divendres, 18 d’abril del 2008

SE M´ACUT.........

2on comentari avui(abans cal llegir el comentari anterior).

Podríem convidar a una cinquantena de legionaris, amb l´Antonio al capdavant, a venir el 14 de juny, segur que si els hi dic, em diuen....sin pega!! A veure com s´ho prenen els de les cadires (???). Estic segur que estarien encantats i...... ja es notarien ja que hi són!!. S´ha de remoure cel i terra, això no es pot aturar, peti qui peti!!!!!!! M´han despertat i això.....ara es personal!

"Nada hay bajo el sol
que no tenga solución
nunca una noche venció
a un amanecer.
Hubo un tiempo en que todo me iba mal
perdido en la oscuridad
sin saber a donde ir
en mi vida se esfumó todo el color
solamente quedó en mi en color gris....
Nada hay bajo el sol
que no tenga solución
nunca una noche venció
a un amanecer"
Tu mismo, Warcry.

Només tolero 1 escalfacadires i és el del meu hospital, que quedi clar!!

DESDE AFGANISTAN.......

"Ese señor importante
que tiene que decidir
es un cargo relevante
no se puede prescindir
esa imagen convincente
que sale en televisión
madera de presidente
hombre serio
manda mas que los que mandan
es toda una autoridad
siempre sabe lo que dice
siempre se sabe callar
dice no ser millonario
con gran deportividad
suele vencer al contrario
muy formal

que tire la toalla!
que tire la toalla!
que tire la toalla!

artesano de promesas
hermético de pelar
se las da de independiente
no lo puede remediar
tiene arrugas en la frente
de querer ir mas allá
y nunca sabes cuando besa
de verdad

que tire la toalla!
que tire la toalla!
que tire la toalla!
que tire la toalla!
que tire la toalla!
que tire la toalla! "

"Que tire la toalla" Leño, pa siempre!

Dedicada a aquells que desde la comoditat de les seves inflexibles cadires, (el sistema és així i no em compliquis l´existència), tenen tot el dret a decidir sobre les ilusions i voluntats dels altres, encara que estigui lluny, treballant pel bè d´un altre poble que ha patit, i que a més, la data de tornada no depengui d´un mateix.......possiblement els costi identificar en un mapa, on és Afganistan..............continuarà.

dijous, 17 d’abril del 2008

NOMÉS EN PRIVAT....

Curiós això dels musulmans i la seva relació amb l´alcohol....
Pel que diuen els d´aquí, no poden consumir alcohol en públic, està prohibit per la religió, en canvi, està permès en privat, en "petit comité". Es veu que durant l´època dels russos, la beguda més comuna era, com no, el vodka i alguna altra que extreien d´alguns fruits. Més endavant, durant l´època talib, al ser tant religiosament radicals, el fet de consumir, encara que fos en privat o el simple fet de vendre alcohol, estava molt castigat (no m´ho vull ni imaginar) i era gairebè impossible aconseguir-ne una miqueta, ni a la gran ciutat Herat! Però, com he dit moltes vegades, aquesta gent és molt "pícara" i se les saben totes....que no hi ha alcohol a les botigues....doncs ens fem els cubatilles amb l´alcohol de l´hospital (!!!!!!!), "but it was very dangerous" diu el que ens ho explica, joder, i tant que és perillos!!!.

Avui, un dels nostres "cuentacuentos" particular ens ha vingut a veure al campament, està sol a la ciutat, la dona, les criatures, els amics, tots viuen fora......està tristot, els anyora i ens ha demanat quatre birrilles per pendre aquesta nit, en privat i a nosaltres ens ha tocat la fibra i li hem dit...cap problema, i a més, aquesta ronda la paguem nosaltres!!!
"Alza tu cerveza,
brinda por la libertad
y que el cielo te espere
pues el infierno es este bar
Si la noche es tan oscura que
ni tus propias manos consigues ver
ten seguro que amanecerá
y mientras tanto te invito a mi bar..."
La posada de los muerto, Mago de Oz.

