dimecres, 10 / setembre / 2008

ÚLTIMA PÀGINA D´UN SOMNI.

Si, després d´estar a casa desde fa gairebè un mes em veig amb prou ganes d´escriure l´última pàgina d´aquest blog-diari molt personal que va començar fa 6 mesos amb la intenció de mantenir el contacte amb tots vosaltres i que penso ho hem aconseguit entre tots.
A nivell personal ha estat de vital importància poder tenir aquest canal obert perque tots vosaltres coneguessiu la realitat d´un món que es troba a 5.000km de casa nostra però tambè a molts anys de la nostra realitat. Tanmateix, m´ha servit per mantenir intactes les meves arrels, saber d´on soc i on és casa meva i la meva gent, i això us ho dec a tots vosaltres.
De vegades els somnis es compleixen a mitjes, per un motiu o un altre no es pot tenir tot a la vida i la meva experiència de cooperant ha complert molts dels objectius que m´havia plantejat però no n´he pogut aconseguir molts altres i això fa que, tot i que estic content per tornar a ser casa, et queda aquell mal regust de boca de quan les coses no surten com un volia, però ha estat decisió meva i ho assumeixo.
Personalment penso que dins el món de la cooperació del nostre país hi ha gent molt i molt vàlida, en totes les organitzacions, i que són gent que es mereix un respecte inmens per l´esforç que estan fent, de vegades en projectes no gaire ben definits però aportant els seus coneixements en favor de gent que pel sol fet d´haver nascut en una altre zona del món, no tenen les mateixes oportunitats que nosaltres. Vagi desd´aquí el meu reconeixement i el meu aplaudiment a tots!!!
I per anar acabant m´agradaria donar les gràcies:
A tots els expatriats que he conegut i que m´han fet la vida més fàcil en condicions que moltes vegades són complicades. Com no, sobretot l´Alfonso, de qui he après moltíssim!
Als "lejías", hi ha de tot (com a tot arreu) però molts d´ells eren, senzillament, collonuts, a més de procurar per la meva seguretat esclar. Un record especial per l´Antonio, l´infermer!
Als "jefes de Madrid" d´una i altra banda, sempre han estat força pendents de mi i m´han facilitat moltes coses durant la meva estada allà. Especialment en Pablo pel gran favor que li vaig demanar a nivell personal, gracias!
A la meva dona, la Irantzu per la santa paciencia! als meus pares i les meves germanes, cunyats i nebodets (Arnau i Aniol) per ser-hi sempre!
Als meus amics de tota la vida, perque no canviin mai!
A tots els amics i amigues, companys i companyes d´urgències i SEM, corretorns i ESB, en definitiva, tot l´hospital.
A la gran família de Creu Roja, Equip de formació, TTS i AST, bombers....a tots els equips d´emergència!
i a tota la gent que en un moment o altre s´ha interessat en la meva experiència i ha fet l´esforç d´entrar en el blog i fer-hi una ullada.
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
VOSALTRES SI QUE SOU COLLONUTS!!!
"Más allá de las nubes
dormía mi libertad
la encontré cautiva
llorando su amarga soledad
Soñé que su llanto
acogía mi aliento
tuve un sueño,soñé...
ser parte del cielo
Viajé con el viento
danzando en la tempestad
le entregué mi alma perdida
buscando su amistad
Sentí su lamento
descender de lo alto
él me ofreció su hogar
yo, ser su hermano
No dejaré de soñar
ni perderé su lamento
sólo añoro poder
ser hermano del viento
Tuve un sueño,soñé...
ser parte del cielo"
Hermano del viento, Tierra Santa.

divendres, 15 / agost / 2008

A UN AMIGO....

Si, creo que esta es la palabra que mejor te define....aunque hay otra que me gusta mucho también, un maestro.

