LAZARO

Ahir a la nit vam fer un sopar a base de tapilles, "choricillos, morcillitas, lomo, salchichas, jamoncito del bueno....", amb els companys de CIMIC , relacions civico-militars, vaja, són "la cara amable de l´exèrcit (????) i entre els set o vuit que eren, ves per on que hi havia un Lázaro de cognom, és fàcil identificar perque tots porten el nom escrit a la roba (serà per si no s´enrecorden??? je je je), doncs si, després de parlar una estoneta vam deduir que no teníem res en comú de família, era de Toledo i tenia familia a Valladolid però pel que vam estar rastrejant sembla que no hi ha cap llaç familiar......de totes maneres em va fer gracia trobar un "familiar" i segons em va dir n´hi ha algun altre per la base....investigarem a veure si em trobo un cosí llunyà per aquí.....Ka fort!!! (entonació en plan pijoteres, je je je).

Avui és el dia de descans i per això escric tant aviat....és totalment previsible el que faré: Descansar, pendre el sol (espero no tornar-me a cremar), jugar a bàsquet i anar al mercadillo... i ja haurem passat un altre divendres.....

"Una pesadilla, que no acaba Jamás, que Junto a La violencia y gentes que se van,

regalando sus vidas por un gran ideal que solo los de siempre llegan a disfrutar.

siviendo en la mentira, creyendo que es verdad,

corriendo al infinito sin meta que alcanzar,

perdiendo la sonrisa, ganando en vanidad,

huyendo de los locos que cada día hay más.

a veces es mas fácil reír y no llorar,

jugar al no me importa pero es mi soledad,

cansado de palabras cansado de esperar,

un grito en el silencio alguien lo escuchara.

me imagino paseando en un sueño,

me imagino a la gente feliz,

me imagino niños sonriendo,

y en mis sueños estés junto a mi..."

En un sueño, Angeles del Infierno

Quants en deuen quedar????