dijous, 31 de juliol de 2008

MAREJANT LA PERDIU...

Tot el matí a l´hospital....comitiva d´enginyers, jefes, traductors, pàjarus i nosaltres.....motiu: la rehabilitació dels pavellons antics (pediatria, maternitat...). Com sempre, a cada proposta que es feina en venia una altra més agosarada, i després una altra desproporcionada i sempre s´acabava amb un "is not possible" per part d´uns o altres.......4 hores!!!! Anar marejant la perdiu sense denifir absolutament res i anar fent, anar passant els dies sense tenir les coses clares (jo si que les tinc....cada dia més!!).
A part d´això, a la tarda he estat "jugant" a refer els plànols per tornar-los a presentar als de l´hospi el dissabte o el diumenge ja que demà.....és divendres!!!! penúltim mercadillo, per tant qui vulgui alguna cosa: barrets, mocadors, burkes, pulseretes, telèfons mòbils xinesos, rellotges "de marca", navalles, pistoleres, llanternes militars.......alfombres no, no dona temps a desinfectar-les....doncs que m´ho comuniqui i ja li pillaré, je je je.
"Cabeza inconexa,
rota por las dudas y el temor
caminos que abren paso
y tu esperando un momento mejor
y a la vista están
pero no ves nada
Nunca confiaste en retos simples
que poder alcanzar
lo complicado cuesta
vamos a dejarlo un día más
y la frustración
va empujando a la ilusión.
Sueeeeeña, adolescencia eterna
sueeeeeña por mi...
Infinita adolescencia
tirada en la cuneta
el tiempo a comenzado a maltratar..."
Sueña por mi, Àspid.

dimecres, 30 de juliol de 2008

LA MARE DE DEU D´AGOST

Torno a casa el proper 15 d´agost (si tot va be).
La decissió està presa i els passos a seguir fets. Aquest migdia, després de parlar ahir amb la sots-Directora General de Madrid, he enviat via mail la meva renuncia a la plaça de Coordinador Sanitari de QiN.
Les raons, no les penjaré a la xarxa. Espero que ens anem retrobant per l´Empordà i us ho pugui explicar directament i ho pogueu comprendre. No ha estat una decissió fàcil (ni molt menys) i fa molts dies que hi penso, que intento trobar-li un sentit a seguir endavant i no hi ha hagut manera.......es cert, podria quedar-me i anar fent coses en les que no hi crec, si, però no seria honest amb mi mateix i prefereixo deixar-ho aquí.....si ha de venir un altre, amb aire fresc, doncs molt millor.....
La lletra d´aquesta cançò és, segurament de les millors que personalment he escoltat mai......."Un mar de estrellas" de Warcry.
"Amanece y sentado junto al mar
la mirada fija en la inmensidad
esbozando una sonrisa
imaginando no despertar
hubo un tiempo en le que el hombre fue feliz
disfrutando cada día su existir
ella era toda su vida
su principio y su fin
Y aunque el mar se la llevo, el aun oye su voz
susurrándole frases de amor
cada día se le ve,
sentado al amanecer
esperando verla volver
Un deseo cada amanecer
y un lamento cada atardecer
esperando, deseando que la muerte
venga pronto a por él
[Mas un día, ya no apareció
en la playa ya no se le vio
ya por fin esta contento
la muerte se lo llevo
Y en el cielo se les ve
casi hasta el amanecer
por fin juntos otra vez
se reflejan sobre el mar
al llegar la oscuridad
y las lagrimas ya no volverán"

dimarts, 29 de juliol de 2008

L´HOME DE CABELLS BLANCS.

"Sabe más el diablo por viejo que por diablo"
Avui, dins la comitiva que ens acompanyava a la visita a l´hospital, hi havia un home gran, de cabells blancs, extranger, d´aquests que ningú sap exactament a què és dedica, que només li he sentit dir una frase, però amb una n´hi ha hagut prou perque ho ha resumit tot en general...
"Però, quants calers s´han gastat en això???", en referencia a la visió de tot l´aparatatge vingut d´un altre planeta......Quanta raò, home dels cabells blancs....
La cara del director de l´hospi quan ha vist la sala atòmica tambè ha estat tot un poema....jo no l´he vist, m´ho ha dit l´Alfonso. Crec que no sabia si riure o plorar, perque la majoria de coses no sap ni perque serveixen.....
La canconeta d´avui és de Sangtraït, de La Jonquera, igual que en Tomeu Font Artigas...Benvingut menut!!!!!
"Perseguint
la lluna plena
mentre fuig sobre el mar
sento el cant
d´una sirena
m´està cridant
caic, genolls a terra
estic suplicant
que no vull
ser una altra pedra
enmig del mar
amb l´ànima morta
cants
que emplenen de llum
d´allà on el mar
cau dins de l´espai
cants que endolçen l´esperit
i et fan tancar els ulls
camí de la mort
cants de bressol
que em fan somiar
que soc el rei
d´un horitzó
que mai s´acaba..."
La lluna i el navegant, Sangtraït.
Demà, us faré saber la decissió final.

dilluns, 28 de juliol de 2008

UN SOMRIURE VAL MÉS........

