, una cosa tant insignificant com fer riure dos nens és tant valuós que mereix un comentari en el blog.

ARA, GRAPADORES

(Fins ara sense internete...)

Sembla que la cosa va avançant, si la setmana passada la lluita va ser per una impressora, ara que ja poden imprimir s´han adonat que perque no es perdin els papers és millor grapar-los....doncs, demanen 6 grapadores!!! ja tenim tema per marejar la perdiu una setmaneta més....a aquest pas potser algun dia arribarem a fer alguna cosa rel·lacionada amb el món sanitari. Amb aquesta experiència potser envio el currículum a l´Emiliana (postgraduat en grapadores per la universitat de QiN).

Sembla que el dimarts ve un altre "peixico gros" i ja ens han donat ordres que tinguem l´hospital ben net i polit......ja, ja, ja.....que volen venir per veure l´extraordinaria feina que estem fent....

Per avançar-me a la propera setmana, li demanaré al "peixico" si ens pot portar desgrapadors perque quan els afgans grapin una cosa que no toca segur que en demanen....je je je.

"Yo sé bien cuanto has andado

Para llegar hasta aquí

Sé que tus pies han llenado el suelo

Que te he robado un pedazo de ti

Sé que tu grito ha roto el aire

Con la pasión que me has hecho sentir

Hoy sólo pido que alces tus manos y cantes

Quiero más fuerte gritar

Hasta que estalle mi voz

Que nadie pueda apagar

La llama ardiente de tu corazón

Quiero más fuerte gritar

Que nunca muera el valor

Que no se agote la luz

Que alumbra el fuego de tu corazón

Verte otra vez aquí de nuevo

Con la ilusión de la primera vez

Es para mi como un bello sueño

Que nadie nunca podrá poseer

Me has regalado la alegría

Que nunca yo te podré devolver..."

Quiero mas fuerte gritar, Tierra Santa.

Jo si que tinc ganes de fotre 4 crits.....només quatre, toquen a un per cap.

VIST i NO VIST...

Millor dit, no vist i no vist.....

Si heu seguit les noticies, us haureu enterat que avui hem tingut visita a la base de la nova cúpula militar de Spain. La tele ha fet un reportatge amb entrevista a dos soldats del campament dels que fa dues setmanes que ha arribat i que explicaven tots els "projectes" que estan fent.......Nosaltres no, no sortim a la TV perque imagino que no estem desenvolupant cap projecte.....Ni hem vist la cúpula, ni hem vist la tele, ni ningú s´ha interessat pel que fan una dotzena de civils pringats, a l´altra punta de món, que prenen la decisió voluntaria (recordo que els militars estan obligats a venir) de deixar-ho tot enrera per intentar tirar endavant unes idees en un pais diferent i conviure en condicions que, de vegades, es poden arribar a fer insuportables.......

Tot això s´ha traduit per nosaltres amb anul·lació de les escoltes per les sortides de les obres, i la de l´hospital s´ha limitat a una horeta en comptes de les 5 de cada dia......Ara que per escoltar totes les demandes que surten dels "picos de oro" dels nostres estimats "pàjarus and company" de vegades és millor anar-hi poca estona.

"Ten cuidado con él

no es lo que crees

va de honesto

te engañará

No te fíes de él

duro con él

sus discursos

te embaucarán

Y ahora hay más...

Y ahora vienen más.

Desborda de ambición y nada le detiene

y sabe darle al pico cuando le conviene

Se hará cantante de boleros o rockero s

i hay una manifestación ira el primero

Lo que reivindiquen

lo mismo le da

le importa la foto

que es un punto a favor

de su promoción

todo puede servir

para trepar

Y ahora hay más,

cada día hay más

picos de oro con carnet..."