Jo tambè em demanaré 4 birrilles que estic en una situació molt semblant. Salut!!

dimecres, 16 d’abril del 2008

"SIN PEGA"

És la frase més repetida del PRT (Juntament amb "a la orden"). Tothom la diu, tots els militars la tenen gravada al cap.....Que hay que hacer esto.....sin pega! Que hay que hacer lo otro......sin pega! Que tenemos que ir a.......sin pega! Que ahora ha cambiado y...........sin pega! Que la nova ministra de defensa es una dona........sin pega! Que és catalana.......sin pega! Que està molt prenyada.........sin pega! de veritat que així es viu d´aquesta manera el canvi en el ministeri, una altra cosa potser no tenen però disciplina, la que vulguis i més. Només hi ha un petit detall que no ha acabat d´agradar per aquí sobre aquest tema. Sembla ser que te previst viatjar a Herat a fer una visita a les tropes espanyoles (no se sap quan); Cal dir que el PRT d´Herat està sota la bandera italiana (no és espanyol) i que l´únic PRT de tot Afganistan amb bandera spanish és el nostre de Qala-i-Naw i, per tant, seria interessant una visita a totes les tropes! Ja semblo una més, oi? M´estic integrant que dona gust, volia penjar una foto que tinc però l´ordinador diu que ell tambè està en plan vago (s´haurà posat d´acord amb els pàjarus) i no me la deixa adjuntar, potser més endavant, tot i que aquesta l´hauria de guardar perque serà històrica!
Aquest migdia, desprès de dinar, hem pogut assistir a un recital de Karaoke de l´Antonio (jo no, l´altre infermer) a la cantina, amb cançons d´en Julio Iglesias, a mi m´ha recordat els diumenges al matí a casa els meus pares (je je je). Ens hem fet un fart de riure! jo he sortit plorant de la cantina! Sort que per dinar hi havia fanta de naranja y no mirinda que si no....!
"Y es que yo
amo la vida y amo el amor,
soy un truhán soy un señor
y casi fiel en el amor"
Soy un truhán, versió Antonio
(jo quan sigui gran vull ser com ell...je je je).

JO JA LA TINC.....i VOSALTRES??

PROGRAMACIÓ EMBARRACA´T 2008. Surt en el diari "The Qala-i-naw post"

Divendres 25 d'Abril
a partir de les 22h30, Cadena 100 presenta
Jordi Rubau
Dept.
Gossos
Dissabte 26 d'Abril
a les 19h00 Mostra de begudes típiques a la Barraca d'ACAFICa partir de les 22h30 concerts de
The Gruixut's
Los Suaves
Diumenge 27 d'Abril
a les 19h00 concert del grup Macedòniaa partir de les 22h00 Concurs de música jove Joan Trayter
Dilluns 28 d'Abril

a partir de les 22h00 Concurs de música jove Joan Trayter
Dimarts 29 d'Abril

a partir de les 22h00 Concurs de música jove Joan Trayter
Dimecres 30 d'Abril

a partir de les 21h00 concerts de
Herbert de Miranda Grup
Doctor Calypso
Orquestra Di-versiones
Després de l'últim concert:
Concurs de floretes en català a la barraca de Joventuts d'Esquerra Republicana
Concurs d'Air Guitar a la barraca de Xiprers al Vent
Dijous 1 de Maig
a partir de les 22h30 concerts de
Filippo Landini
Pastora
Divendres 2 de Maig
a les 21h00 Festicurts 2008a partir de les 22h30 concerts de
Smoking Stones
Bosk
Dissabte 3 de Maig
a les 21h00 Festicurts 2008a partir de les 22h30 concerts de
Dekrèpits
Obrint Pas

Dept, Suaves, pastora, smoking stones i Bosk...no està malament, jo crec que ho han fet a propòsit perque no hi soc......segur que el 2009 portaran els de OT!!!!

dimarts, 15 d’abril del 2008

L´ABELLA AH-MAIA


"y a la pequeña abeja la llamaron Ah-Maia......" Bè, petita precisament no és. Desconec de què s´alimenten però gana no passen segur!

