CHIKILIQUATRE....

Era per posar un títol atractiu al comentari d´avui perque la veritat és que ha estat d´aquells dies que han passat sense pena ni gloria. Tot el dia al´oficina acabant alguns documents que tenia a punt, una miqueta de bàsquet passat per aigua.....no, no ha plogut, és que algún graciòs dels nous s´ha posat a rentar unes alfombres de plàstic just a la pista, es ben be, aquests novatos!!!, després classe de dari accidentada perque s´han posat a discutir el profe i el graciòs de les alfombres...la discussió anava del pal que el novatillo li deia al profe que ell (el profe, natiu de la ciutat) )no sabia dari i que ara volia aprendre persa (farsi, que és semblant).....Al final, quant se m´han inflat els c....... li he dit que es tractava de parlar amb els de la ciutat no amb els perses, i he afegit que la meva gata es callejera no persa!!!! je je je...i amb aquest he de passar gairebè un any aquí!!!!!! com si no en tingués prou amb el j..f.. i els pàjarus, ara va i arriba el "listillo" de torn....

Crec que està desorientat en temps i espai, encara no ha entès on es troba aquest noi.

"Diciembre 2001.

Me convertí en lo que hoy soy a los doce años. Era un frío y encapotado dia de invierno de 1975. Recuerdo el momento exacto: estaba agazapado detrás de una pared de adobe desmoronada, observando a hurtadillas el callejón próximo al riachuelo helado. Des eso hace muchos años, pero con el tiempo he descubierto que lo que dicen del pasado, que es posible enterrarlo, no es cierto. Porque el pasado se abre paso a zarpazos. Ahora que lo recuerdo, me doy cuenta de que llevo los últimos veintiséis años observando a hurtadillas ese callejón desierto....."

Cometas en el cielo, Khaled Hosseini.

Així comença aquest llibre, amb Afganistan de fons, molt interessant i totalment recomanable a qui vulgui saber una miqueta més......

Avui no hi ha cançoneta.