Guapo el burro eh????? (aquí són una mica diferents del burro català). Ahir finalment no vaig escriure, era el dia de festa i tampoc hi havia molta cosa a explicar....vaig anar al mercadillo i no em vaig comprar rés (que raro....) tot i que hi havia uns rellotges emporio armani que m´anaven dient......pilla´m, pilla´m, només 20 dòlars.....my friend..... Dijous passat van arribar els nostres jefes, Pablo d´AECI i Fefo de TRAGSA, han vingut una setmaneta a veure com anem, semblen enrollats (tot i ser els nostres jefes). Avui en hem reunit amb el d´AECI que es va passar 2 anys i mig aquí (com ha aguantat?? i és normal!!!!!!!!!!!!!!!) i ens ha explicat 1.000 i 1 batalletes, ens ha donat pistes i consells perque coneix tothom de l´hospital. Ha estat de molta ajuda. A l´hospi continuen de festa de cap d´any i no hem pogut fer gaires coses, ens han dit que potser demà ja tornaran tots els directius.... (je je je, ja no se si creure-ho!!). De moment nosaltres anem fent, preparem molta documentació per les DpOs i el MoU (Memorandum of Understanding amb el Ministeri de Salut), és probable que ens haurem de desplaçar a Kabul per negociar el MoU, tota manera ja us aniré informant del tema. I de moment rés més, per uns és dissabte, altres estan de setmana santa i uns altres més pringadillos estan en dilluns i començant una nova setmana de curro (tinc l´esperança que aquesta serà la més interessant desde un punt de vista professional......això espero!!). He pogut parlar amb els de Villeguillo (inclòs Meri i Oscar). Foto: No en tinc cap més de nova (bè, si però me les guardo per quan torni) aixì que us penjo aquesta, és de l´excursió de l´altre dia.....no és la de la legió. |
dissabte, 22 de març del 2008
JEFES!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ja he vist que no era la de la legió, ja que no porta la bandera rojigualda ni tampoc va tatuada. Per aquí tots bé.. estic escrivint amb l'Aniol a la falda, fet d'una dificultat màxima ja que ho tira tot a terra.. espero que l'ordinador me'l deixi on és.
Hola Toni,
Encara que no hem posat cap comentari fins ara hem anat seguint el teu bloc, bé a estones, siguem sincers. Veiem que estàs la mar d'entretingut entre sopars, festes i negocis i a més treballant en hores lliures ! Estem per demanar a ryanair que obrin una linea cap aquí i venir a fer unes xefles !
Comja et va dir la Bet, la Nuri i jo estem molt entretinguts doncs ara fa una setmaneta que va nèixer la Joana i estem fent un curs intensiu/accelaerat de fer de papes. Molts records i cuida't.
Nuri i Jota
Hola germanet.. acabo de deixar al llit (un dormit i l'altre no), les dues fieres... quina tarda!!!ploguent i tots a casa...l'arnau diria que te aquella super edat de portar la contrària constantment... i de no escoltar!!! ja li pots dir missa que ell va a la seva. Del sugus no s'endescuida cap dia (bé, a disney vam tenir algun despiste..)Vaya foto has anat a penjar!! bé, fins demà.. vaig a jugar al CSI Las Vegas, versió play station2!!!
Holaaaa a tothom!!!! JOTA, abans de tot FELICITATS a tu i a la Nuri!!! l'Eva ja m'ha explicat les vostres aventures!!!! deu ni do! mica a mica ja us anireu acostumant a la nova situació!;-)En Pibe té raó, ahir vaig assistir a una petita trifulca de les bestioles del carrer nou!! és clar, us lieu a tenir nens!!! i mira!! jejeje, aixó si, malgrat les desavinences tenien el guapo pujat tots dos....es que están para comérselos! (quan els veus una estoneta, és clar!!Jejeje) Bé Toni espero que per fi us hagiu trobat amb els afgans jefes i les coses comencin a rutllar una mica! paciència...Petonets. Aquesta tarda hem quedat les nenes (Isa, Judith, Gemma..i sus respectivos...ja t'enviarem fotos!)la Sara també està molt maca!! i els pares no deixen de babejar (es demasiado pastelero, incluso para mi!!imagina't!)
Holaaaa Toni!!!! Salutacions de del nostre estimat Empordà! La veritat és que des que hem arribat a Figueres no hem estat gaire conectats al teu blog. SORRY! Ara aprofitem el temps per menjar croquetes de´n Marcel, jamoncito, fuet...vamos, que estem de fiestecilla com tu però a lo empordanès :-)
Jajajaja, ja veig que la meva manita ha fet un comentari de la Sareta.L'altre dia vam quedar amb ella i ens va dir "mira que yo soy pastelera, pero vosotros me superáis". Ja veus, perquè la Irantzu digui això realment hem d'estar molt malament...però és que la nostra nena està maquíssima! (toma, amor de madre!).
Bé Toni, et deixo que ara haig de parar taula. Avui ve la Irantzu a dinar a casa: amanideta a lo Christoph, cabrit i tiramisú!
Un petonàs
Isa
Publica un comentari a l'entrada