Avui als nostres estimats "pájarus" els hi hem fet una proposta "sorprenent" (ultimament ens estem lluint amb l´Alfonso) de cares a traspassar-la posteriorment al director de l´hospital. Els hi hem dit: Què us sembla si obrim l´hospital nou però en comptes de ficar-hi els homes, comencem per ubicar la maternitat i pediatria?????? " . Amb la cara pagaven!!!! Desprès han començat a divagar....divagar....i divagar....els hi hem donat 24h perque s´ho pensin perque dijous anirem amb la proposta al director, pot ser molt i molt curiós. El cert és que no ho fem per fotre, ho fem perque realment les plantes de maternitat i pediatria són les que estan pitjor i les que més es beneficiarien del nou hospital (d´entrada el nou edifici està pensat perque només hi vagin els homes). Ja veurem si tira endavant la nostra proposta. Per cert, els hi hem preguntat "què us semblaria traslladar la nostra (la seva vaja) oficina a les noves instal·lacions de l´hospital, amb més espais i en un edifici nou, Ui! ja l´hem tornat a liar......diuen que ja estan bè on estan i que la única cosa que necessiten és internet (gratis of course!!). Jo crec que és perque potser els tindríem més controlats......
"...Un camino cerca de un camino
todo el tiempo para andar,
un amigo cerca de otro amigo,
no morir de soledad.
Sobre la mesa hay,
una carta de amor
sobre la mesa hay,
una estrella de tu corazón.
Junto a ti todo es mejor
junto a ti la vida es algo más..."
Junto a ti, Panzer .
x l´Airantzu.
Historia de la canción: La oí por primera y última vez hace ya 20 años durante un verano en Villeguillo. La tenía grabada mi primo Oscar y pensé....la mejor balada del Heavy español!!!! Desde entonces no la había vuelto a oir y la encontré, por casualidad, en internet.
A vegades has de marxar lluny per valorar les coses que tens aprop.....

dilluns, 14 d’abril del 2008

THE WARM MAN CHAIRS

Si ahir parlavem de llegendes, avui us parlarè d´un altre home que ho serà properament en el nostre hospi, es tracta de l´encarregat de manteniment (Mohammadnolos de Figueres, salvant les distàncies, vaja). Diu la "llegenda" que fa exactament tres setmanes se li va dir que havia d´arreglar un lavabo de la zona de consultes, bè doncs, a dia d´avui encara no està sol·lucionat, el problema es que no ha estat precisament ocupat tots aquests dies....jo, desde que el conec (i ja fa més d´un mes) sempre, sempre, sempre l´he vist sentat a la cadira, en mig del pati de l´hospi i sense fer absolutament rés (cal dir que aquest senyor cobra un plus força alt per ser encarregat de manteniment). Avui se m´ha acabat la paciència i li he dit (bè, li ha dit el traductor...) que no cobraria el plus, que aquí es venia a treballar (si més no que ho faci veure,home!!)........ i el senyor s´ha ofès!! i s´ha tornat a sentar a la cadira!!! Com si rés!!! .
Amb el metge hem prés una decisió dràstica i sense precedents: Crearem un nou lloc de treball pensat per ell: "l´escalfador de cadires" (interessats podeu enviar el curriculum a...je je je). No hi ha rés com ser un bon assessor, oi?

"Dicen que somos ruidosos
los oidos sufren mucho
que cuando estamos tocando
armamos mucho follón
Que critiquen lo que quieran
seguimos con nuestro asunto
no saben que el rock amigo
se escucha con el corazón..."
Esta vida me va a matar, Los Suaves.
Barraques 2008 (les primeres que no hi seré...ohhhhh!!)

diumenge, 13 d’abril del 2008

LA LLEGENDA


Parlen els d´aquí d´un heroi nacional de "la història moderna" d´Afganistan. El General Massoud, conegut com el lleó de Panjshir (lleó dels cinc lleons), general dels Mujahideen -cavallers que van lluitar contra els soviètics- diuen que va ser el gran líder dels afgans en la seva lluita contra l´invasió russa i que només pronunciar el seu nom, els russos fugien....Està considerat el gran líder, més enllà dels mullahs, de l´Afganistan dels últims anys i un personatge admirat per tothom aquí, sense distinció d´ètnia, ells el comparen amb el Che Guevara.
Diuen que Massoud va ser assassinat pels talibans a principis del segle XX. Sembla ser que un d´ells es va fer passar per un periodista que el volia entrevistar i...... Molts dels nens que van nèixer durant l´ocupació soviètica ara porten el seu nom, estem parlant de milers de Massouds d´uns 30-35 anys arreu del país.

