M´oblidava de la cançó, la veritat és que costa una miqueta de trobar un tema per cada dia perque són força monòtons però pel comentari d´avui (que està abaix), he trobat aquesta......
Voy, año tras año siempre igual
Arrastro un sueño, pero no veo el final
A veces creo, que ya casi llegue
Mas cuando llego, el camino no acabe
Y pienso en dejarlo, todo y olvidarlo
Creo que será mejor
Seguiré el camino, que elija mi destino
Solo otro perdedor Yo no, yo no, yo no
Las fuerzas, me ayudan a continuar
Pero algún día, sé que se acabaran
Cuando eso pase, no tendré a donde ir
Lejos del principio, como tan lejos del fin
Y pienso en dejarlo, todo y olvidarlo
Creo que será mejor
Seguiré el camino, que elija mi destino
Solo otro perdedor Yo no, yo no, yo no
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Cuando parece que todo va mal
Siempre puede ir peor
Por muy mal que vaya, a mí me da igual
Solo sé que... Yo no... Yo no... Yo no, yo no, yo no
Y pienso en dejarlo, todo y olvidarlo
Creo que será mejor
Seguiré el camino, que elija mi destino
Solo otro perdedor
Yo no, yo no, yo no
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Quiero luchar, quiero vivir
Mi propia historia, quiero la gloria
Quiero, Warcry.
Hi ha dies de tot.....
4 comentaris:
Hola germanet!!! he tingut una estona i m'he posat al dia (que ja tocava!!!).... avui m'he passat la tarda al sofà... diria que tinc ciàtica, quin mal que em fa la cama (com que no ets aquí no t'he pogut consultar...jooo). Demà marxem cap a llançà a passar tot el que queda de mes amb les fieres (bé, l'arnau ja hi és des d'ahir, que hi vam anar a dinar i el xaval s'hi va quedar). Jo torno a treballar dilluns, o sigui que et seguiré segur, ara comentaris no crec que en pugui fer...apa molta paciència i a jugar amb les ambulàncies noves (i amb la psp). Un petonàs!!
Hola! no et desesperiiis...és un pais que ha patit molt!!!i crec que simplement, estan aprofitant el moment "d'abundància" segurament no tenen la nostra perspectiva de les coses.
Em recorden a les bestioles de l'insti...protesten, s'esveren, no fan cas, i no entenen que les coses que els dius són per ajudar-los. De vegades tens la sensació de que prediques al desert, però estic convençuda que alguna cosa els hi queda. Doncs pensa el mateix, les coses que ara fas no caen en saco roto...potser ara no, però serviran, segur que serviran.
Va vinga!!!, que passis un bon dia de festa!! i no vale comprar compulsivamente en el mercadillo para aliviarte....que tinc la casa plena de mocadors i turbants encara!!!
Ps. La Virginia em farà un cop de mà per repartir-los!!! oi que si??????? gràcies nena.
Ànims Toni,no decaiguis ara. Això em recorda el meu començament a l'hospi i ja veus tot té solució.
El que fa falta és paciència,molta,
molta paciència. Una abraçada i endevant.Fins aviat.
Eiiiiii super!!! t escric des del psiquiatric!!! Sóc la teva infermera pin!!! exiliada al centre sanitari Marti i Julià!!! jeje fins i tot des de aquí et segueixo i m' enterooo de les ùltimes noticies!
Nomès era per donar-te ànims! que la teva estada allà no ha estat envà i que segur que torna a l'Empordà un Toni nou! Una persona que ha viscut una experiència ùnica i que ta enriquit a tu com a persona i a tots nosaltres, que des de aquí hem viscut de primera mà tot el que ens has anat explicant!
Haviam si arribes aviat cap aquí i ens tornem a creuar perquè ens expliquis totes les aventurilles!
un peto ben fort!
Publica un comentari a l'entrada