Han sido casi 6 meses juntos, en QiN o vía mail, da igual, en todo este tiempo sabía que tenía a un compañero de proyecto en el que se podía confiar, con el que se podía hablar de cualquier tema, que me ha aconsejado y me ha hecho ver la realidad de un mundo que yo desconocía. Los amigos saben cuando estar, cuando hablar y cuando callar y escuchar. Me has apoyado en todo y has estado a mi lado en todo momento. Has sido el mejor compañero que he tenido durante mi aventura y te agradezco, de todo corazón, todo lo que has hecho por mi, gracias amigo!!!


Y un maestro, cuando aterrizé en el aeropuerto internacional de QiN, no tenía ni idea de cooperación, mi primera experiencia sobre el terreno, con un miedo a lo desconocido que me tenía acojonado a la vez que ilusionado. Todo este tiempo ha sido un aprendizaje continuo, cada día he aprendido algo de mi maestro, pero por encima de todo, espero haber entendido el significado de la palabra cooperación. Las cosas no han ido como esperábamos, nos hemos reido juntos con el proyecto, pero también lo hemos "llorado".......y, aunque me haya marchado un poco desilusionado, en ningún momento he pensado (y tu tienes bastante culpa en ello) que el tema de la cooperación no sea apasionante y que ante un buen proyecto, no hay duda posible. Como me decías en el mail, algunos no acaban de funcionar pero otros si y seguro que la satisfacción es inmensa....que te voy a contar que tu no sepas.

En lo profesional y en lo personal, poca gente me ha enseñado tantas cosas como tu, recuerdo posiblemente 4 o 5 personas más.....En un momento profesional en el que, erróneamente, crees que te queda poco por aprender, una persona te hace descubrir otro mundo, otras ideas, otras realidades, otra forma de hacer las cosas......gracias de nuevo, maestro!!

Espero y deseo que las cosas realmente den un cambio radical y la salud del pueblo afgano pueda beneficiarse de la cooperación española....te deseo lo mejor!!!!!


"Cuando un sueño se te muera

o entre en coma una ilusión,

no lo entierres ni lo llores, resucítalo.

Y jamás des por perdida

la partida, cree en ti.

y aunque duelan, las heridas curarán.

Hoy el día ha venido a buscarte

y la vida huele a besos de jazmín,

la mañana esta recién bañada,

el Sol la ha traído a invitarte a vivir.

Y verás que tú puedes volar,

y que todo lo consigues.

Y verás que no existe el dolor,

hoy te toca ser feliz.

Si las lágrimas te nublan

la vista y el corazón,

haz un trasvase de agua

al miedo, escúpelo.

Y si crees que en el olvido

se anestesia un mal de amor,

no hay peor remedio

que la soledad.

Deja entrar en tu alma una brisa

que avente las dudas

y alivie tu mal.

Que la pena se muera de risa,

cuando un sueño se muere

es porque se ha hecho real..."

Hoy te toca ser feliz, Mago de Oz.


Gracias Alfonso, aquí tienes un amigo, para siempre!!!!

(nos vemos en septiembre)

REIVINDICACIO!!

Després d´un final de viatje una miqueta accidentat amb un retard més que considerable (1h30´) del vol Madrid-BCN, ja soc a CASA!!!! La meva recomanació personal és: si ho podeu evitar NO voleu amb Spanair són un desastre, jo he viatjat amb ells 3 vegades i dos d´elles amb retards de més de 1h.....impresentables!!!
Bè, però malgrat tot ja estic a caseta. Vaig arribar el dimecres a la nit i després de passar tot el dia d´ahir visitant a la family, fent el cafetó a la terrasseta de l´hotel París i anant al festival de Perelada a veure "El Quixot contra l´àngel blau" passat per aigua i finalment havent de marxar sense veure el final de l´espectacle, segona recomanació d´avui, aquesta pels organitzadors: Lamentable que amb tants anys de festival no hagin pensat mai a col·locar una lona mòvil en el sostre perque en dies de pluja la gent que ha pagat l´entrada no acabi remullada con els preciosos cignes de la bassa (a veure si ens gastem uns calerons home!!!).
Aquest matí, amb la pluja, vent, fresqueta (........com a QiN, je je je!!) he decidit escriure dos o tres comentaris, segurament finals ja, de l´aventura afgana.
Aquests ha estat el primer, una miqueta reivindicatiu.

dimecres, 13 / agost / 2008

D' OCA A OCA i....