"Que hay amigo,
al otro lado del silencio,
Que hay amigo,
al otro lado del silencio..."
Al otro lado del silencio, Angeles del infierno.

El 9 de mates: Primer examen de 3er de BUP amb la Masferrer.

Imatge google

divendres, 11 d’abril del 2008

1/2 de 1/3 = 1/6

Una vegada vaig treure un 9 de matemàtiques! Bè, pels que no ho heu entès, avui anem just per la meitat de la primera part de la trilogia del nostre viatje. Fa exactament 45 dies que vaig marxar i queden (si tot anès rodat) exactament 45 dies més per tornar a caseta a descansar un mes..........ja no m´enrollo més que desprès hi ha gent que em diu que li cau la llagrimeta (je je je). Avui tambè és dia de descans i per tant estic d´un "vago"!, m´he aixecat tope tard i no he fotut rés de rés, he anat a dinar i ara una miqueta de migdiada per esperar l´hora del mercadillo (un altre rellotge??? ja veurem....). Com que no tinc gaire rés per explicar, si que vull fer una crida a tota la gent que entra al blog (i se que és molta!) però que no "s´atreveixen" a deixar un comentari, us convido a escriure alguna coseta.....tots els comentaris són interessants, vinguin de qui vinguin i seran benvinguts, a més, quants més serem més riurem i es tracta d´això; Saludar, comentar jugades del blog, comentar jugades de Figueres, preguntar coses, demanar que parli d´algo en concret, fins i tot podeu demanar lletres de cançons (si poden ser rockeres millor, je je, je) ... Tot el que us passi pel cap. Fins i tot enviar alguna foto al mail perque l´adjunti al blog, sempre i quan no siguin de mi quan era petit, eh? i siguin autoritzades per tots els públics.
Doncs, rés, a passar el dia de festa.........................de festa!!!
So close no matter how far
Couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
And nothing else matters

Never opened myself this way
Life is ours, we live it our way
All these words I don't just say
And nothing else matters

Trust I seek and I find in you
Every day for us something new
Open mind for a different view
And nothing else matters

Never cared for what they do
Never cared for what they know
But I know

So close no matter how far
It couldn't be much more from the heart
Forever trusting who we are
And nothing else matters

Never cared for what they do
Never cared for what they know
But I know
"Nothing else matters" Metallica.
Un petonàs runchi!!

dijous, 10 d’abril del 2008

PAJAROS DE BARRO......


Gairebè 24h amb pluja i el camí a l´hospital aquest matí ha estat una aventura. Jo, amb les meves "superbotes swat negres" he quedat de fang fins gairebè el genoll!!!!!! (t´imagines que arrivo així a casa Airantzu????). Ha estat divertit i diferent, tant de sol i tot tant sec, convenia i molt aquestes hores d´aigua. El més divertit ha estat quan un dels "pájarus" metges m´ha comentat d´anar a l´oficina, que tenim un parell de carrers més amunt de l´hospital, per començar a preparar el tema ambulàncies, jo li he dit: Som-hi!! doncs hi volia anar amb l´ambulància vella que tenim, per no embrutar-se (traje i sabatetes, ben net i polit) i jo li he dit que no, que jo no anava en cotxe perque llavors la meva escolta havia d´anar a "paso ligero" i amb la pluja (imagineu, jo dins l´ambulancia i tot de soldats corrent al meu voltant, sort que no anava de blanc, sino igual em comfonen amb el papa mòbil). Al final hem arribat a l´oficina, molls com ànecs (kua kua kua) i per sort, ens ho hem agafat tots vuit amb bon humor i hem estat rient mentre feiem un tè (quin fart de tè!!!). Endavant, BAS Badghis Ambulance Service!!!!!!!!..........Ara ja no plou i torna a fer calor, de moment s´ha acabat el fang........................
"Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy cierro yo el libro
de las horas muertas.
Hago pájaros de barro.
Hago pájaros de barro
y los hecho a volar....."
"pájaros de barro" Manolo García / Niña Pastori.


Parlant de "pájarus" figuerencs..........Què us sembla aquest peazo fashion nen!!! És el meu super-fillol , ARNAU, el "sugusboy".

dimecres, 9 d’abril del 2008

UNA MIQUETA D´HISTÒRIA......