Pico de oro, Barón Rojo

LAZARO

Ahir a la nit vam fer un sopar a base de tapilles, "choricillos, morcillitas, lomo, salchichas, jamoncito del bueno....", amb els companys de CIMIC , relacions civico-militars, vaja, són "la cara amable de l´exèrcit (????) i entre els set o vuit que eren, ves per on que hi havia un Lázaro de cognom, és fàcil identificar perque tots porten el nom escrit a la roba (serà per si no s´enrecorden??? je je je), doncs si, després de parlar una estoneta vam deduir que no teníem res en comú de família, era de Toledo i tenia familia a Valladolid però pel que vam estar rastrejant sembla que no hi ha cap llaç familiar......de totes maneres em va fer gracia trobar un "familiar" i segons em va dir n´hi ha algun altre per la base....investigarem a veure si em trobo un cosí llunyà per aquí.....Ka fort!!! (entonació en plan pijoteres, je je je).

Avui és el dia de descans i per això escric tant aviat....és totalment previsible el que faré: Descansar, pendre el sol (espero no tornar-me a cremar), jugar a bàsquet i anar al mercadillo... i ja haurem passat un altre divendres.....

"Una pesadilla, que no acaba Jamás, que Junto a La violencia y gentes que se van,

regalando sus vidas por un gran ideal que solo los de siempre llegan a disfrutar.

siviendo en la mentira, creyendo que es verdad,

corriendo al infinito sin meta que alcanzar,

perdiendo la sonrisa, ganando en vanidad,

huyendo de los locos que cada día hay más.

a veces es mas fácil reír y no llorar,

jugar al no me importa pero es mi soledad,

cansado de palabras cansado de esperar,

un grito en el silencio alguien lo escuchara.

me imagino paseando en un sueño,

me imagino a la gente feliz,

me imagino niños sonriendo,

y en mis sueños estés junto a mi..."

En un sueño, Angeles del Infierno

Quants en deuen quedar????

DE PASSEIG....

No, no penseu que he anat d´excursió......no tindré aquesta sort!!!

Avui han vingut a l´hospital els enginyers i el jefe per començar el projecte de rehabilitació d´espais per la part de pediatria i maternitat, erem cinc persones passejant per l´hospital i diguent. Aquí podem fer això, podem fer lo altre, lo de més enllà...........i així un parell d´horetes (hem arreglat el món), la meva sensació mentre "pululava" per allà era la de pensar que per molt que retem la cara, el que s´ha de fer és rentar l´interior i començar per les coses més bàsiques 8no vull dir que lo altre no convingui) però les prioritats que no coincideixen.

D´altra banda, avui han vingut a desenbalar totes caixes de les comandes de l´any passat i a muntar el nou aparell de RX (tot portat desde Europa i sense possiblitat de recanvis aquí), us quedaria cara de tontos (igual que m´ha quedat a mi) si veiessiu tots els aparells d´última generació que hi ha......posaré un exemple: Quants aparells portàtils de radiografies hi ha a l´hospital de Figueres amb més de 200 llits i que estan sempre plens? la resposta és 1. Quants aparells portàtils hi ha a l´hospital de QiN amb 60 llits i només 30 ocupats???? la resposta és 2.

i quan dius que això és una bogeria s´ho agafen malament.....crec que no cal fer cap altre comentari.....................

"Sólo una boca y dos oídos no les parece señal,

lo primero es escuchar y luego hablar.

Empecinados en que sólo puede haber una opinión,

el primero de los sentidos es la razón

Quizás un día encuentre a alguien que me lleve a otro lugar,

sin mentiras, falsedades, ignorancia y mezquindad..

Saben de todo, creen en nada y no quieren comprender...

sólo sé que no sé nada, eso sé.

Todo lo juzgan, lo manejan a su antojo y decisión.

Este mundo no es mi mundo... ¡es mi prisión!

Quizás un día encuentre a alguien que me lleve a otro lugar,

sin mentiras, falsedades, ignorancia y mezquindad...

Llévame donde nadie me haga callar,

donde pueda pensar con libertad.

Expresarme y dar mi opinión,

sin que nadie me pueda juzgar,

sin que nadie me quiera juzgar...

