dimarts, 4 de març del 2008

HOSPITAL QiN (en general)



Quan arribem a l´hospital ens ve a rebre el Dr ......? (ja no m´enrecordo), un tio simpàtic que com el d´abans fa de metge-supervisor, es a dir no porta pacients, no visita, no fa guàrdies.....la veritat és que no sabem exactament que fa.
Comencem la visita per les obres dels nous edificis (segons l´informe 2007 ja hauria d´estar acabat) per després passar a les instal·lacions actuals. La veritat és que estan molt entusiasmats amb els nous edificis i probablement farà goig quan estigui acabat, el problema és que desentonarà amb el tipus de població.
El Dr???? s´ha enganxat a mi com una paparra i m´ha anat explicant tot al detall (en anglès esclar!!!). La sala d´urgències és 1 habitació que inclou: Sala d´espera, admissió i box d´exploració, tot sense cap mena de separació i així tothom s´entera del que et passa. Les habitacions d´homes són de 4-5 llits i estan força bè. A part la maternitat i pediatria: Brut, deixat, trist, les dones i els nens al terra, no hi ha mobiliari i el poc que hi ha és vell i rovellat. A mi m´han deixat passar per ser infermer però ha costat una miqueta i suposo que hi tindré les visites restringuides a aquesta zona. No hi ha cap mena de control de material ni d´acompanyants. La gent va vestida de carrer, els pacients, els familiars i fins i tot el personal!! per tant no saps mai amb qui estàs parlant. Excepte 3-4 metges, la resta no parlen anglès i s´ha d´anar amb traductor.
Impressió: Canvi brutal en relació al que estic acostumat, he quedat molt sorprès de tot en general, ara, la gent és super-agraida (suposo que té a veure amb el pressupost de 3 milions d´euros) i molt atenta .
De que serveix fer un nou edifici, net i polit si la gent acostuma a anar bruta (perque no te aigua potable ni es pot rentar) i sense cap mena d´higiene ni educació sanitaria??
Bè, es molta informació la que he retingut aquest matí, suposo que durant la tarda aniré ordenant totes les imatges que tinc al cap (no he fet fotos de dins l´hospi, més endavant si de cas).

2 comentaris:

Doxa ha dit...

Hola Toni!Excel-lent blog! si senyor! Anim ,que crec els necesites , carregat de paciencia (y canya al mono que es de goma!). M' ha agradat la descripció del hospital, molt exacte, mentre llegia recordava l' ultima nit a vall d' hebron, el moment en que en Xavi Punset va comparar les urgencies amb un hospital congoleny on ell va estar, creu-me més net, pero no gaire lluny del que expliques.
Anim Toni i cuida't molt! Que molt sonriures i molts agraïments ,pero tu no et relaxis molt,eh? que et volem aqui d' una peça!

Sort i paciencia amb els militars,que tots sabem com son! (Señor,si señor!) ;)

D.

Bet ha dit...

UFFF!! Em sembla que tens una feinada de boig!!!Animus!!!aixo de les mames amb els nens al terra no m'ha molat gens!!! necessiteu una educadora social que els recordi els drets humans???????
Petons i animus!!!