Com que el dia no dóna per gaire tema avui, em sembla que m´enrollaré amb una miqueta d´història en general.....
Diuen els que són d´aquí, que fa molts i molts anys el poble afgà no era precissament una gent bèl·lica, ans al contrari, aquest país destacava per ser zona de pas de la ruta de la seda i tots els viatjers, comerciants (diuen que fins i tot el Gran Alexander va dormir varies vegades per aquí aprop de QiN).....feien estades aquí i el afgans eren coneguts per la seva hospitalitat. Sembla ser que fa ja uns quants anys, el britànics establerts a l´Ìndia i Pakistan van decidir pujar una miqueta més al nord i envair el que ara és terra afgana....Arrel d´aquesta acció, alguna coseta que van intentar els iranís i les posteriors amb els russos ja al sXX i ara amb els americans (així ho viuen ells, segons diuen), tot això ha anat sumant esforços per convertir el poble afgà en un poble lluitador, desconfiat i molt, molt orgullòs de si mateix que ha de "batallar" per mantenir-se amb la seva pròpia identitat.

Diu, a tall d´anècdota, el que m´ho explica, que els seus antecessors, de la seva família, havíen sortit a defensar les seves terres dels russos amb els pics i les aixades amb que treballaven la terra i les clavaven en els tancs soviètics, i que, així, amb la unió del poble afgà, va ser com van derrotar els invasors (és la seva opinió i el seu punt de vista, jo ni entro, ni surto).
Ara la situació és un pèl diferent perque el poble afgà no està unit, està dividit en dos grans grups i això, entre altres factors, és un dels condicionants que aquest país no acabi de tirar endavant......... Interessant???? espero que una miqueta si.
Ja fa dies que m´ho van explicar i avui era un moment com un altre per transmetre-ho a tothom..........
".....tierra labrada con los huesos
de hombres que lucharon por su libertad.
Nunca jamás, se nos quitó la libertad
si se intentó, nunca dudamos en luchar,
el cielo vió....."
Iberia (tot i que podria ser aquí) Warcry.

dimarts, 8 d’abril del 2008

LA BARBA

(és el 2on comentari d´avui, mireu l´anterior)
Suposo que ja heu vist el "peazo foto" del diari oi? Es veu tota la barba, eh? (que per cert,ja no la tinc................ així...........ara la tinc més llarga!!)Entre les grenyes i barba ja gairebè no es veu la cara (ni falta que fa, oi? pa lo que hay que ver!). Avui és el cumple del meu segon nebot preferit, l´Aniol, està fet un torete!!! Eva, envia´m foto del meu preferit que així la penjo, i si pot ser amb el sugus a la boca (je je je). Es que no us ho he explicat mai però el meu fillol, l´Arnau, s´ha de menjar un sugus cada dia fins que jo torni, en total són 90!! s´està posant les botes! perque ja en deu portar 42 si no m´equivoco, si de cas ja l´acompanyaré al dentista desprès (je je je).
Avui és el dia mundial de la Tubercul·losis (Ahhhh!!!) i a l´hospital hem fet una cel·lebració por todo lo alto, tenim un programa amb reconeixement internacional (és veritat). No varia gaire de les cel·lebracions a que estem acostumats, parlaments de les autoritats, regals pels participants, el Mullah amb les oracions a l´inici i al final de l´acte, això ha estat interessant, la veritat és que m´ha sorprès les ganes que hi fiquen i el sentiment que hi fiquen; I tot això amb en Toni sentat al costat del governador provincial (que serio eh?), tot en dari, of course! però aquesta vegada no m´he adormit i he aguantat com un campeón. M´han regalat una agenda i un rellotge de paret (?????) es veu que per aquí es considera un gran regal......(és una miqueta....curiós), i tambè un "titulillo" d´agraïment del govern a l´Agencia pel nostre suport i col·laboració, està bè, veieu com hi ha un altre tipus d´accions a Afganistan i que no estan rel·lacionades amb la destrucció i la por!
Una experiència, sobretot la part dels Mullah, interessant, molt interessant.
Gràcies per l´article Josep Maria!!!
"Tengo un puñado de grandes ideas,
y estoy perdido en este desierto,
el viejo club de los perdedores,
hizo de mi el socio perfecto,
pero esta vez tengo la respuesta
y serviré a mi suerte la mejor bandeja
Hagan juego señores,
el mundo está en la mesa,
todos contra todos,
esa sera mi apuesta"
Todos contra todos, Tako.