¡Más allá de los límites del bien y del mal!

¡Más allá!

Llévame, llévame, llévame...

Mas Allá, Warcry

Va una altra, pels d´urgències.............sabeu les camilles noves hidràuliques i tota la pesca.........doncs nosaltres en tenim 4 i una ja la van tirar per les escales perque pesava molt!!!!!

BARALLA ESPAÑOLA

No us espanteu que no hi ha hagut cap batussa ni rés semblant......Em refereixo a la baralla de cartes perque aquí, en el entorn podríem dir que en tenim una de sencera...o dos, o tres....hi ha de tot.

Tenim tantes "espases" com us pogueu imaginar, de tant en tant algunes "copes" si que ens prenen, per "oros" que no quedi que n´hi ha molts i s´han de gastar i finalment..............pinten "bastos"............

"No hay mejor mentira ni disfraz

Que pueda al tiempo burlar

Cuando se oculta en la sonrisa

Nunca fue una trampa tan audaz

Que en su ironía genial

Esconde la verdad de su fin

Porque es cómplice el engaño de la risa

Y es mezquino su placer

Porque el demonio es mejor verle la cara

Si tu alma has de vender

No confundas risa y alegría

Ignorancia y valentía

Seriedad con mal humor

Que la amistad no es caridad

Y éste no da nada por dar

Es falso necio y ladrón

Porque la astucia del disfraz es el descaro

Miserable es su placer

Porque al demonio es mejor verle a la cara

Si tu alma has de vender

Miente quien proclama la verdad

Y con alarde galán hace de este acto su bandera

No engaña a nadie al final

Pues la mentira alimentar

Descubre al actor y al disfraz

Porque se coge antes a un mentiroso

Que a un cojo sin correr

Porque el demonio es mejor verle la cara

Si tu alma has de vender"

Si tu alma has de vender, Tierra Santa.

És una llàstima que els que poden no vulguin i els que volen no puguin.........

MOLTA.....

Calor: Durant el dia, al vespre-nit temperatures més suaus, però el que són els matins a l´hospital....

Monotonia: Cada dia és si fa no fa igual, passen ràpids però cada dia és el mateix, sense cap coseta interessant que es pugui "publicar", je je je.

Paciencia: Vaig marxar carregat de piles però la paciència d´aquests dies me l´està acabant. cada dia n´hi ha menys.

Desesperació? El projecte no acaba de rutllar, la part afgana no està molt per la feina i ja en comencem a estar una miqueta farts.

Complicitat: Amb els civils, hi ha molt bon rotllo, sort d´això....com es nota que hem canviat de jefe....la nit i el dia. Per cert l´altre´ara l´han enviat a Senegal em sembla....pobres senegalesos!!!!

El que tenim ara es diu Angel y la veritat és que molt be, és un tiu que t´escolta, que va per feina, que t´anima i que està de "cachondeo", havia estat l´any passat a càrrec del projecte i te les idees força clares tot i que en el projecte de salut no rasca gaire (més que l´altre si però tampoc és difícil era un negat).

Per cert avui he estat parlant gairebe dues hores amb ell i......................

"Hay un lugar aquí en mi corazón

Es el recuerdo de mi tierra

Allí donde la montaña protege al valle con valor

Y el agua clarafluye por su ladera

Allí el milagro existe de verdad

Cuando el sol convierte el agua en vino

Y sus buenas gentes no cesan de brindar

juntos al calor del hogar

Y al anochecer levantan sus copas

Mirando al cielo una vez mas

Implorando a dios que cuide sus campos

Por que de ellos su sangre saldrá

Ven a mi tierra a descubrir

el lugar donde nací

No querrás marchar de allí jamás

Y si tu tienes que partir

por muy lejos que hayas de ir

Viajara contigoel nombre de mi tierra"

Mi Tierra, Tierra Santa

A.M.V.

AMV: Accident de Múltiples Víctimes.

