diumenge, 18 de maig de 2008

ENTRADA 100

"Primera part del viatje que m´ha de portar a descobrir racons d´aquest món que per mi i per la majoria són totalment desconeguts."
Aquestes van ser les primeres paraules que vaig escriure a l´inici del blog (després de l´agraïment, esclar!) ara ja fa 100 comentaris. I quanta raó tenia!!! Quantes coses noves, situacions, visions, experiències, persones, "personajillus", companys i nous amics, que et fan viure una realitat totalment diferent a la que estem acostumats i que jo us he intentat (i continuaré intentant) transmetre desde aquest blog que, més que un blog, és com un diari personal d´aventurilles.
Quan vaig començar l´aventura del blog, ni molt menys m´imaginava la resposta que ha tingut fins ara, amb una quantitat impressionant de gent que entra i surt cada dia, llegeix, escriu comentaris, entra en un lloc, torna a sortir, entra en un altre......i aquells que potser fa una setmana que no l´han mirat i de sobte veuen tot el que m´ha passat durant aquest dies......
Comentaris i entrades desde Figueres, L´Empordà, Girona provincia, Catalunya, Madrid, Alemanya, tambè algú (que no se qui és) desde Sud-América i Thailàndia i desde altres llocs, molta, moltíssima gent està fent possible que aquest blog vagi endavant i pugui anar explicant, desde un punt de vista segurament molt particular, la realitat d´un dia a dia en un país que en moltes coses està molt endarrerit i en altres és millor que el nostre.
La primera part del viatje, poc a poc, va arribant a la seva fi, però si una cosa tinc clara, és que el suport de tota aquesta gent que entreu en el blog, per mi és fonamental i m´ajuda moltíssim en aquells moments on per circumstàncies de l´entorn les coses no van tant bè, és.....potser..... aquell amic de tota la vida que t´agradaria tenir al costat però que malauradament no tens......
"Hoy vuelvo a recordar,
todas la veces que tu amistad
me ayudó
no dejo de pensar
que en tus palabras siempre hay
una paz sincera
nunca es tarde para hablar
el tiempo es el testigo
mudo de mis actos....
Ahora avanzo sin dudar
sin miedo a la caida
de mi propia sombra
veo quién está a mi lado
quien me guía
siento tu alma en el camino
junto a mi..."
Junto a mi, Warcry.
Dedicada a tots vosaltres, especialment en Desky (el padrino de boa!!)
i tambè al blog (je je je).

5 comentaris:

Dr Guiri ha dit...

El guiri es el visitante numero 10000.......jejejejejejejejejejejejejejejejejejejeje.
Only a genuine rolex toni please, to many police here in spain looking for fakes.

Irantzu ha dit...

Va vinga!!!! ANIMS!!! que ja queda poquet per què siguis a l'Empordà...!!! no t'adonaras i ja estaras pujat a l'avió!i ens explicaras les batalletes!!! i rebras mil petons i molts "achuchones" de tots....

Petonets
Irantzu

Isa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Isa ha dit...

Vinga Toni! Que d'aquí no res ja som tots a l'Empordà. Nosaltres arribem el dia 8!!!!

Cap a la part del Pirineu
vora els serrats i arran del mar,
s'obre una plana riallera,
és l'Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu,
digueu, companys, per on s'hi va,
tot és camí, tot és drecera
si ens dem la mà!

Salut, noble Empordà,
salut, palau del vent,
portem al cor content
una cançó!

Pels aires s'alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es 'nirà fent de germanor
una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor;
a dintre de la mar hi ha una sirena:
ell canta el dematí que el sol hi és bo;
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: -Pastor, me fas neguit-.
Canta el pastor: - Me fas neguit, sirena-.
-Si sabessis, el mar com és bonic!
-Si sabessis, la llum de la carena!

-Si baixessis, series mon marit!
-Si pugessis, ma joia fóra plena!

La sirena es feu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l'amor plantaren la cabanya:
Fou l'Empordà!

L'Empordà (Sardana)

Good Night, and Good Luck
Isa

Anònim ha dit...

Toni, enorabona per aquestos cent comentaris del teu blog, ple de vida i molt, molt interesant.

Vaig tinder noticies del teu blog per la Blanca, que tornava de Herat mes o menys quan tu anaves cap allà.

Crec que ens coneixem d'unes jornades de Protecció civil o cosa semblant, i ara una mica mes, del teu blog.

He tingut molts companys, (ho diré amb la lletra d'una canço, seguint la teva afició:... )'allá por tierra de moros', pero ningú m'ha fet vire tan aprop l'experiencia com tu i el teu blog.

Espero que quan tornis a Figueres tindrem ocasió de fer 'unes birretes' a la Rambla o aqui dalt al Peni, estàs convidat.

Una forta encaixada, per tu i per tots el cooperants.

Robert Plà