Que quatre hores a l´oficina........ha estat precissament al sortir de l´hospital, mentre esperavem que ens vingués a buscar l´escolta que, amb dos nens afgans d´uns cinc o sis anys ens hem posat amb l´Alfonso a jugar fent el burro (cares rares, sorolls...) i ens hem fet un tip de riure tots quatre durant una bona estona.....Han acabat menjant-se les meves galetes que duia a la butxaca...una gana que tenien!!!! això si, les han compartit com bons amics.
A la tarda hem estat gairebe tres hores reunits amb els jefes, plantejant el futur del projecte de salut i tambè del meu futur aquí...
Se despertó a medianoche a mirar
si el reflejo del agua podía encontrar
aquella risa que un día mudó
y, por segunda piel,
de soledad se vistió.
Buscó respuesta en el aire,
mientras el mar le arropó.
Pidió ayuda a su estrella,
que le abandonó,
pues olvidó llorar.
Llorar es purgar la pena,
deshidratar todo el miedo que hay en ti,
es sudar la angustia que te llena,
es llover tristeza para poder ser feliz.
El poema de la lluvia triste, Mago de Oz.
Aquí, una cosa tant insignificant com fer riure dos nens és tant valuós que mereix un comentari en el blog.

diumenge, 27 de juliol de 2008

ARA, GRAPADORES

(Fins ara sense internete...)
Sembla que la cosa va avançant, si la setmana passada la lluita va ser per una impressora, ara que ja poden imprimir s´han adonat que perque no es perdin els papers és millor grapar-los....doncs, demanen 6 grapadores!!! ja tenim tema per marejar la perdiu una setmaneta més....a aquest pas potser algun dia arribarem a fer alguna cosa rel·lacionada amb el món sanitari. Amb aquesta experiència potser envio el currículum a l´Emiliana (postgraduat en grapadores per la universitat de QiN).
Sembla que el dimarts ve un altre "peixico gros" i ja ens han donat ordres que tinguem l´hospital ben net i polit......ja, ja, ja.....que volen venir per veure l´extraordinaria feina que estem fent....
Per avançar-me a la propera setmana, li demanaré al "peixico" si ens pot portar desgrapadors perque quan els afgans grapin una cosa que no toca segur que en demanen....je je je.
"Yo sé bien cuanto has andado
Para llegar hasta aquí
Sé que tus pies han llenado el suelo
Que te he robado un pedazo de ti
Sé que tu grito ha roto el aire
Con la pasión que me has hecho sentir
Hoy sólo pido que alces tus manos y cantes
Quiero más fuerte gritar
Hasta que estalle mi voz
Que nadie pueda apagar
La llama ardiente de tu corazón
Quiero más fuerte gritar
Que nunca muera el valor
Que no se agote la luz
Que alumbra el fuego de tu corazón
Verte otra vez aquí de nuevo
Con la ilusión de la primera vez
Es para mi como un bello sueño
Que nadie nunca podrá poseer
Me has regalado la alegría
Que nunca yo te podré devolver..."
Quiero mas fuerte gritar, Tierra Santa.
Jo si que tinc ganes de fotre 4 crits.....només quatre, toquen a un per cap.

dissabte, 26 de juliol de 2008

VIST i NO VIST...

Millor dit, no vist i no vist.....
Si heu seguit les noticies, us haureu enterat que avui hem tingut visita a la base de la nova cúpula militar de Spain. La tele ha fet un reportatge amb entrevista a dos soldats del campament dels que fa dues setmanes que ha arribat i que explicaven tots els "projectes" que estan fent.......Nosaltres no, no sortim a la TV perque imagino que no estem desenvolupant cap projecte.....Ni hem vist la cúpula, ni hem vist la tele, ni ningú s´ha interessat pel que fan una dotzena de civils pringats, a l´altra punta de món, que prenen la decisió voluntaria (recordo que els militars estan obligats a venir) de deixar-ho tot enrera per intentar tirar endavant unes idees en un pais diferent i conviure en condicions que, de vegades, es poden arribar a fer insuportables.......
Tot això s´ha traduit per nosaltres amb anul·lació de les escoltes per les sortides de les obres, i la de l´hospital s´ha limitat a una horeta en comptes de les 5 de cada dia......Ara que per escoltar totes les demandes que surten dels "picos de oro" dels nostres estimats "pàjarus and company" de vegades és millor anar-hi poca estona.
"Ten cuidado con él
no es lo que crees
va de honesto
te engañará
No te fíes de él
duro con él
sus discursos
te embaucarán
Y ahora hay más...
Y ahora vienen más.
Desborda de ambición y nada le detiene
y sabe darle al pico cuando le conviene
Se hará cantante de boleros o rockero s
i hay una manifestación ira el primero
Lo que reivindiquen
lo mismo le da
le importa la foto
que es un punto a favor
de su promoción
todo puede servir
para trepar
Y ahora hay más,
cada día hay más
picos de oro con carnet..."
Pico de oro, Barón Rojo

divendres, 25 de juliol de 2008

LAZARO

Ahir a la nit vam fer un sopar a base de tapilles, "choricillos, morcillitas, lomo, salchichas, jamoncito del bueno....", amb els companys de CIMIC , relacions civico-militars, vaja, són "la cara amable de l´exèrcit (????) i entre els set o vuit que eren, ves per on que hi havia un Lázaro de cognom, és fàcil identificar perque tots porten el nom escrit a la roba (serà per si no s´enrecorden??? je je je), doncs si, després de parlar una estoneta vam deduir que no teníem res en comú de família, era de Toledo i tenia familia a Valladolid però pel que vam estar rastrejant sembla que no hi ha cap llaç familiar......de totes maneres em va fer gracia trobar un "familiar" i segons em va dir n´hi ha algun altre per la base....investigarem a veure si em trobo un cosí llunyà per aquí.....Ka fort!!! (entonació en plan pijoteres, je je je).
Avui és el dia de descans i per això escric tant aviat....és totalment previsible el que faré: Descansar, pendre el sol (espero no tornar-me a cremar), jugar a bàsquet i anar al mercadillo... i ja haurem passat un altre divendres.....
"Una pesadilla, que no acaba Jamás, que Junto a La violencia y gentes que se van,
regalando sus vidas por un gran ideal que solo los de siempre llegan a disfrutar.
siviendo en la mentira, creyendo que es verdad,
corriendo al infinito sin meta que alcanzar,
perdiendo la sonrisa, ganando en vanidad,
huyendo de los locos que cada día hay más.
a veces es mas fácil reír y no llorar,
jugar al no me importa pero es mi soledad,
cansado de palabras cansado de esperar,
un grito en el silencio alguien lo escuchara.
me imagino paseando en un sueño,
me imagino a la gente feliz,
me imagino niños sonriendo,
y en mis sueños estés junto a mi..."
En un sueño, Angeles del Infierno
Quants en deuen quedar????

dijous, 24 de juliol de 2008

DE PASSEIG....