Per la Irantzu, un petó

FELICITATS ANIOL!!!!!!!! 1 ANY!!!!!!!!


Aprofito per felicitar al meu cosí, en Quim per la beca, Felicitats a tu tambè!!!!

dilluns, 7 d’abril del 2008

HEADHACHE

UFFFFF!!! Em sembla que ahir vaig pensar massa (no estic acostumat, je je je) perque avui m´he passat tot el dia amb un mal de cap que no marxava ni amb el miraculós ibuprofe! ara estic millor però m´he passat tota la tarda al llit, per això escric una miqueta tard avui. Suposo que tambè ha ajudat el fet que aquest matí he estat reunit amb 10 afgans del comité de salut de la provincia i han estat dues hores parlant en dari (!!!!!!!) i jo allà, amb un dels metges que en teoria m´havia de traduir però després de cada parrafada en dari em deia "that´s not important" i jo al final he pensat, amb el mal de cap que tinc, aquestes persones parlant en dari i cap dels temes és important (segons el metge), doncs a dormir......i m´he quedat sobat a la reunió, he quedat molt malalment però no tenia jo el cap com per pensar en quedar bè, tornant, m´he fet unes fotos amb l´Antonio, aquell infermer que us vaig dir que un dia li dedicaria un comentari sencer, doncs, tant bon punt me les passi penjo el comentari.....un legion-man de cap a peus (i és una mica més alt que jo!!! hi ha tela!!). Demà tenim sopar d´empresa (????), bè, ha estat una proposta meva a veure si amb un bon "chuletón de ávila" i una miqueta de rebujito las aguas vuelven a su cauce. Ara estareu pensant, aquest ens està prenent el pèl amb el chuletón........Doncs no!! en el mesón, amb 24 d´antelació et preparen un sopar d´aquests ben parits (pulpito a la gallega, rabes de calamar, Orada a la sal, llagostins a la planxa......i el chuletón de 400gr!!!) i no és conya!! espero que pagui l´empresa (je je je). Per cert, demà HORA NOVA, segona entrega de les aventures d´un figuerenc a l´Afganistan........tots a la llibreria!!!!!!!!!!!!!!!! Parlant de figuerencs................................................... "Cabeza inconnexa rota por las dudas y el temor, caminos que abren paso y tu esperando un momento mejor............" Sueña por mi (Aspid) a la salut d´en Juanjo!

diumenge, 6 d’abril del 2008

VAIG TARD!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

1000 Disculpes, ja se que és tope tard però m´han arribat bones, magnífiques notícies desde Kabul, l´Alfonso que s´ho està currant!!, el ministeri de moment ens ha donat llum verda per crear y gestionar tota la xarxa de transport sanitari, quan arribin les ambulàncies esclar, que porten 1 mes in the border (a la frontera) , o sigui, que el cap se m´ha accelerat i ja està funcionant a tope!! Per fí, grans notícies, ara esperem que ens donin tambè llum verda a l´hospi i la cosa anirà perfecte. L´Escola d´infermeria l´hem "perdut" se l´ha quedat la ONG que tambè porta la de comadrones. No es pot tenir tot però penso que ja tinc feina per anar fent, no creieu??? En fi, un altre dia sense grans emocions, hospi-oficina i poqueta cosa més, si més no, un dia de menys per tornar, anar restant que això tambè és important............. Moltes gràcies a la Isa per les fotos, molt guapes, llàstima que m´ho vaig perdre!!! Per cert, infermeres n´hi ha molt poques i em sembla molt que no es deixarien fotografiar com demaneu...........tot es proposar si volen fer un calendari (je je je), podem combinar fotos de les infermeres i els infermers, no???????? Estic escoltant " Surto fora la ciutat, necessito respirar, fugir d´ aquí és la ilusió................Això és terra, terra de vents" Sangtraït. VISCA L´EMPORDÀ!!

dissabte, 5 d’abril del 2008

SOPAR DE "NENS"........


