Que quatre hores a l´oficina........ha estat precissament al sortir de l´hospital, mentre esperavem que ens vingués a buscar l´escolta que, amb dos nens afgans d´uns cinc o sis anys ens hem posat amb l´Alfonso a jugar fent el burro (cares rares, sorolls...) i ens hem fet un tip de riure tots quatre durant una bona estona.....Han acabat menjant-se les meves galetes que duia a la butxaca...una gana que tenien!!!! això si, les han compartit com bons amics.
A la tarda hem estat gairebe tres hores reunits amb els jefes, plantejant el futur del projecte de salut i tambè del meu futur aquí...
Se despertó a medianoche a mirar
si el reflejo del agua podía encontrar
aquella risa que un día mudó
y, por segunda piel,
de soledad se vistió.
Buscó respuesta en el aire,
mientras el mar le arropó.
Pidió ayuda a su estrella,
que le abandonó,
pues olvidó llorar.
Llorar es purgar la pena,
deshidratar todo el miedo que hay en ti,
es sudar la angustia que te llena,
es llover tristeza para poder ser feliz.
El poema de la lluvia triste, Mago de Oz.
Aquí, una cosa tant insignificant com fer riure dos nens és tant valuós que mereix un comentari en el blog.
4 comentaris:
Quin comentari més maco el d'avui! Veus, aquests moments són els que t'han de donar ànims per continuar fent la teva feina.
La setmana passada vam anar al metge i ens va dir que la Sara té com una bosseta al final de l'intestí per tota la cacona acumulada. Li vam haver de posar tres lavatives durant tres dies per buidar-ho tot bé i se suposa que ara la cosa hauria de comencar a funcionar. Bueno, ens va dir que havíem de tenir paciència i que si durant dos dies no feia res, doncs vinga una altra lavativa. No sé, ja t'aniré informant perquè l'assumpte té tela.
Un petonàs
Isa
Uola neng!!! Ja tornenm a la rutina, despres de tres dies per Fortià a la festa.. fent-nos un fart de currar impressionant!!!! però bueno... ja me posat al dia del teu blog!!! a mi tb m'ha agradat molt el comentari d'avui!!!
Per cdert... que han de decidir del teu futur???
Aquesta tarda he anat a llança... i hem baixat a la platja amb l'Arnau! Hem nadat fns a la segona boya!!!! a més feia moltes onades i ens hem dedicat a saltar-les!!!!Bueno...pos res... ara ja em conectare cada dia1!!
Petonets i animus!!!!
Eo xaval,
En llegir aquest matí el blog i com un nen pot fer esbossar un somriure m´ha fet pensar en el que deia Mark Twain escriptor americà segle XIX:
"Mantente alejado de las mentes insignificantes que intentan empequeñecer tus ambiciones. Las personas insignificantes siempre lo hacen, pero las verdaderamente grandes te hacen sentir que tú tambén puedes convertirte en grande. Saca el máximo de las cosas cotidianas de camino a tus metas más grandes en la vida.
Apa, ahí queda eso
Petons
Sandra
Hi !!! Veig.. que necesites anims.. per seguir aqui!!!! Doncs jo t'animo i et dono suport , pero vaja.. de totes maneres, ja saps que aqui seras benvingut, pero que sapiques que encara que pensis que no estas fent gaire res..segur , segur segur que estas fent molt mes del que et penses!!!! I recorda , sempre un somriure i endavant!!!!
un petonas!!! jordina
Publica un comentari a l'entrada