De QiN a Herat, d' Herat a Manas/Bıskhek......aqui m en conto 100 (de dolars), be, jo no, el dels vısats que al fınal no ens li ha fet pero ens ha colat ıgualment ı que se jo...ı de Bıskhek a Istambul, aıxo sı en busiess class. Ara portem un parell d' horetes pululant per l' aeroport no hı ha nı un lloc per fumar!!!!! ı he hagut denar al WC en plan "excursıo de l' ınstıtut" ı m'han enganxat!!!! quın pet de crıts!!!!! je je je.
Per cert, el teclat es una mıqueta extrany ı alguna paraula potser no l' escrıc be o em deıxo tots els accents, no penseu que he agafat una "turca", je je je! que son les 9h del matı!!!!!
De moment tot be ı "sobre el horarıo prevısto" o sıguı que segurament l`ultıma etapa acabarà a les 19:15 a BCN, je je je.
Ara em queda una estoneta ı com que estıc a la zona VIP de la turkısh, vaıg una estoneta a la sauna....??????.......per estar una mıqueta mes rpesentable que l' ultıma vegada!!!!!

dilluns, 11 / agost / 2008

Ufffff.....JA COMENCEM.

Encara estic a QiN i sembla que em quedo fins demà.
El vol d´aquest matí s´ha anul·lat per averia de l´avió, ens han tingut tres hores a l´aeroport (una sala amb cadira de plàstic....) i finalment ens han fet tornar a la base. La opció de marxar en helicòpter aquesta tarda tambè ha quedat descartada fa una estona perque finalment sembla que l´avió volarà demà matí, ens passaran a buscar i marxarem directament a Manàs (espero que s´enrecordin de passar per aquí!!). Per tant, un dia més en el "paradís" de QiN.
L´únic avantatge és que puc aprofitar per compartir unes hores més amb la gent d´aquí.....de tota manera ja voldria ser fora.
Si no hi ha més "sorpreses" d´última hora, l´arribada a Madrid està prevista pel dia 13 al migdia, previa paradeta a Istambul (si, aquesta vegada canviem de ruta, es que l´aeroport de Moscou ja l´he vist, je je je) i després agafo un vol fins a BCN a mitja tarda, per tant, tinc l´esperança de dormir el dimecres a casa!!!!!! 48h!!!
"Surcando los cielos huyó del edén
batiendo sus alas de fuego
Burló los caminos de la tentación
y ahora su fuego es eterno
La magia marcó su destino al volar
y resurgió de sus cenizas
Poeta del aire con alma inmortal
que nunca debió despegar
Y aunque la noche lo pueda atrapar
y reine la oscuridad
un nuevo día su vuelo traerá
y el fuego de nuevo arderá..."
Alas de fuego, Tierra Santa.
Esperem que l´avió, demà SI pugui volar...

