PACIÈNCIA

Sort que és dijous i demà tenim festa!!!! Aquests afgans acaben amb la paciència de la persona més tranquil·la del món.....que si vull això, que si vull lo altre, que si comprem aquesta cosa, que si comprem l´altra.....i quan els hi pregunten perque ho volen, llavors no saben què contestar!! ho volen i punt!! i si només fos un dia doncs encara es podria suportar i entendre però cada dia desde el mes de febrer......doncs, la veritat, cansa una miqueta i això fa que et preguntis realment què coi hi fas aquí......

Sempre ens quedaran les birrilles, tot i que els paracas són una miqueta més "sosillos" i serios que els altres, i això fa que, per exemple avui, haguem acabat jugant una partideta de poker entre civils per que ells van a la seva bola.

El que si que és veritat és que els dies continuen passant volant i demà ja farà 15 dies que vaig marxar d´Spain.

Hi ha dies de tot, però les coses no marxen com un espera i això desanima força quan veus que van passant els dies i qualsevol millora costa sang, suor, llàgrimes i paciència, moooolta paciència!!!