No, no penseu que he anat d´excursió......no tindré aquesta sort!!!
Avui han vingut a l´hospital els enginyers i el jefe per començar el projecte de rehabilitació d´espais per la part de pediatria i maternitat, erem cinc persones passejant per l´hospital i diguent. Aquí podem fer això, podem fer lo altre, lo de més enllà...........i així un parell d´horetes (hem arreglat el món), la meva sensació mentre "pululava" per allà era la de pensar que per molt que retem la cara, el que s´ha de fer és rentar l´interior i començar per les coses més bàsiques 8no vull dir que lo altre no convingui) però les prioritats que no coincideixen.
D´altra banda, avui han vingut a desenbalar totes caixes de les comandes de l´any passat i a muntar el nou aparell de RX (tot portat desde Europa i sense possiblitat de recanvis aquí), us quedaria cara de tontos (igual que m´ha quedat a mi) si veiessiu tots els aparells d´última generació que hi ha......posaré un exemple: Quants aparells portàtils de radiografies hi ha a l´hospital de Figueres amb més de 200 llits i que estan sempre plens? la resposta és 1. Quants aparells portàtils hi ha a l´hospital de QiN amb 60 llits i només 30 ocupats???? la resposta és 2.
i quan dius que això és una bogeria s´ho agafen malament.....crec que no cal fer cap altre comentari.....................
"Sólo una boca y dos oídos no les parece señal,
lo primero es escuchar y luego hablar.
Empecinados en que sólo puede haber una opinión,
el primero de los sentidos es la razón
Quizás un día encuentre a alguien que me lleve a otro lugar,
sin mentiras, falsedades, ignorancia y mezquindad..
Saben de todo, creen en nada y no quieren comprender...
sólo sé que no sé nada, eso sé.
Todo lo juzgan, lo manejan a su antojo y decisión.
Este mundo no es mi mundo... ¡es mi prisión!
Quizás un día encuentre a alguien que me lleve a otro lugar,
sin mentiras, falsedades, ignorancia y mezquindad...
Llévame donde nadie me haga callar,
donde pueda pensar con libertad.
Expresarme y dar mi opinión,
sin que nadie me pueda juzgar,
sin que nadie me quiera juzgar...
¡Más allá de los límites del bien y del mal!
¡Más allá!
Llévame, llévame, llévame...
Mas Allá, Warcry
Va una altra, pels d´urgències.............sabeu les camilles noves hidràuliques i tota la pesca.........doncs nosaltres en tenim 4 i una ja la van tirar per les escales perque pesava molt!!!!!

dimecres, 23 de juliol de 2008

BARALLA ESPAÑOLA

No us espanteu que no hi ha hagut cap batussa ni rés semblant......Em refereixo a la baralla de cartes perque aquí, en el entorn podríem dir que en tenim una de sencera...o dos, o tres....hi ha de tot.
Tenim tantes "espases" com us pogueu imaginar, de tant en tant algunes "copes" si que ens prenen, per "oros" que no quedi que n´hi ha molts i s´han de gastar i finalment..............pinten "bastos"............
"No hay mejor mentira ni disfraz
Que pueda al tiempo burlar
Cuando se oculta en la sonrisa
Nunca fue una trampa tan audaz
Que en su ironía genial
Esconde la verdad de su fin
Porque es cómplice el engaño de la risa
Y es mezquino su placer
Porque el demonio es mejor verle la cara
Si tu alma has de vender
No confundas risa y alegría
Ignorancia y valentía
Seriedad con mal humor
Que la amistad no es caridad
Y éste no da nada por dar
Es falso necio y ladrón
Porque la astucia del disfraz es el descaro
Miserable es su placer
Porque al demonio es mejor verle a la cara
Si tu alma has de vender
Miente quien proclama la verdad
Y con alarde galán hace de este acto su bandera
No engaña a nadie al final
Pues la mentira alimentar
Descubre al actor y al disfraz
Porque se coge antes a un mentiroso
Que a un cojo sin correr
Porque el demonio es mejor verle la cara
Si tu alma has de vender"
Si tu alma has de vender, Tierra Santa.
És una llàstima que els que poden no vulguin i els que volen no puguin.........

dimarts, 22 de juliol de 2008

MOLTA.....

Calor: Durant el dia, al vespre-nit temperatures més suaus, però el que són els matins a l´hospital....
Monotonia: Cada dia és si fa no fa igual, passen ràpids però cada dia és el mateix, sense cap coseta interessant que es pugui "publicar", je je je.
Paciencia: Vaig marxar carregat de piles però la paciència d´aquests dies me l´està acabant. cada dia n´hi ha menys.
Desesperació? El projecte no acaba de rutllar, la part afgana no està molt per la feina i ja en comencem a estar una miqueta farts.
Complicitat: Amb els civils, hi ha molt bon rotllo, sort d´això....com es nota que hem canviat de jefe....la nit i el dia. Per cert l´altre´ara l´han enviat a Senegal em sembla....pobres senegalesos!!!!
El que tenim ara es diu Angel y la veritat és que molt be, és un tiu que t´escolta, que va per feina, que t´anima i que està de "cachondeo", havia estat l´any passat a càrrec del projecte i te les idees força clares tot i que en el projecte de salut no rasca gaire (més que l´altre si però tampoc és difícil era un negat).
Per cert avui he estat parlant gairebe dues hores amb ell i......................
"Hay un lugar aquí en mi corazón
Es el recuerdo de mi tierra
Allí donde la montaña protege al valle con valor
Y el agua clarafluye por su ladera
Allí el milagro existe de verdad
Cuando el sol convierte el agua en vino
Y sus buenas gentes no cesan de brindar
juntos al calor del hogar
Y al anochecer levantan sus copas
Mirando al cielo una vez mas
Implorando a dios que cuide sus campos
Por que de ellos su sangre saldrá
Ven a mi tierra a descubrir
el lugar donde nací
No querrás marchar de allí jamás
Y si tu tienes que partir
por muy lejos que hayas de ir
Viajara contigoel nombre de mi tierra"
Mi Tierra, Tierra Santa

dilluns, 21 de juliol de 2008

A.M.V.