diumenge, 10 / agost / 2008

ADEU 2

Ja està la maleta empaquetada, a punt per pujar-la a l´avió, i la motxilla preparada, només hauré d´afegir el neceser i un recanvi de roba "per si les mosques" i...... llestos, demà a les 11:30h sortirem camí d´Herat i iniciarem el caminet de tornada. Abans però, toca un altre sopar, aquest amb la resta de expatriats, es a dir, els que durant gairebè 5 mesos han estat els meus companys, amics i "família adoptiva" , i que són.......
Ignacio: Responsable de la Agencia, un tio bien parido, muy currante, y que, si alguna vez no ha estado muy metido en el tema salud (cosa que personalmente no creo) ha sido porque las relaciones institucionales se lo han comido.......A ver si te mandan un refuerzo!!!!!!
Angel: Jefe de actuación, nada que ver con el anterior (el día y la noche), un tio de puta madre y un gran jefe, divertido cuando hay que serlo, serio cuando toca y muy, muy cercano a todos. Solo por poner un ejemplo, el antiguo jefe vino dos veces al hospital (coincidiendo con la visita de jefes) en dos meses y tu has venido cada semana.... Como dicen en mi tierra, ets collonut!!!
Jose: Capataz, está en sus últimos días después de pasar un año aquí. Que te sea leve lo poquito que te queda!!! un abrazo y gracias por todo, sobretodo los primeros días que llegué a QiN.
Carola: Adminsitración. La niñita del cuento. Una tia cojonuda, gran amiga y con un par de narices para venirse aquí un año!!!! Me quito el sombrero por tu valor.
Juan Pedro: Ingeniero, amante del buen baloncesto, lo pasamos bien hablando del tema. Está de vacaciones y ya nos despedimos hace una semana, que vaya bien con las carreteras!!!!!
Luis: Ingeniero metrosexual, je je je. un tio cojonudo, amante del ping-pong y buen jugador de baloncesto. Lo hemos pasado muy bien estos meses, aun nos queda el viajecito de vuelta..... y cuidadin cuando vuelvas no rompas aguas, je je je!!
Eduardo: Ingeniero erudito, le gusta tenerlo todo controlado. está empezando con el proyecto de agricultura, que vaya muy bien, me gustó muchoi la granja y seguro que hareis un gran trabajo!!!
Fernando: Veterinario??? (me parece que si.....) bueno y si no lo eres, me mandas un comentario y lo modifico, ok? Un tio de puta madre, hemos coincidido poco tiempo pero creo que eres una de las personas más interesantes que he conocido, por cierto, al final no tengo tu dirección de blog!!!! mandamela!!!
Baldomero: Otro veterinario (me parece....), estuvo solo un mes pero me pareció otro tio cojonudo, espero que vaya bien por Egipto o por donde estés!!!!
Andrés: Jefe del parque de maquinaria, maño (yo que me se), hemos coincidido poco pero ha sido divertidisimo y nos hemos partido muchas veces....te queda mucho trabajo por hacer pero seguro que irá perfecto!!!
Y el que vuelve en breve....
Alberto: Capataz, cumplió el año hace mes y medio pero vuelve en septiembre, repite!!!!! ya comenté, es un poquito el alma de la base y un tio con mucha labia y que desprende buen rollito, un tio de puita madre!!! Que vaya muy bien la segunda etapa en QiN!!!!
Camila: La noruego-koreana, vaya esfuerzo hablar con ella en inglès!!!! una tía también cojonuda igual que su gran amiga Carola, la verdad es que se han entendido a la perfección y nos lo hemos pasado muy bien riendonos todos juntos.
GRACIAS A TODOS POR EL BUEN ROLLO Y POR TODO LO QUE HABÉIS HECHO POR MI, SOLO ESPERO QUE TODOS VUESTROS PROYECTOS VAYAN MUY BIEN!!!!
En Figueres teneis un amigo para lo que sea.
(en el grupo falta uno que lo dejo para mañana)

dissabte, 9 / agost / 2008

ADEU 1

Si tot va be, aquest és el penúltim dia a Qala-i-Naw, i és l´hora dels comiats....ja m´he despedit dels pàjarus i de l´hospital, demà ja no hi vaig, he de fer la maleta. I en aquest comentari em vull acomiadar dels afgans que han treballat amb mi a les oficines tots aquests mesos.