M´he enterat que aviat hi haurà un sopar de les nenes de l´hospi (no m´espereu, no....je je je) aixì que ahir al vespre els "nens" d´aquí ens vam avançar i van fer un sopar d´infermers.........Ara estareu pensant amb els afgans de la foto eh??? pues va a ser que no! va ser amb els DUIs del campament, l´Antonio (mira quina casualitat eh? un dia el comentari girarà la voltant d´ell exclusivament, un personatge de 1.000 vivències), Juan i Diego, uns paios molt ben parits i desprès de festeta al mesón a fer unes rondes de "brezzers" (que no és un ambientador....) i uns billars. Quina ilusió estar durant un parell d´hores parlant dels problemes d´infermeria a Spain i comparant la situació entre el nord i el sud d´allà, parlant de metges (je je je....) i de la feina en general, va ser com transportar-me durant unes hores...........vaig anar a dormir content en tots els sentits (je je je).

Avui hem tornat a la realitat del dia a dia però "que me quiten lo bailao", del dia d´avui millor no comentar rés, només que al matí he estat a l´hospi i a la tarda he escoltat més de 60 cançons........

D´aquests infermers no val la pena penjar cap foto oi? o potser sí, que últimament el "cuentakilómetros" ha baixat una miqueta, eh? je je je)

Millor us penjo l´ambulància i llestos (encara que no ho sembli, sí que és ambulància, amb camilla i tot!!). i tambè es diu VAM, semblant, és un VAM-TAC (Vehículo de Alta Movilidad TACtica).

divendres, 4 d’abril del 2008

PING-PONG....

Dia setmanal de descans a Afganistán, i per tant, tranquil·litat, només he trepitjat l´oficina per trucar a l´Irantzu i en Rafa (molts records i endavant, encara que jo estigui lluny, tots estem amb tu i la Maribel!!!!!).
Matí de grabacions musicals (serà per preparar la setmana.....??) i tarda al mercadillo i jo, doncs com una més........que estic un pel agobiat? doncs què millor terapia que anar de compres i això he fet; M´he comprat un D&G que té una corretja molt guapa (el rellotge no està malalment...je je je, preu de sortida 30 euros) i desprès he anat a jugar a ping-pong, encara no hi havia jugat i..........desprès de gairebè una horeta no he perdut cap partida, sort? potser si però he desplegat un joc "elèctric" amb combinacions de pujades i baixades a la xarxa, deixades, globus, passing shots, esmaixades.....soc el Rafa Nadal de QiN, per les grenyes (soc l´únic....je je je). Lo millor de tot encara està per arribar, encara no he jugat a futbolín (de veritat!!), estic estudiant els equips contraris i el terreny de joc que està en força males condicions i els meus jugadors tenen les cames enganxades, no se jo si podrem fer gaire tiki-taka i "jogo bonito" (sembla que estigui parlant del Barça oi?)..... ui! quan m´hi posi......
Per cert Pibe, tampoc he jugat a bàsquet encara perque la pista està inundada de vehicles i encara trencaria algun vidre (je je je), o sigui que ja podeu anar tranquils a Calabuig (de moment.....)

dijous, 3 d’abril del 2008

BYE, BYE.....

Aquest matí ha marxat el metge cap a Kabul a veure si firmem el conveni de col·laboració, anomenat MoU (jo em pensava que en Mou era el nom del del bar dels Simpson però es veu que n´hi ha més....je je je) i ens podem posar "manos a la obra". Jo m´he quedat aquí a l´oficina, amb tot l´"ambientillo" i a intentar passar-ho lo millor possible (Warcry-Mago de Oz-Saurom-Suaves). Tot el dia traduint documentació per l´hospital (peticions, gràfiques, fulls de seguiment de pacients....) a l´anglès i ara ja a punt d´acabar la jornada que porto desde les 8:30 davant de l´ordinador i la vista i el cap em comencen a dir, prou noi!!!.
Avui era el dia de descans del sol, està ennuvolat i fins i tot ha caigut una miqueta miqueta d´aigua, la justa perque no s´aixequi tanta pols! per cert, han arrivat els "bitxos", de moment escarbats gegants i aviat els mosquits i les mosques........quina ilu!!!!!!! esperem que siguin gegants tambè!!! (je je je) ja ens estan repartint els kill-puffs per l´habitació i el despatx i un repel·lent d´insectes per la roba, sembla que això de la prevenció està ben muntat. A més m´ha vingut l´infermer del ROLE 1 (la infermeria vaja, un dia parlaré amb més profunditat d´aquest tema) i m´ha donat unes pastilles, "toma para las diarreas" (???????) gràcies però de moment per sort vaig bè, a més aquí li diuen "Yala Yala", es veu que si la pilles és al principi i et quedes 4 dies tirat com una colilla, per la vostra informació jo no l´he pillat i suposo que ara ja no la pillaré (???).
Quin comentari més escatològic avui no? m´estarè cag.... en algú????