AMV: Accident de Múltiples Víctimes.
Ahir cap a les 18:30 els militars ens van avisar que havia bolcat un camió de festucs carregat de gent i que s´esperaven molts ferits a l´hospital, ens van dir si hi volíem anar amb ells per donar un cop de ma........ens va faltar temps!!!! quan el tiu havia acabat de parlar ja erem a la porta de la base esperant l´escolta!!!!
Els ferits ja hi eren i la cosa, tot i que caòtica, estava força ben organitzada (tenint en compte on som)....tenien els ferits ingressats, dos a cada llit i la resta a terra....... Nosaltres vam col·laborar en la organització, aprofitant la tenda de diarrees, que la vam utilitzar de PMO (Punt Mèdic d´Observació, me l´acabo d´inventar, je je je), amb 18 ferits a dins. Tambè es va obrir una sala de l´escola d´infermeria per ubicar-hi sis ferits més, i la resta a les habitacions de l´hospital.......total: 35 ferits, gairebè tots policontusions i alguna fractura però cap de molt greu.
Van ser un parell d´hores intenses on vaig poder posar en pràctica algunes coses dels simulacres del parc de bombers (amb menys mitjans tècnics i humans esclar).
Cap a les 21:00 vam tornar a la base, amb els militars que havien portat un camió amb tot de lliteres plegables que finalment no han fet falta.
Aquest matí ja ha tornat la calma i només quedaven uns 15 ferits ingressats......i hem tornat a la realitat del projecte, ufff......
Va estar be el "somni".......
"Igual que ayer
Llovía tristeza Como estrella fugaz
Que muere discreta, efímera
Sin dejar rastro al marchar
Hoy la mañana tiene la tontería
Y la mirada del Sol
Está cansina, legañosa y hastía
Despliega sus rayos con sopor
Estorba la mañana a quien
No es capaz de comprender
Que tres y seis no son diez
Que es quien es y no quien cree
Ahogar la locura es como intentar
Tapar y ocultar con un dedo el Sol
Parir pensamientos es como vaciar
Sólo con mis manos el mar..."
Los renglones torcidos de Dios, Mago de Oz
Per cert, els pàjarus (que en teoria són els que ens han d´avisar quan passa això i els que han de coordinar les necessitats de l´emergència) van aparèixer per l´hospital cap a les 20:30, quan ja estava tot més que control·lat i quan ens van veure...............es van quedar igual!!!! quins collons!!!! no hi ha manera......

diumenge, 20 de juliol de 2008

VIRUS...

Es nota que és cap de setmana d´estiu eh???? poquetes visites....snif, snif, snif..............(he de plorar una miqueta!!).
Com us vaig dir ahir, avui parlarem de l´epidèmia de virus que tenim en els ordinadors de la oficina. Desde que va venir l´informàtic que la cosa ha anat a pitjor (?????)......bè, tambè ha coincidit que ens han envait els enginyers afgans amb les seves "garrapates" (flas-disks, memories, pinganillus, llapis de memoria...)......tenim els anti-virus treballant de valent: Norton, Panda, NOD32, Avast, Autorun...hi ha varietat, ara mateix són els que més treballen de tota l´oficina. Avui se n´han eliminat 715!!!! i tots en el servidor, per tant es movien lliurement per totes les terminals.....
El pistatxo o festuc ha causat sensació.....avui a l´hospital erem "cuatro y el cabo" (aquest últim venia d´escolta, je je je).
Avui hem parlat amb l´Alfonso del projecte i ..............................................................
"Quisiera ser audaz
Navegar hacia el horizonte
Surcar las olas del mar
Sentir el viento en mi
Dominar la tempestad
Tener por rumbo las estrellas
Buscar mi sueño
donde el cielo aun sea azul
Viajar sin miedo a naufragar
Y una bandera solo izar
Libertad
Olvidar que el destino me engañó
que mi vida se escapo
perdida entre los muros
del destierro
Olvidar mi tormento y mi dolor
mi lamento y mi prisión
zarpar poniendo rumbo
rumbo al las estrellas
Rumbo al las estrellas
Poder volar allí"
Rumbo a las estrellas, Tierra Santa

dissabte, 19 de juliol de 2008

LLUM VERDA.....

Al projecte.....................JA JA JA JA (perdoneu per la ironia...)
No, la llum verda és perque ja s´ha obert la temporada de recollida del pistatxo. Desde el primer dia que soc aquí que n´havia sentit a parlar i tothom deia que quan sonen les sirenes de la ciutat avisant, la gent deixa les seves feines i marxa corrent a agafar lloc, es veu que es poden fer molts calers en molts pocs dies, per tant és un "caramel" pels afgans més pobres (nosaltres no tindrem tanta sort i els pàjarus es queden....).
Fins i tot, diuen que els malalts ingressats s´aixequen del llit, es vesteixen i marxen a recollir pistatxus.......demà us ho diré quan vagi a l´hospital (i marxen sense firmar l´alta voluntària!!! je je je).
El que si que us puc dir és que les sirenes de la ciutat han sonat a les 16h de la tarda i, a partir d´aquesta hora, ens hem quedat sense intèrprets i s´ha muntat un merder de sorolls, carros, cotxes i motos pitant, i molta, molta gent cridant pels carrers....imagineu com està la cosa que nosaltres a l´oficina hem estat callats durant una estona perque semblava que els teníem a tots a dins de la base........ara m´he posat els "cascos" amb el meu Rock&Roll a tope i llestos.
Per cert, a l´oficina ara mateix som 4 civils i 5 afgans treballant...ens estaran envaint subtilment??? Demà potser us parlaré d´un altre tema moooolt interessant.....els virus informàtics!!! jo crec que els ordinadors estan amb un xoc sèptic!!!!