Sardar: Intèrpret. Molt educat i atrevit, és el que mai te por d´anar on sigui, hi hagi o no hi hagi Tb.
Alí: intèrpret. Bastant "xulillo i guaperes", és el més "europeitzat" de tots. Molt divertit.
Mirwais: Intèrpret. és com en Wini de Pu. cara d´osito i un bon flotador, aquest no passa gana.
Khair- Mohammad: Intèrpret. És el més jovenet i "tendre". Me l´estimo molt perque és un gran tiu i m´ha agradat molt treballar amb ell. Ens ho hem passat molt be.
Enginyers: Són 7, Rashid, Reza, Ataula.....no he treballat gaire amb ells perque en el nostre projecte no hi ha enginers (de moment!!!) però són molt trempats tots.
Netejadores: Rosanna and company, són les que ens han estat rentat la roba i netejant les habitacions i oficines.....molt maques totes i molt currantes, perque rentar la roba de tots porta molta feina! Tambè hi ha un noi, no recordo el nom (soc un cas, es deu dir Mohammad tambe...) diriem que és com una navalla suïssa, multiusos.
Altres: Sargon, l´encarregat del garatge i en Rashid, un dels mecànics, constructors com en Nasser.....i segurament altres afgans que em deixo i que han passat per les nostres oficines en un o altre moment.
Per tots ells, una abraçada ben forta i molts ànims per tirar endavant el projecte
però sobretot aquest pais!!!!!!!
"Un viejo mago, a un pueblo encanto
A otro tiempo, a todos envió
Como eran fuertes, los hizo separar
Para que nunca, se volvieran encontrar
Mas no calculo, su poder
Grande el pueblo fue...
Y será
Sembró ese mago, odio a su alrededor
Para que nadie, les prestare favor
Y su pasado, les hizo olvidar
Puso en sus mentes, sonidos de metal
Mas ese metal, les unió
Y el sonido fue...
La señal
Yo sé bien quien de mi pueblo es
Sé muy bien quien comparte mi fe
Sé que un día todo acabara
Y este pueblo volverá a brillar
Yo sé bien quien de mi pueblo es
Sé muy bien quien comparte mi fe
Sé que un día todo acabara
Y este pueblo volverá a brillar..."
Pueblo Maldito, Warcry
GRÀCIES A TOTS PER L´EXPERIÈNCIA!!!!!!!

divendres, 8 / agost / 2008

08-08-08

Aquí estem, gaudint de l´últim divendres de festa....lleugerament ressacós d´ahir nit, que vam acabar tots (erem 24, tots civils, 7 espanyols+1 catalanet, 14 afgans, 1 americà, 1 noruega) ballant "típiques danses afganes"(????).....sense més comentaris, je je je!! va estar molt bè!!!!
Acabant de lligar el viatge de tornada que fa pinta de repetir-se en part l´odissea de l´altra vegada perque sembla que passarem novament per Moscou (algú vol vodka??) i m´hauré de quedar a dormir a Madrid perque no arribo a temps de pillar cap vol a la meva terra, en fi, veurem com acaba "l´aventura2" aquesta vegada....
Últim mercadillo, poqueta cosa, el de sempre......m´he gastat uns quants dòlars, però cap rellotge (no n´hi ha cap de marca! je je je)....parlant de dòlars i americans.....
"La noche se está cayendo
y con ella cae el tiempo.
El día no sirvió de nada,
tarde de nubes sin agua.
Hoy el cielo es de cemento,
parece que Dios está muerto.
Golpean la puerta de casa,
mensajeros de desgracia...
¡malas noticias!
En el barrio del infierno
la muerte va buscando empleo.
Corre, corre que en la plaza
se pasean las navajas.
¡Ay! corazones de hielo,
la noche de un viernes negro
y en los billares de la esquina
se están jugando la vida...
¡malas noticias!
Hay martillazos de fuego
contra el cristal del silencio.
Los pasos perdidos se paran
en una noche estrellada.
Quieto se quedó en el suelo,
sólo, rodeado de miedo.
Al sur de la gran ciudad
Satanás anda de fiesta...
¡malas noticias!..."
Malas notícias, Los Suaves.
A la base estem tranquils i no passa res però al nord....imagino que surtirà alguna cosa a la premsa.....