dimecres, 30 de juliol de 2008

LA MARE DE DEU D´AGOST

Torno a casa el proper 15 d´agost (si tot va be).
La decissió està presa i els passos a seguir fets. Aquest migdia, després de parlar ahir amb la sots-Directora General de Madrid, he enviat via mail la meva renuncia a la plaça de Coordinador Sanitari de QiN.
Les raons, no les penjaré a la xarxa. Espero que ens anem retrobant per l´Empordà i us ho pugui explicar directament i ho pogueu comprendre. No ha estat una decissió fàcil (ni molt menys) i fa molts dies que hi penso, que intento trobar-li un sentit a seguir endavant i no hi ha hagut manera.......es cert, podria quedar-me i anar fent coses en les que no hi crec, si, però no seria honest amb mi mateix i prefereixo deixar-ho aquí.....si ha de venir un altre, amb aire fresc, doncs molt millor.....
La lletra d´aquesta cançò és, segurament de les millors que personalment he escoltat mai......."Un mar de estrellas" de Warcry.
"Amanece y sentado junto al mar
la mirada fija en la inmensidad
esbozando una sonrisa
imaginando no despertar
hubo un tiempo en le que el hombre fue feliz
disfrutando cada día su existir
ella era toda su vida
su principio y su fin
Y aunque el mar se la llevo, el aun oye su voz
susurrándole frases de amor
cada día se le ve,
sentado al amanecer
esperando verla volver
Un deseo cada amanecer
y un lamento cada atardecer
esperando, deseando que la muerte
venga pronto a por él
[Mas un día, ya no apareció
en la playa ya no se le vio
ya por fin esta contento
la muerte se lo llevo
Y en el cielo se les ve
casi hasta el amanecer
por fin juntos otra vez
se reflejan sobre el mar
al llegar la oscuridad
y las lagrimas ya no volverán"

5 comentaris:

Isa ha dit...

Hola Toni!

D'una banda em sap greu que no hagis pogut dur a terme els teus somnis, però estic segura que durant aquests mesos has col.laborat d'alguna manera en un projecte que potser en un futur llunyà arribi a convertir-se en una realitat.
Però d'altra banda estic molt contenta perquè tornes a casa, amb la teva familia, els teus amics i LA TEVA DONA!
Bueno, bueno, ara ja no teniu excusa per venir un cap de setmana a Frankfurt. Amb la Irantzu ja n'hem parlat ;-)
Un petonàs molt fort!
Isa
Escolta, que faré jo ara sense blog?!

Irantzu ha dit...

Hola company! has estat molt valent en prendre aquesta decisió, sé de primera mà que no ha estat gens fàcil, n'hem parlat molt d'això i després de sopesar totes les circunstàncies era la millor opció, com dius tu, la més honesta.

Ens has demostrat a tots que pots fer tot el que et proposis, però de vegades les coses no depenen només d'un mateix. Estem molt orgullosos de tu i t'esperem amb els braços oberts!!i jo la primera!!!! 5 mesos a Afganistan es diuen ràpid!!!!

Saps que facis el que facis, siguis on siguis sempre tindras a la teva companya de pis recolzan-te en tot el que decideixis.

Ens veiem molt i molt aviat!!!i disfrutarem dels darrers dies que queden d'agost.

Petons
Irantzu.

Ps. El gos està molt millor!! ara que arribes et tocarà pringar i donar-li tu el xarop!!!!que avui ha rebut esquitxades fins i tot la gatita....

Bet ha dit...

Ei germanet!
Pel que se ha estat dif´cil la decisió, però en part tb me n'alegro de tornar-te a tenir a prop!!! així sabré a qui trucar si m'agafa un mal de queixal!! jejeje!!
Estic convençuda que has fet tot el que podies per intentar aportar un granet de sorra a la tasca, i tb estic segura que l'has portat, i que has canviat algunes coses, o algunes maneres de pensar, encara quepotser ara no ho sàpigues!
Bé, si tornes això vol dir que aviat tindre una nova paella a llançà!!! que el papa està molt soso i no en fa mai!!!!jejeje
Bé t'esperem amb candeletes!!!!
Un petonas!!1 i acaba de disfrutar el que puguis!!!

Anna i David ha dit...

Hola Toni,
ens sap greu que l'aventura no hagi anat tal com havia d'haver anat. Però segur que el teu pas per aquelles terres s'ha notat i segur que hi queda alguo. I tot el que tu t'emportes!

Pués res, ara a preparar la tornada que d'aquí 15 dies ja estaràs per aquí, i ja t'ho juro que aquí carda una calor!!!!!!!

ânims i petons,
ANNA i DAVID

Anònim ha dit...

Toni, aixó de l'estiu porta molta feina i no he pogut anar al dia amb el teu blog.

Ara veig que tornes i ho sento molt per lo que s'entreveu de decepció, pero m'alegro perque estic segur que es una decisió difícil i honesta.

I pot ser es aixó el que ens portem d'enriquidor quan la vida ens fot un cop als nostres somnis: la seguretat de que podem encaixar el cop i seguir endavant i que podem prendre les nostres decisions d'acord amb la nostra conciència.

T'has fet mes fort, i per tant, el teu somni i els teus ideals no estan en retirada, ben al contrari son al bon cami. Vindrán altres que estirarán una altra miqueta i tot la meva ignorancia musical, per seguir la teva costum de fer l'epilog amb una canço, em ve al cap allo de:

"Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar."

Tenim pendent fer una BBQ, no deixarem que s'ens vaigi l'estiu sense ferla.