Quisiera que mi voz fuera tan fuerte
que a veces retumbaran las montañas
y escuchárais las mentes-social-adormecidas
las palabras de amor de mi garganta.
Abrid los brazos, la mente y repartios
que sólo os enseñaron el odio y la avaricia
y yo quiero que todos como hermanos
repartamos amores, lágrimas y sonrisas.
....
Hay que dejar el camino social alquitranado
porque en él se nos quedan pegadas las pezuñas
hay que volar libre al sol y al viento
repartiendo el amor que tengas dentro.
Ama, ama y ensancha el alma, Extremoduro
El disc es titula "iros todos a tomar por el culo"..........a qui li podríem dedicar????

divendres, 18 de juliol de 2008

PRENDRE EL SOL

Si, això és que he fet durant el matí d´avui, i per tant, ara estic com una gamba.....amb la meva musiqueta, una coca-cola (light) i intentant no pensar en la feina que.....
Aquesta tarda, mercadillo, una estoneta de bàsquet i després de sopar volen veure una pel·lícula o sigui que ja tenim el plan del festiu fet i demà sant tornem-hi que aquí no ha passat rés......
Per cert, ahir al vespre vam fer una partideta de poker amb els calers del monopoly (una mica cutre tot plegat però és el que hi ha) i em vaig arruinar, no vaig guanyar ni una mà!!!! ja se sap, desafortunado en el juego, afortunado en amores i sino, mireu quin tros de dona que tinc!!!!!!!!!!!!
"Prediqué en el desierto,
pero nadie me escuchó.
Defendí lo indefendible,
mi gente me abandonó.
Cuánto tiempo ha pasado,
cuánto esfuerzo e ilusión,
contaré los sueños rotos
cuando reúna el valor.
Valor...
Ardo en rabia y mis deseos
son espuma sobre el mar.
Los suspiros de mi alma
no me dejan descansar.
He perdido la esperanza,
yace muerta a mis pies.
Solo os pido un deseo:
¡dadme algo en que creer!
En que creer...
Porque tengo el valor
de volver a empezar.
Dadme un poco de fe,
eso me bastará..."
Un poco de fe, Warcry
Pels 4 afghans que ens fan la vida, o el projecte, impossible.

DOBLE RACIÓ

M´oblidava de la cançó, la veritat és que costa una miqueta de trobar un tema per cada dia perque són força monòtons però pel comentari d´avui (que està abaix), he trobat aquesta......
Voy, año tras año siempre igual
Arrastro un sueño, pero no veo el final
A veces creo, que ya casi llegue
Mas cuando llego, el camino no acabe
Y pienso en dejarlo, todo y olvidarlo
Creo que será mejor
Seguiré el camino, que elija mi destino
Solo otro perdedor Yo no, yo no, yo no
Las fuerzas, me ayudan a continuar
Pero algún día, sé que se acabaran
Cuando eso pase, no tendré a donde ir
Lejos del principio, como tan lejos del fin
Y pienso en dejarlo, todo y olvidarlo
Creo que será mejor
Seguiré el camino, que elija mi destino
Solo otro perdedor Yo no, yo no, yo no
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Cuando parece que todo va mal
Siempre puede ir peor
Por muy mal que vaya, a mí me da igual
Solo sé que... Yo no... Yo no... Yo no, yo no, yo no
Y pienso en dejarlo, todo y olvidarlo
Creo que será mejor
Seguiré el camino, que elija mi destino
Solo otro perdedor
Yo no, yo no, yo no
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Quiero, Warcry.
Hi ha dies de tot.....

dijous, 17 de juliol de 2008

PACIÈNCIA

Sort que és dijous i demà tenim festa!!!! Aquests afgans acaben amb la paciència de la persona més tranquil·la del món.....que si vull això, que si vull lo altre, que si comprem aquesta cosa, que si comprem l´altra.....i quan els hi pregunten perque ho volen, llavors no saben què contestar!! ho volen i punt!! i si només fos un dia doncs encara es podria suportar i entendre però cada dia desde el mes de febrer......doncs, la veritat, cansa una miqueta i això fa que et preguntis realment què coi hi fas aquí......

Sempre ens quedaran les birrilles, tot i que els paracas són una miqueta més "sosillos" i serios que els altres, i això fa que, per exemple avui, haguem acabat jugant una partideta de poker entre civils per que ells van a la seva bola.

El que si que és veritat és que els dies continuen passant volant i demà ja farà 15 dies que vaig marxar d´Spain.

