dijous, 7 d’agost de 2008

THE FINAL COUNTDOWN

Ui!!! que aviat avui no???

Dia de despedides (millor fer-ho amb una miqueta de temps). Tinc dinar amb els pàjarus a l´hospital, és un dinar sorpresa que em fan i jo no en se res, je je je.....Aquí no es poden tenir secrets!!
Al vespre he convidat a tots els civils que treballen amb nosaltres, companys, intèrprets, enginers...a un sopar afgà (cuinen ells) i una miqueta de festeta desprès, per "cel·lebrar" que marxo.
Les darreres informacions diuen que és molt probable que surti de QiN el proper dia 12 i per tant arribaria el dia 13 a caseta, això si les coses surten rodades, el plan B és arribar fins Kabul i marxar el dia 15, per tant arribaria l´endemà "at home"!
Comença el compte enrera!!!
"We're leaving together,
But still it's farewell
And maybe we'll come back,
To earth, who can tell ?
I guess there is no one to blame
We're leaving ground
Will things ever be the same again?
It's the final countdown...
We're heading for Venus
and still we stand tall
Cause maybe they've seen us
and welcome us all
With so many light years to go
and things to be found
I'm sure that we'll all miss her so..."
The Final Countdown, Europe
(jo vaig fer el play-back fa..........mooooolts anys, era el bateria)

4 comentaris:

Bet ha dit...

Vas fer el playback i ens la vas fer escoltar mooooooooooooooooooltes vegades!!!!Em sembla que em sé la cançò gr`cies a tu!!!!!jajajaaj.. pq de la meva kinta no és... jajaja!!
Bé així com que avui vaig a llançà j informaré als papis de que el finde del 17 paella!!!! ajjajajaaj!!! o com a molt el següent!!!
Percert.. demà mercadillo... recordes els meus encàrrecs???
Ah! l'altre dia va sortir l'edifici a la tele... el meu edifici, és a dir el teu exedifici... teníem una noia hondureña que vivia al tercer, i el seu ex la va matar... són una colla de cabrons!!!!! ja t'ho exlicarem amb calma... l'endemà tníem l'edifici ple de camares... anavem amb l'Arnau i la mama i vam fliar tots tres... a més al prinsipi no sabíem de què anava!
Pobre noia! amb lo maca que era! els pelaria a tots! buff!! tic indignada!

Irantzu ha dit...

Paellaaaa!!! mmmmmmmm mmmm ja era horaaaa!!!!lligarem a l'Aniol pq no s'acosti a les brases!!!! i ja no hi haurà excusaaaaaaa!!!! aparcarem el cotxe i se sentirà l'oloreta...mmmmmm

Per cert, Bet, estic amb tu, això de matar les dones...lleig! molt lleig!!!que trist!! Tolerància 0 que es pudreixi a la presó i li facin la vida impossible allà durant molts i molts anys!!!

Tot i que amb les noves instal.lacions que s'estan fent...semblaran unes vacances!!! treballarà a dins, guanyarà un sou, podrà fer trapitxeos, farà cursos, obtindrà beneficis penitenciaris, reducció de pena i d'aqui no res tercer grau, cobrarà l'atur i el tornarem a tenir fora!és molt barat matar la dona avui dia. Això ho permetem TOTS.

Irantzu ha dit...

PER CERT!!!!!!! AVUI ÉS EL CUMPLE DE LA SANDRAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!

FELICIDADES!!!!!!!!!!!!!

(treintañera, como Toni eh???)

Dr Guiri ha dit...

And now the end is near,
and Tony must face the final curtain.
My freind, he'll say it clear
He's going home, and that he's certain.

He's lived in afganistan
He's travelled each and every highway
And more,much more than this,
he did it his way.

Regrets, he's had a few
but then again ,too few too mention
He did what he had to do
And saw it through without exemption

He planned a new hospital
a nursing school would have been his way
but more,much more then this,
he did it his way

yes there where times, I'm sure you know
When he bit if more then he could chew.
But through it all, when there was doubt,
he ate it up and spat it out
He faced it all and he stood tall;
He did it his way

He loved, he laughed and cried
He did his blog, he shared his life
and know as tears subside,
we find it all amusing

to think he did all that
and may i say-in a catalan way
He did all that
he did it his way

For what is a man, what has he got?
If not himself, then he has naught.
To say the things he truly feels;
And not the words of one who kneels.
The record shpws he took the blows-
And did it his way.

(Frank Sinatre...more or less)

para Tony, have a good last couple of days and a safe journey.