Ahir cap a les 18:30 els militars ens van avisar que havia bolcat un camió de festucs carregat de gent i que s´esperaven molts ferits a l´hospital, ens van dir si hi volíem anar amb ells per donar un cop de ma........ens va faltar temps!!!! quan el tiu havia acabat de parlar ja erem a la porta de la base esperant l´escolta!!!!

Els ferits ja hi eren i la cosa, tot i que caòtica, estava força ben organitzada (tenint en compte on som)....tenien els ferits ingressats, dos a cada llit i la resta a terra....... Nosaltres vam col·laborar en la organització, aprofitant la tenda de diarrees, que la vam utilitzar de PMO (Punt Mèdic d´Observació, me l´acabo d´inventar, je je je), amb 18 ferits a dins. Tambè es va obrir una sala de l´escola d´infermeria per ubicar-hi sis ferits més, i la resta a les habitacions de l´hospital.......total: 35 ferits, gairebè tots policontusions i alguna fractura però cap de molt greu.

Van ser un parell d´hores intenses on vaig poder posar en pràctica algunes coses dels simulacres del parc de bombers (amb menys mitjans tècnics i humans esclar).

Cap a les 21:00 vam tornar a la base, amb els militars que havien portat un camió amb tot de lliteres plegables que finalment no han fet falta.

Aquest matí ja ha tornat la calma i només quedaven uns 15 ferits ingressats......i hem tornat a la realitat del projecte, ufff......

Va estar be el "somni".......

"Igual que ayer

Llovía tristeza Como estrella fugaz

Que muere discreta, efímera

Sin dejar rastro al marchar

Hoy la mañana tiene la tontería

Y la mirada del Sol

Está cansina, legañosa y hastía

Despliega sus rayos con sopor

Estorba la mañana a quien

No es capaz de comprender

Que tres y seis no son diez

Que es quien es y no quien cree

Ahogar la locura es como intentar

Tapar y ocultar con un dedo el Sol

Parir pensamientos es como vaciar

Sólo con mis manos el mar..."

Los renglones torcidos de Dios, Mago de Oz

Per cert, els pàjarus (que en teoria són els que ens han d´avisar quan passa això i els que han de coordinar les necessitats de l´emergència) van aparèixer per l´hospital cap a les 20:30, quan ja estava tot més que control·lat i quan ens van veure...............es van quedar igual!!!! quins collons!!!! no hi ha manera......

VIRUS...

Es nota que és cap de setmana d´estiu eh???? poquetes visites....snif, snif, snif..............(he de plorar una miqueta!!).

Com us vaig dir ahir, avui parlarem de l´epidèmia de virus que tenim en els ordinadors de la oficina. Desde que va venir l´informàtic que la cosa ha anat a pitjor (?????)......bè, tambè ha coincidit que ens han envait els enginyers afgans amb les seves "garrapates" (flas-disks, memories, pinganillus, llapis de memoria...)......tenim els anti-virus treballant de valent: Norton, Panda, NOD32, Avast, Autorun...hi ha varietat, ara mateix són els que més treballen de tota l´oficina. Avui se n´han eliminat 715!!!! i tots en el servidor, per tant es movien lliurement per totes les terminals.....

El pistatxo o festuc ha causat sensació.....avui a l´hospital erem "cuatro y el cabo" (aquest últim venia d´escolta, je je je).

Avui hem parlat amb l´Alfonso del projecte i ..............................................................

"Quisiera ser audaz

Navegar hacia el horizonte

Surcar las olas del mar

Sentir el viento en mi

Dominar la tempestad

Tener por rumbo las estrellas

Buscar mi sueño

donde el cielo aun sea azul

Viajar sin miedo a naufragar

Y una bandera solo izar

Libertad

Olvidar que el destino me engañó

que mi vida se escapo

perdida entre los muros

del destierro

Olvidar mi tormento y mi dolor

mi lamento y mi prisión

zarpar poniendo rumbo

rumbo al las estrellas

Rumbo al las estrellas

Poder volar allí"

Rumbo a las estrellas, Tierra Santa