Hi ha dies de tot, però les coses no marxen com un espera i això desanima força quan veus que van passant els dies i qualsevol millora costa sang, suor, llàgrimes i paciència, moooolta paciència!!!

dimecres, 16 de juliol de 2008

CERIMONIA

Perdoneu pel retard però es que aquesta nit a les 21h s´ha cel·lebrat una cerimònia en motiu de la diada de Ntra Sra del Carme, en memoria dels caiguts en acte de guerra i no se que més. L´acte s´ha cel·lebrat a la plaça major (és la única que hi ha), han recitat una oració en plan.....o la victoria o morir.......i en silenci han anat desfilant....i tot això amb els civils allà mirant sense saber exactament que hi fèiem. Jo he estat recordant amb una cervesseta a la ma la festa del Carme de Llançà (la festa del port), però m´he comportat i no li he tirat a ningú per sobre, je je je.
Aquesta tarda hem anat a fer el check-list (inventari) del material de les ambulàncies, ara mateix de les poques il·lusions que hi ha per aquí, perque probablement aquest cap de setmana començarem el desplegament progressiu. Començarem per la capital de provincia, on hi haurà de moment un vehicle i potser en un futur dos, amb un conductor sense coneixements sanitaris, això vindrà més tard quan tinguem tot el sistema en marxa. O sigui, que m´he passat gairebè dues hores revisant uns vehicles que estan a ple sol, plens de pols i terra.......he arribat a la base que semblava que venia qui sap d´on, però ha estat be tornar-me a trobar amb camilles, oxigens, fèrules, motxilles, taules espinals, matalassos de buit......como en los viejos tiempos!!!!!
Per cert, demà entra en vigor el nou horari i ens aixecarem a les 6:00h (que be!!!!), o sigui que els adictes al messenger haureu de fer un esforç i connectar-vos una estoneta abans de lo habitual perque aniré a dormir abans (Ohhhhh!!!!).

dimarts, 15 de juliol de 2008

"AGULLETES"

No se si es diu aixi en català.....em sembla que no, però et deixen igual de baldat!!!
Doncs si, un parell de dies jugant a bàsquet per la tarda i ja em fa mal tot. Aquest matí no em podia moure i quan he anat a l´hospital semblava que m´havien fotut una pallissa. Però la veritat és que va molt be, és la manera que he trobat de plegar de la feina i desconectar una estoneta, i de passada entrenar-me per quan torni a Calabuig (Pibe, prepareu-vos!!!).
A la feina estem atacant a sac, hem començat per la planta de pediatria i tenim els pàjarus suant de valent, i no precissament per la calor tot i que cada dia en fa més. A part d´això, estem preparant el trasllat al nou edifici de l´hospital i fent els primers passos del futur Badghis Ambulance Service (BAS), o el que és el mateix, el projecte de les ambulancies, que per cert ja són aquí i fan goig (10 toyotes 4x4 de color blau i un de vermell), ara falta veure com encaixen a la provincia...........
Ha estat un dia tranquil·let, es nota que els lejias ja són fora....Han marxat aquest matí, el comiat ha estat bè i m´enduc molts records de molta gent guapa, sobretot l´Antonio, el DUI, amb el que ens hem fet una abraçada molt emotiva (trankis, m´he aguantat i no he plorat, ja soc tot un home, je je je).

dilluns, 14 de juliol de 2008

LA PRIMERA i LA SEGONA

La primera dels paracas, tallar "sense voler" el cable de connexió a internet de tota la base (??????), comencem be!!!!!
A part d´això, monotonia diaria amb feina durant el dia i comiats de lejias de nit (sort que marxen aquesta matinada!!!!). Ens han convidat a tots a la seva festa d´aniversari (de la Legión)que és el dia 20 de setembre, per sort jo encara seré aquí i me la puc saltar perque m´han fet 5 cèntims i potser millor perque.........(hasta aquí puedo leer, je je je).
La segona dels paracas....segurament a partir del dissabte ens canvien l´horari de la base, començarem una hora abans al matí......ostres, que be!!! m´hauré d´aixecar a les 5:30 per poder anar a esmorzar a les 6h i començar a treballar a les 7h del matí, em fa una il·lusió que no us ho podeu ni imaginar...........suposo que serà acostumar-se però........ja els hi val!!!!!!!!!
Per cert, darrerament han sortit forces noticies negatives (bèl·liques) d´Afganistan. No patiu, són altres zones del pais que estan molt allunyades d´on sóc jo, aquí la situació tot i ser de "relativa calma", està tranquil·leta i no ha passat res d´important. Aixi que trankis!!!!!!

dissabte, 12 de juliol de 2008

LA TOA

Aquest matí s´ha cel·lebrat l´acte militar de la TOA, o el que és el mateix, Transferencia Oficial de Autoridad, entre els lejias i els paracas, per tant ara ja manen ells. Ha estat un acte amd mini-desfilada militar, paraules d´ambdos coronels i generals......i els civils estavem mirant l´acte drets, a ple sol i a les 12 del migdia......sort que només ha durat.......1 hora!!!! estan una miqueta sonats aquests paios, entre els actes oficials al migdia amb 40º a l´ombra i els vols en avió de matinada.....no hi ha qui els entengui!!! je je je.
A la tarda, reunió general de 3h per veure com van els diferents projectes, joder!! tres hores!!! tot i la durada, he de dir que ha estat be i força interessant per veure una miqueta com s´ho munta el nou jefe i tambè com estan els diferents projectes i poder veure les dificultats que tenim tots, que són les mateixes bàsicament...
I després partidet de bàsquet amb uns paracas que acaben d´arrivar..............només he aguantat 30 minuts!!!! m´han fotut una canya que ara mateix estic arrastrant-me per la base! sort que aquest vespre fem un soparet amb pernilet i "queimada", je je je.