dimecres, 2 d’abril del 2008

EN DIES COM AQUEST....

Tiempo atrás,
creíste venderme esperanzas en mi soledad...
Tu verdad se oculta tras besos que no durarán.
Todo un mundo de arena se rompe ante mí.
Avanzar...
la fuerza es quien guía mi alma a traves de la tempestad,
que revuelve mi mente y no deja ver,
que tras la piel no se puede esconder
más que aquello que uno quiere tener.
Hoy la inocencia se queda atrás...
mi esperanza se vuelve poder,
cada paso me enseña que vivo otra vez.
Los errores de la ingenuidad
se transforman a mi voluntad...
y la vida se abre ante mi despertar.
Sé que nada es fácil sin fé,
sé que hay cosas que no cambiaré, ni quiero.
Sólo pretendo seguir mi destino, pues.
Hoy la inocencia se queda atrás...
mi esperanza se vuelve poder,
cada paso me enseña que vivo otra vez.
Los errores de la ingenuidad
se transforman a mi voluntad
y la vida se abre ante mi despertar.
Siento paz;
la calma que invade mi mente
me muestra, que sin dudar,
la vida me enseña lo que he de cambiar.
Nada es eterno,
mi aliento susurra que...
Hoy la inocencia se queda atrás...
las esperanza se vuelve poder,
cada paso me enseña que vivo otra vez.
Los errores de la ingenuidad
se transforman a mi voluntad...
y la vida se abre ante mi despertar.
Despertar, Warcry.
En dies aquest..........................em poso els cascos a tope................
tanco els ulls...............i somio.....................................

dimarts, 1 d’abril del 2008

POWERPOINT







Ha arribat el meu moment......... Hehagut de fer una presentació en powerpoint pel Ministry of Health, curteta i en anglès (xupat!!!). En un parell d´horetes l´he enllestit i quan l´han vista m´han preguntat "¿Tu has hecho un master en presentaciones?" y yo he pensat "a Noe le vas a habla de lluvia" (de bon rotllo, eh? no penseu). En definitiva que els hi ha encantat tot i que jo penso que es podria millorar.....

Si vosaltres heu canviat d´hora, nosaltres hem canviat a l´horari d´estiu, una alta genialitat del nostre cap. No te "desperdici": Comencem a treballar a les 7h del matí (?????) fins les 13h i a la tarda de 15h a 17h, després lliure (??????) Ui!!! quantes activitats que hi ha aquí per fer fins l´hora de sopar.....ui! no se si anar a la biblioteca, al gimnàs, a la piscina, a una terrassta a fer el toc.....No hi entenc rés, però va així i ho haurem d´acceptar (curiositat, ell ha vingut a les 9h.......).

D´altra banda suposo que tots heu comprat l´Hora Nova d´avui, eh????? A la pàgina principal trobareu un escrit d´en Josep Mª on descriu una miqueta la meva aventurilla per aquestes terres. Les podreu anar seguint en format reduit de tant en tant en aquest diari, és una altra manera de fer arribar a més gent la realitat d´aquí (encara que sigui una mica en clau irònica....ja sabeu com soc......je je je). Només vull felicitar-vos per la iniciativa i tant de bò serveixi. Gràcies!

Foto: Festa afgana on només hi trobarem homes, n´hi ha uns quants. Ideal per veure com van vestits aquesta gent (dones no, per variar!). A les dones és molt difícil poder fer fotos perque ho tenen prohibit, a vegades en pots fer alguna de "refilón"........