MOLT CONTENT....

Aire fresc; És un dir perque he anat aquest matí i allò està més "viciat", sobretot ara amb l´epidèmia de diarrees que tenim a nivell provincial que hem hagut de muntar una de les tres tendes que teníem preparades "para tal evento". Però bè, després de 5 dies tancat, doncs ha anat bè sortir del campament, creuar el carrer i veure cares afganes per tot arreu....

Una reunió d´una horeta (tampoc volia forçar massa no fos cas que em vingués l´apreton, je je je) amb els "jefes" de l´hospi per rebre demandes, demandes i més demandes....i quan soc jo el que demana que facin una coseta, el que costa que em facin cas!!!! Ai senyor!!!! Resistirem!!

Però avui la història ha estat a l´infermeria del campament. Fa unes tres setmanes un pare afgà que treballa al campament va portar el seu nadó de 1 mes amb diarrees (un nen guapíssim), se li va donar tractament i cap a casa. Avui el pare i la mare han tornat amb el nen en molt mal estat, molt deshidratat (pels experts: plec cutani, fontanel·les i ulls enfonsats i color cendra), estava molt fotut.... A mi m´ha vingut a buscar un dels DUIs per si el volia ajudar a punxar i......hi he anat de pet!!!!! total que en un minut ens hi hem posat i li hem posat la via (a la primera of course!), suero per la vena durant cinc horetes i.......cap a casa força recuperat!! ara falta que continuin el tractament amb el sueroral i el petitó es recuperarà del tot sense problema.....i la cara dels pares era.....la definició de la paraula agraïment.

Crec que aquest petitó m´ha fet passar el yala-yala de cop perque he recuperat les forçes!!!!

"...y el cielo se iluminó con su sonrisa

las estrellas parecian brillar más

aun recuerdo el fulgor de su mirada

sus palabras no olvidaré jamás

dijo, ahi delante está la libertad

dijo, ahi delante está la libertad..."

Hacia adelante, Warcry

Per suposat, el nen de dos mesos no ha dit rés, però no feia falta.....