divendres, 11 de juliol de 2008

PRIMER DIVENDRES FESTIU

Avui, primer divendres que passo novament a QiN, primer dia de festa i per tant avorriment, tot i que amb la PSP passa més lleuger....he fet una marató!!!! tinc "agulletes" en els dits, je je je.
A part de la Play, he anat una estoneta al mercadillo i......bè, la mercaderia és la mateixa, no ha canviat res i no hi ha gaires novetats. De moment avui no m´he comprat res, tot i que hi havia un rellotge força guapo.....la propera setmana segur que cau, je je je.
Ahir no vaig poder escriure, vaig estar treballant fins tard i després ja vaig empalmar amb la despedida de l´Alberto (el de les paelles, que marxa dimarts) i dels lejias que han marxat aquest mati. Podeu imaginar com vaig acabar tenint en compte que avui era festa i m´he aixecat a les 12h del matí.......senyor! quins esforços!!!
D´altra banda, ja tenim la base innundada de "paracas"........són tots iguals: Cabell rapat i sense barba ni patilles. Jo, veient que la moda estiu-tardor serà aquesta, de moment m´he afaitat, el tema de les grenyes potser el deixo per més endavant (això d´anar rapadet.......primer m´haig de fer a la idea i després ja veurem.....je je je). A veure si aquesta vegada tornaré afaitat i rapat????....veieu, ja estic parlant de la tornada i tot just fa una setmaneta que he arribat; Necessito una miqueta més de temps per assimilar que torno a ser aquí, m´heu cuidat massa bè aquest mes per Figueres. Jo diria que m´anyoro una miqueta.....
I una altra prova és que del projecte encara no m´he posat al dia del tot, i tampoc rasco ni bola al furbolí....Ufffff!!!
"...Y miro atrás y creo hallar, un leve resplandor
Yo sé que allí ,en esa luz ,esta mi corazón
Me esta marcando el camino
De allí me trajo el destino
Que lejos esta la luz del norte
Que lejos esta mi ciudad
Que lejos han quedado ya mis sueños
Que duro es mirar atrás
Llorar sin una lagrima derramar..."
Luz del norte, Warcry.
Demà més, us ho prometo!!

dimecres, 9 de juliol de 2008

ESTRENEM OFICINA

Avui hem estrenat la nostra oficina personal dins les instal·lacions de l´hospital; Concretament en un dels despatxos de la primera planta de la nova escola d´infermeria. Tot i que l´edifici si que és nou, no te aire condicionat (o és acondicionat?? je je je), però si ventilador i amb això ja n´hi ha prou. Les taules i les cadires són de segona mà, de l´antiga oficina.....s´ha d´aprofitar tot!!!
La part dolenta és que ara haurem d´estar desde les 8:30 fins les 13h treballant allà, amb els pàjarus...o el que queda d´ells (je je je).
La part positiva és que tenim un contacte directe amb el personal de l´hospital durant tot el matí i així es pot treballar millor, més accessibilitat. I sembla que les hores passen més ràpid i no es fa tant pesat perque passem menys temps tancats a la base.
L´únic problema és que no hi ha internet i per tant no em puc connectar fins al migdia. Esperem que properament en poguem tenir.....
Aquesta nit cel·lebrem un aniversari.....no pregunteu de qui perque encara no ho se, però sembla que serà una festeta guapa amb pinxitos afgans, vinet....passar una estoneta, je je je, com si no hagués tingut prou festes quan he estat a casa!!! Ufffff, faré un esforç!!!!

dimarts, 8 de juliol de 2008

ALTES TEMPERATURES

Suportables, sobretot a la tarda, els matins a l´hospital són una miqueta més durs de passar perque allà no hi ha aire condicionat (o és acondicionat.....perque, el condicionem o l´acondicionem??,), sigui com sigui, fa molta calor a l´hospital!!! Si a això afegim que l´ambient està una miqueta "escalfat" pels canvis que hem començat a fer, doncs podríem parlar de temperatures molt altes, je je je.
Jo tot just m´estic situant, agafant el ritme d´aquí altra vegada (costa una miqueta tot plegat), espero que en un parell de dies estar a ple ritme altre cop. Ara em dedico a repassar el que hem estat fent i parlar amb l´Alfonso perque m´actualitzi la informació.
Tinc poc temps lliure i per això escric una miqueta tard, espero més endavant poder trobar una estoneta al migdia per poder escriure i no haver d´esperar a la nit.
Per cert, tenim futbolín nou.....igual que l´anterior però en nou. De moment vaig una miqueta peix però igual que abans, espero agafar el ritme aviat.....si pot ser abans que arribin els paracas, que per cert, algún ja tenim per aquí.
Els propers dies seran durs......comencen les despedides del lejias i això ja us podeu imaginar el que vol dir....je je je.
Buenas noches, amigo
No te olvides ahora que te vas
Que tienes un amigo,
Difícil de llevar
Siempre de mal humor
Pero al fin y al cabo amigo
Pero antes de marchar
Podríamos volver a bailar
y a beber sin parar,
No olvides que la noche es siempre como tu
La quieras ver o imaginar, en tu ciudad
Buenas noches amigo, La Fuga.
Pa los lejias!!!!!

dilluns, 7 de juliol de 2008

LA BENVINGUDA...

El viatje de tornada va ser molt diferent al primer.....en 2 dies ja estava a QiN, i això que vaig fer nit a Manás que si no, arribo el mateix dia.
Vam sortir de Madrid a les sis de la tarda del divendres, en un avió gran (sort!!!), i em vaig passar el viatje mirant pelis de DVD i jugant a la Play (je je je), en fi, que a les 6 del matí estavem a Manàs i m´han dit que m´havia de quedar....que hi farem!!! La base americana és molt avorrida i he estat una miqueta agobiadet fins que a les vuit del vespre.......ha arribat el primer contingent de lejias de QiN que ja tornaven cap a Spain.....a partir d´aquí, tot felicitacions, abraçades i bon rotllo amb la gent que he conviscut durant tres mesos i que encara s´enrecordaven de mi...casi m´emociono i tot.
Al matí vaig sortir cap a QiN amb els paracas i a l´arribar al PRT.........Sorpresa!!!! Tothom, tothom, donant-me l´enhorabona i la benvinguda un altre cop, he flipat!!!!
Després de veure l´Alfonso (ja era hora després de dos mesos!!!), m´ha posat al dia i he tocat de peus a terra......Novament a Qala-i-Naw, no ha canviat gairebè rés....però ja hi tornem a ser i a veure com va aquest trimestre, a veure si podem treure bones notes (je je je).
Avui ja he anat a l´hospital....tot igual.....he vist els pàjarus......tots igual de "pàjarus".......o sigui que rés, ràpidament s´agafa la monotonia d´aquí.......
"Dichoso es el que ve
que cielo y horizonte
condenados están a tenerse que entender
Juicioso es el que cree
que no existe partida
en la que no haya que
arriesgar para vencer
La felicidad no consiste en todo tener
si no en saber sacar, lo bueno que te da
ve antes salir el sol,
un águila o un halcón
que una legión de buhos en formación
Yo te mostraré
que todo en esta vida
lo puedes tener
si en ti logras creer
y te enseñaré a vencer a tu enemigo
que no son los demás
eres tú, ¡¡eres tú!!
hay que fracasar y a veces fondo tocar
para ver la luzy esta vida apreciar
la felicidad no consiste en todo tener
Si no en saber sacar, lo bueno que te da
yo te cantaré una nana
y mi voz te arropará
y en tus sabana, mi aliento
las pesadillas se irán...
El atrapasueños, Mago de Oz.
Per cert, tenim jefe nou i de moment tothom està molt content, sembla que la cosa ha canviat!!!

diumenge, 6 de juliol de 2008

INTENTARE FER UN RESUM...



Vaig a intentar fer un resum d´aquest mes de juny que ha passat a caseta i que he disfrutat com si fos un nen petit.


Abans però, m´agradaria demanar disculpes a tota aquella gent a qui no he vist, no ha estat per falta de ganes de veritat, jo pensava que un mes donaria per molt i la veritat és que m´han faltat uns quants dies per poder fer tot el que volia fer. Sobretot els "meus" corretorns i ESB que no els he vist a tots i m´ha sapigut molt greu.....a tots vosaltres us prometo que el proper octubre, durant el descans, prioritzaré la visita que aquest juny no us he pogut fer.


El passat 30 de maig a la mitjanit arribava a BCN després d´un viatje de dos dies i mig que em va arribar a portar fins a Moscú (tot per via civil), per variar, aquest viatjet va ser tota una aventura amb carreres d´última hora pels aeroports, interminables hores d´espera sense saber si podríem empalmar amb el vol següent.....però per fi arribava i.......sorpresa, amb la barba de 4 mesos i les grenyes, no em va conèixer ningú, ni la que ara ja és la meva dona!!!! Si que es pot canviar en tant poc temps!!! va estar bè (je je je)......a partir d´aquí tot va ser un anar i venir, veure la màxima gent possible, fer cafes, dinars, sopars, cervessetes......sense parar ni un moment!!!! i amb molta, moltíssima alegria de poer compartir totes les experiències que vaig viure....per mi ha estat un plaer repetir-ho tantes vegades!!!


El dia 14 de juny, com podeu veure a la foto, LA IRANTZU i JO ENS VAM CASAR (després de moooolts impediments com no), va ser un gran dia i tot va sortir rodó, ens ho vam passar molt be i la gent tambè (Aquí tambè vull demanar disculpes a molta gent perque les invitacions van arribar molt tard i molta gent no va poder venir, especialment l´Anna Serra de que hi de dir que em vaig equivocar amb la adreça i quan ho vaig veure ja era massa tard (Ho sento Anna!!!).
La resta del mes va continuar de la mateixa forma, festeta amunt i festeta avall, amb una paella familiar a Llançà que va fer el meu pare i que estava boníssssssima!!!!! tambè, el sopar amb la gent d´urgències, que em va agafar totalment desprevingut i per sorpresa. Va estar molt i molt be i he de reconèixer que tenia molta por per si em tornaven totes les que jo havia fet, però es van comportar i m´ho vaig passar de conya.
I així han anat passant tots els dies fins el divendres que vaig enfilar el caminet de tornada cap al "paradís" de Qala-i-Naw (he de dir que en part en tenia ganes perque he acabat reventat de tantes cel·lebracions, je je je).
Ara ja soc a Qala-i-Naw, he arribat aquest migdia i.........sabeu que, us ho explico demà, ok? per avui ja n´hi ha prou, je je je.
"CADA VEZ,
QUE ALGO HA IDO MAL
SIEMPRE ESTABAS A MI LADO
INTENTÁNDOME AYUDAR
CADA VEZ,
QUE HEMOS HECHO UNA CANCIÓN
CON PACIENCIA HAS ESCUCHADO
LOS FRUTOS DE LA ILUSIÓN.
CUANTAS HORAS HAS PASADO
ESCUCHÁNDOME HABLAR
RELATANDO MIS PROYECTOS
Y MI FORMA DE PENSAR
NO CREAS QUE NO AGRADEZCO
LO QUE TU HAS HECHO POR MÍ
POR QUE TÚ,
ME HAS HECHO FELIZ
HAS CAMBIADO MI VIDA
Y CREO QUE PARA BIEN
Y MI MENTE NUNCA OLVIDA
EL DÍA EN QUE TÉ ENCONTRÉ
CUANDO DUERMO EN TU REGAZO
SIENTO UNA INMENSA PAZ
JUNTO A TI, YO ESTOY SEGURO
SIEMPRE HAY TRANQUILIDAD
EN ESTE MUNDO DE LOCOS
TÚ ERES MI SALVACIÓN
ERES LA CIMA DEL MUNDO
QUE EXISTE A MÍ ALREDEDOR
SOLO UN DÍA ME PEDISTE
QUE TE HICIERA UNA CANCIÓN
Y HOY POR FIN,
TU DESEO SE CUMPLIÓ
OH AMOR,
SÉ QUE EL FUEGO PERDURARÁ
AUNQUE PASEN MIL AÑOS,
YA NADA LO APAGARÁ
AMOR SÉ,
QUE TÚ ERES PARA MÍ
ESA CHISPA DE VIDA
QUE ME AYUDA A SEGUIR
ME AYUDA A LUCHAR,
JUNTO A TI... "
Per la Irantzu, la meva dona.